Tres aproximacions de la ciència per combatre el coronavirus

La pandèmia del coronavirus ha posat a treballar contra rellotge científics  de tot el món que investiguen el genoma del virus, les vies de transmissió i contagi i fàrmacs per curar la malaltia, amb la creació de la vacuna com a gran repte. A Espanya, el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) centra les seves investigacions en tres «aproximacions experimentals»: el desenvolupament d’antivirals; la recerca d’anticossos  que neutralitzin el virus; i en aconseguir vacunes mitjançant enginyeria genètica.

Així ho resumeix el viròleg Luis Enjuanes, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, un dels centres de referència mundials que treballen en aquesta matèria i un dels vuit centres espanyols que ha aconseguit un finançament «exprés» de la Unió Europea per agilitar aquesta investigació.

Primera línia: els antivirals

En un vídeo que ha distribuït el CSIC a través de les seves xarxes socials, Enjuanes explica que la primera línia d’investigació és desenvolupar antivirals contra el coronavirus que puguin tenir un efecte terapèutic. Aquesta «aproximació» es basa en estudis de la interacció dels coronavirus amb les cèl·lules «hostes», ha explicat el científic, i ha destacat que van aconseguir identificar un antiviral «molt potent» que no només inhibia la replicació del virus, sinó que proporcionava a més protecció completa en models experimentals animals. 

«Ara estem veient que aquests antivirals també poden actuar sobre el nou virus, probablement perquè la identitat del genoma és molt elevada respecte al nou», ha assenyalat l’investigador.

Segona línia: els anticossos

La segona línia és la identificació d’anticossos que neutralitzin el virus i que es pugui administrar a les persones infectades, tant abans com després del contagi.

Enjuanes explica que ja han desenvolupat i avaluat a les seves instal·lacions anticossos monoclonals que neutralitzen el coronavirus que va aparèixer el 2002 i també el que va aparèixer el 2014.

«Hem pogut comprovar al nostre laboratori que aquests anticossos monoclonals protegeixen totalment contra la infecció per aquests virus tot i que s’administrin després que els animals que utilitzem com models experimentals s’hagin infectat», ha precisat. Ara, afegeix l’investigador, estan utilitzant les mateixes tecnologies d’antivirals i anticossos monoclonals neutralizants per estudiar els nous virus al laboratori.

Tercera línia: les vacunes

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Catalunya inicia un assaig clínic per reduir el contagi del coronavirus

La tercera línia és el desenvolupament de vacunes. Per a això, el Centre Nacional de Biotecnologia ha estès les investigacions que venen fent des de fa diversos anys.

Aquest centre d’investigació està especialitzat en generar vacunes per enginyeria genètica, una cosa que només es pot fer en un número molt limitat de laboratoris de tot el món, ha observat Luis Enjuanes, i ha incidit que la vacuna no només ha de protegir i ser efectiva, «sinó que ha de ser genèticament estable i biosegura; no pugui evolucionar i tornar al que pogués ser un virus efectiu i virulent», ha advertit.