Identifiquen un fàrmac capaç de bloquejar el coronavirus en etapes primerenques

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han participat en un estudi internacional que ha identificat un fàrmac en fase clínica que bloqueja els efectes del Covid-19, causat pel coronavirus SARS-CoV-2, en la seva etapa primerenca d’infecció.

Els experts de l’IBEC, juntament amb investigadors de l’Institut Karolinska de Suècia, l’Institute of Molecular Biotechnology de l’Austrian Academy of Sciences i del Life Sciences Institute (LSI) de la Universitat of British Columbia, han identificat aquest fàrmac, que ja es troba en fase clínica de proves, utilitzant els minironyons generats al laboratori de Barcelona mitjançant tècniques de bioenginyeria.

Els investigadors de l’IBEC, liderats per Núria Montserrat, han aconseguit desxifrar com el SARS-CoV-2 interacciona i infecta les cèl·lules humanes del ronyó i, a partir d’allà, han vist el potencial del fàrmac, segons publica avui la revista ‘Cell’. 

Ús de minironyons

Per fer els assajos, els investigadors han utilitzat minironyons desenvolupats a partir de cèl·lules mare humanes generats a l’IBEC per l’equip de Montserrat, uns organoides creats mitjançant tècniques de bioenginyeria que recullen la complexitat de l’òrgan real, que els ha permès desxifrar com el virus infecta les cèl·lules humanes del ronyó, a més d’identificar una teràpia dirigida a reduir la seva càrrega viral.

«L’ús d’organoides humans ens permet provar de manera molt àgil els tractaments que ja s’estan utilitzant per a altres malalties o que estan a prop de ser validats. En aquests moments en què el temps apressa, aquestes estructures 3D estalvien dràsticament el temps que destinaríem per provar un nou medicament en humans», ha comentat Núria Montserrat.

Publicacions recents han demostrat que, per infectar una cèl·lula, el coronavirus utilitza una proteïna, denominada S, que s’uneix a un receptor de les cèl·lules humanes denominat ACE2 (enzim conversiu d’angiotensina 2).

Tenint en compte que aquesta unió s’ha detectat com a porta d’entrada del virus en l’organisme, evitar-la podria constituir una possible diana terapèutica.

Organoides humans

Seguint aquesta estratègia, els investigadors s’han centrat a entendre el paper del receptor ACE2 en organoides humans perquè mimetitzen en pocs mil·límetres moltes de les característiques dels òrgans reals, i permet veure com el virus pot infectar els vasos sanguinis i els ronyons.

A més del pulmó, el receptor ACE2 també s’expressa en altres teixits, entre els quals s’inclou cor, vasos sanguinis, intestí i ronyons, que explicaria la disfunció multiorgànica que s’observa en els pacients infectats per SARS-CoV-2, segons Montserrat.

El fet que aquest receptor estigui molt present als ronyons i que el SARS-CoV-2 es pot trobar a l’orina, és el que ha portat a aquest equip d’investigadors a utilitzar els organoides renals com a model de proves que ha creat Montserrat, referent internacional.

Similar al teixit humà 

En primer lloc, els investigadors van demostrar que els organoides renals contenien grups de cèl·lules que expressaven ACE2 de manera similar als teixits humans, i, després, el van infectar amb SARS-CoV-2.

Notícies relacionades

Tres aproximacions de la ciència per combatre el coronavirus

Estudis sobre el coronavirus, a examen

Una vegada van obtenir aquests minironyons infectats, van aplicar-hi diferents teràpies, acabant, com a resultat de l’estudi, que el hrsACE2 (ACE2 humà recombinant soluble), un fàrmac que ja ha superat les proves clíniques de fase 1 (en voluntaris sans) i de fase 2 (en pacients amb síndrome de dificultat respiratòria aguda), inhibeix significativament les infeccions per SARS-CoV-2 i redueix la seva càrrega viral.

«Aquestes troballes són prometedores com un tractament capaç d’aturar la infecció primerenca d’aquest nou coronavirus», ha conclòs Montserrat, que ha ressaltat la importància de les tècniques de bioenginyeria, «que són imprescindibles per a la medicina del futur».