adeu a un testimoni de la història
Mor Rafael Gómez, l'últim supervivent de 'La Nueve'
El coronavirus derrota aquest almerienc de 99 anys que va formar part de la companyia de la Divisió Leclerc, que va alliberar París en la segona guerra mundial
rafael-gomez-gallego
Ha mort Rafael Gómez, veterà de la guerra civil i de la segona guerra mundial, membre de ‘La Nueve’, companyia de la Divisió Leclerc que va alliberar París. La causa de la mort ha sigut una complicació derivada d’afecció per coronavirus, segons ha confirmat la seva família. La mort, als 99 anys d’edat, es va produir aquest dilluns a la nit en una clínica geriàtrica d’Estrasburg.
Gómez portava ingressat tres dies en un hospital d’aquesta zona de l’est de França, la més colpejada del país per la pandèmia del Covid-19, segons va confirmar a Efe l’escriptora Evelyn Mesquida, pròxima a la família.
Plans per celebrar el seu centenari
«Assegurava que compliria els 100 i que faria un gran àpat per als seus fills i alguns amics, és a dir, se sentia amb prou força encara. Fins a fa molt poc, quan es va fer mal al peu, encara sortia amb el seu cotxe per anar a la compra ell mateix, era molt independent», va comentar Mesquida, autora del llibre ‘La Nueve: los españoles que liberaron París».
De la mítica IX Companyia de la Divisió Leclerc que va alliberar París dels nazis només quedava ell. Va ser caporal conductor de semiblindats de la IX Companyia de la Divisió Leclerc que va desembarcar a Normandia el 8 d’agost de 1944. Va ser a la platja de Saint Mere Église, Utah Beach per als mapes de l’exèrcit aliat. Ell portava el volant del seu half track ‘Don Quichote’ amb nou ocupants d’aquell vehicle artillat amb rodes i erugues.
Homenatge del Govern
Recordava en una entrevista amb El Periódico l’agost de l’any passat, amb motiu de l’homenatge que li va rendir el Govern d’Espanya a París a la seva mítica unitat, que van començar a cantar ‘La cucaracha’. La seva companyia estava formada per 160 homes, dels quals 140 eren republicans espanyols forjats en una guerra civil.
Aquest almerienc de naixement que fins als 11 anys va viure a Cadis va arribar a Catalunya perquè el seu pare, carrabiner, va ser destinat a Badalona i després a Barcelona. Recordava la seva trajectòria des de juliol de 1938, quan el van mobilitzar a Badalona, on vivia, amb 17 anys d’edat. El pas de Portbou amb els derrotats, el camp de concentració, la vida a Oran i el seu allistament al batalló de Marxa del Txad, dels Cossos Francs de l’Àfrica, unitat feroç colonial de l’exèrcit de la França lliure, el país en el qual es va quedar a viure.
«La guerra és molt dolenta, molt dolenta. La guerra és dolenta sempre»
Notícies relacionades«La guerra és molt dolenta, molt dolenta. La guerra és dolenta sempre. És dolenta a Espanya; és dolenta a Algèria; és dolenta a Tunísia; és dolenta a Europa; és dolenta per a tu i també ho és per al teu enemic. No feu guerres. La guerra és dolenta per a tot el món. Les guerres només les guanyen els rics», explicava l’ancià, llavors amb uns lúcids 98 anys.
«Jo no oblido els meus companys», explicava Gómez, que cada any anava a un poble en el qual van morir molts soldats (Grussenheim, al sud d’Estrasburg, a la frontera amb Alemanya, on ‘La Nueve’ va ser delmada). «L’alcalde ens convida a un glop cada any per tots ells. Ho va prometre. I jo faig un glop a la seva salut. Al gener compliré 99 anys, i penso anar-hi a brindar almenys fins que en tingui 100». Lamentablement, no ha pogut complir la seva intenció.
