El coronavirus agreuja la incertesa de les famílies de desapareguts

Milers de famílies estan confinades a casa esperant que la porta s’obri. La majoria estan així des de molt abans de la pandèmia del coronavirus. Són familiars de desapareguts, que continuen sense saber què ha passat amb el seu ésser estimat i a qui el confinament pot agreujar l’estrès que ja pateixen. Les denúncies de desaparicions han baixat des que es va decretar la restricció de moviments amb l’estat d’alerma, tot i que els investigadors continuen treballant per donar resposta a tots els milers de casos que segueixen encara sense resposta.

«Les denúncies han baixat. Si normalment en tenim una mitjana de 10 a 15 diàries ara en tenim, una, tres, cinc...», explica Laura Villanueva, de l’Oficina d’Atenció a les Famílies de les Persones Desaparegudes dels Mossos. Un dels motius que assenyala per a aquest descens és perquè amb el confinament la gent ha d’estar a casa i no pot marxar amb tanta facilitat. Malgrat això, Villanueva destaca que l’oficina i les recerques no s’aturen. «No pararem i que els familiars no parin, tampoc, sisplau. Sobretot que no esperin que passi la pandèmia per denunciar. Que no deixin de fer-ho per vergonya social o per por que multin el desaparegut per saltar-se el confinament. No hi haurà represàlies». El treball en aquest àmbit es manté, les comissàries continuen estant obertes les 24 hores per presentar les denúncies i a l’oficina continuen atenent totes les trucades dels familiars i amics. 

Més de 4.300 l’any passat

L’any passat els Mossos van gestionar 4.378 desaparicions, una mitjana de 365 mensuals, el 94% de les quals es van resoldre en un mes. Un 35% corresponien a menors d’entre 13 i 17 anys. En el total d’Espanya des del 2010 s’han presentat 40.918 denúncies de menors que han sortit de centres tutelats, cosa que suposa més del 20% de les 202.529 denúncies per desaparició presentades en l’última dècada. En molts casos eren reincidents (121.133) i van poder resoldre’s ràpidament, tot i que segons l’últim informe del Centre Nacional de Desapareguts hi continua havent 5.529 recerques actives.

El confinament, com apunta la psicòloga clínica Margarita Barranco, agreuja l’estrès que ja pateixen aquestes famílies. «Les persones que tenen algun familiar desaparegut, ja ho passen malament perquè la situació d’incertesa és molt gran i això genera molta angoixa i, per tant, dificultats per dormir i descansar de forma adequada –apunta–. Si a aquesta situació hi afegim el fet de l’actual confinament, que moltes persones han deixat de treballar o de fer les ocupacions que tenien diàriament i ara estan a casa tancades, això fa que les persones donin moltes més voltes al cap i això pot augmentar l’angoixa i el malestar i que algunes acabin veient coses que potser no són ni reals».

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

«A la incertesa que estan vivint de manera directa, en molts casos per espai de mesos, anys i fins i tot dècades, s’afegeix ara la incertesa global per la crisi del coronavirus. En les famílies es manté i s’agreuja el trauma –coincideix Paco Lobatón–. L’obligat confinament genera un sentiment afegit d’impotència al no poder sortir al carrer per continuar buscant els éssers estimats, la interrupció del contacte amb els investigadors, la sensació d’una aturada en els casos». Periodista que fa més de dues dècades que està implicat en aquesta causa i impulsor de QSD Global, fundació europea per les persones desaparegudes, relata que aquests dies «la majoria d’aquestes famílies ha incrementat l’ús de les xarxes i grups de contacte que les mantenen unides, per intercanviar consells i transmetre’s ànims».

Les associacions de desapareguts mantenen ara el contacte amb les famílies a través del telèfon i xarxes socials. Patricia Petit, secretària d’Afades, explica que els Mossos els truquen per saber com estan i donar-los recolzament. Les seves trobades presencials es reprendran passada aquesta crisi, igual que la reunió interdepartamental de la Generalitat, prevista el 16 de març, i amb representants de les conselleries d’Interior, Salut, Treball, Afers Socials i Educació, juntament amb representants de les entitats. Una trobada en què Montserrat Torruella, presidenta d’Inter-SOS, creu que caldrà posar èmfasi en l’àmbit de la prevenció i en «la conveniència de fer un mapa de recursos per atendre les famílies des de la proximitat i un protocol d’acompanyament per als professionals que hagin de fer aquesta atenció».