'Si jo he pogut, ¡tu també pots!': el missatge dels nens trasplantats de medul·la òssia

¿Un confinament a casa durant unes setmanes per culpa del coronavirus? És dur, sí, però sempre hi ha qui està pitjor. Que ho diguin als nens que reben un trasplantament de medul·la òssia i han estat tancats un, dos, tres, sis mesos en una unitat de trasplantament, que no és més que una petitíssima habitació on es protegeixen d’infeccions mentre recuperen el seu sistema immunològic. Aïllament hermètic. 

Per això té un valor tremend la iniciativa que han dut a terme els familiars de molts nens que han passat per l’Hospital de la Vall d’Hebron. Han recollit en un vídeo el testimoni de diversos nens que han superat el tràngol d’una tancada hospitalària tan severa per transmetre un missatge molt potent: «Si jo he pogut, ¡tu pots!». Si ells han pogut superar tantes i tantes setmanes tancats en uns quants metres quadrats, ¿com no hem de capaços nosaltres d’aguantar el confinament en pisos, cases, balcons? Ells animant-nos a nosaltres. El món al revés.

Una manera «casolana» d’animar

Tot va sorgir quan la sabadellenca Ona Llovera, una de les participants en el vídeo, es va lamentar quan va descobrir que hi havia gent que es queixava per haver d'estar a casa o que se saltava la tancada. «Doncs que si sabés el que és un confinament com el nostre...». I a l’escoltar-la, la Rosa, la seva mare, va tenir la idea: que cada jove que ha passat per un tràngol similar a la Vall d’Hebron expliqués el seu cas en una cartolina i s’hi fes una foto. Amb les imatges faria un vídeo i li posaria una música de fons. Després, l’enviaria per WhatsApp per animar «de manera casolana» la gent.

«El trasplantament de medul·la i la seva recuperació han suposat un llarg trajecte per a cada un de nosaltres, una superació, que ens han ensenyat moltes coses, una cosa que molts desconeixen –comenta l’Ona–. Gràcies a la meva experiència personal, soc molt més forta psicològicament, puc ajudar i entendre les persones que m’envolten i estimar-me a mi mateixa, la meva vida. I tot, gràcies a aquesta segona oportunitat de vida o renéixer. El record que guardo d’aquesta experiència és la meva positivitat i alegria».

«Utilitzar la imaginació i la creativitat per no avorrir-nos»

Per això, ells més que ningú poden aconsellar com suportar el confinament: «Recomanem molta distracció, paciència i esperança. Utilitzar la imaginació i la creativitat, la fantasia que ens caracteritza per a així no atabalar-nos, desanimar-nos o posar-nos tristos. ¡Molts ànims!», diu l’Ona.

Notícies relacionades

10 cançons inspirades en el coronavirus

La Vall d'Hebron apunta a una estabilització del coronavirus la setmana que ve

I sí, el vídeo, amb una versió en castellà (sona ‘Moving’, de Macaco) i una altra en català (Caminem lluny, de Doctor Prats), és un crit d’ànim que no podria mesurar-se en decibels. Aquests somriures mirant a càmera i dient-te que ells han pogut posen la pell de gallina. Ells són Ona, Mark, Marifé, la Paula, Dy, Abraham, Aina, Ana i Àlex. Però han sigut moltíssims més. Pura vida, pura llum en temps foscos com aquests.

Com diu la lletra de ‘Caminem lluny’: ‘No t’aturis quan no puguis més, no et rendeixis quan no puguis més’. Doncs això.