La comunitat islàmica lamenta que la crisi del coronavirus els ha deixat sense tombes

La comunitat islàmica lamenta que la crisi del coronavirus està deixant sense tombes els fidels a Catalunya, i així ho han denunciat en una carta enviada al president de la Generalitat, Quim Torra. Diuen que l’únic cementiri que realitza enterraments seguint el ritu islàmic, el de Collserola (a Barcelona), no n’efectuarà més. Una cosa que el cementiri nega. En qualsevol cas, la mortalitat del coronavirus i la impossibilitat de repatriar els cadàvers al Marroc, pel tancament de l’espai aeri, ha augmentat la demanda dels enterraments islàmics, que estan mancats d’espai a Catalunya des de fa anys.

L’últim funeral islàmic del qual tenen constància les diferents comunitats va ser el 23 de març passat. El mort era un home de 34 anys, veí de Manlleu, que dos dies abans havia mort a l’Hospital Santa Caterina de Vic per «coronavirus», segons consta al certificat de defunció que llegeix Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. L’enterrament es va celebrar al Cementiri de Collserola de Barcelona, l’únic habilitat amb tombes orientades cap a la Meca, tal com dicta l’islam. «Els responsables del cementiri van dir que era l’últim enterrament que farien en tombes, que no hi havia més espai, i que a la resta de difunts musulmans els enterrarien en nínxols», critica El Ghaidouni.

Tenir «prou espai»

Aquestes paraules han enervat la comunitat islàmica catalana. La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), el Consell Islàmic de Catalunya i la Federació Islàmica de Catalunya han enviat una carta al president, Quim Torra, en què demanen que busqui «un espai suficient» als cementiris municipals perquè puguin ser enterrats segons les seves creences. Es tracta d’un dret constitucional, recorden, que a més consta en un acord estatal del 1992.

Fonts de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat diuen ser coneixedors d’aquesta carta, però recorden que aquesta competència, la del culte funerari, «és municipal». Asseguren que comprenen els laments de la comunitat islàmica i expliquen que s’han limitat a «fer recomanacions» als ajuntaments. 

Per la seva banda, Cementiris de Barcelona nega les acusacions que no té prou espai per als enterraments islàmics. «Al recinte de culte islàmic hi tenim 18 tombes buides, amb espai per a 36 cadàvers», expliquen fonts de l’ens. No obstant, fa sis mesos la capacitat disponible era gairebé tres vegades més gran.

Cementiris de Barcelona reconeix que la demanda d’enterraments islàmics ha crescut en els últims dies. «Normalment les persones musulmanes que moren a Catalunya repatrien el cos al Marroc o altres països, però ara, com que s’ha tancat l’espai aeri a causa de l’emergència sanitària, aquestes persones han de ser enterrades aquí», expliquen. En aquests casos, segons l’ens, estan «recomanant» a les famílies musulmanes que enterrin els seus familiats en un nínxol abans que en una tomba. El motiu, al seu entendre, és simplement econòmic. «Un enterrament en un nínxol val 500 euros, i en una tomba, 5.000, i si al cap dels mesos volen exhumar-lo i enviar aquest cos al Marroc, s’estalvien molts diners», expliquen aquestes mateixes fonts.

Preus abusius i por de la incineració

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Un altre dels problemes que manifesta la comunitat islàmica, de fet, és que el preu dels enterraments islàmics respecte a la resta és «injustament» alt. El funeral de l’home de Manlleu, segons El Ghaidouni, va costar 7.000 euros. «La família no tenia aquests diners, l’hem hagut de finançar a l’entitat, anar posant diners entre tots; aquests preus són excessius», assenyala el responsable de l’UCIDCAT.

Tot i que el gran temor dels musulmans a Catalunya és que s’obligui a incinerar les persones mortes per coronavirus. «Seria un gran problema perquè per a nosaltres la incineració està prohibida, és un gran deshonor cap al difunt», exposa El Ghaidouni.