Angoixa a Igualada
L'Elvira i el Josep, ell infectat, expliquen la seva desesperació pel col·lapse sanitari
zentauroepp52856912 entre todos torralba200320091226
«Sense assistència vas aguantant com pots l’angoixa pel virus, i si empitjores, a córrer». La frase és el crit entre la resignació, la desesperació i la denúncia d’Elvira Ávila, companya de Josep Torralba, de 58 anys, diagnosticat com a cap pacient amb coronavirus però que no compta en les estadístiques d’infeccions perquè ningú li ha fet cap prova. Tots dos posen de cara a les desenes de ciutadans de la conca d’Òdena que, sense símptomes de gravetat, conviuen amb la malaltia a l’espera d’una trucada d’atenció sanitària, un consell, una explicació tranquil·litzadora. Tots dos estan convençuts que el Josep va contreure el virus a l’Hospital d’Igualada.
Dilluns a la tarda s’havia oficiat el funeral pel seu pare, de 92 anys, que va morir diumenge al centre hospitalari igualadí després de ser-hi ingressat amb una greu pneumònia. Era un dels avis de la residència de Capellades on dimecres van morir sis persones. Després de la cerimònia al tanatori d’Igualada, doblement dolorosa –«érem quatre i el capellà, tots amb mascaretes. Els seus nets no podien entrar a la conca»–, el cos va ser incinerat. El confinament va impedir que les restes del mort poguessin descansar al costat dels de la seva dona, Carme, que va morir fa només dos mesos.
El Josep es va ficar al llit plorant les dues pèrdues i les circumstàncies. Aquella nit van començar els símptomes: febre i una intensa tos seca. No van tenir dubtes: el coronavirus va entrar mentre acompanyava el seu pare a l’hospital d’Igualada. Explica que, amb el seu germà, van estar al seu costat 24 hores al servei d’urgències, primer a les cadires i després en un box, amb escàs aïllament entre uns pacients i els altres. «Es veia que, malgrat el voluntarisme del personal, estaven desbordats per l’arribada de malalts».
Qüestió protocol·lària
A les set del matí de dimarts i després de 45 minuts d’espera, van poder contactar amb el 061. Les preguntes van ser de protocol, entre les quals si havia visitat algun lloc amb epidèmia, com la Xina o Itàlia. A l’Elvira la va sorprendre: «¿Com és que ens pregunten això, quan el DNI que facilitem ja indica que és de l’Anoia, en ple confinament? D’Igualada, amb tos seca i febre... Està clar, ¿oi?».
El servei del 061 els va dir que tinguessin calma i que algú es posaria en contacte amb ells. Des d’aleshores, ningú ha trucat: «Ni trucaran. Et passen la responsabilitat només a tu». Davant d’aquest convenciment, el temor i els dubtes de què fer i com actuar, van recórrer després per internet al servei d’e-consulta de CatSalut. La resposta, un correu electrònic del seu metge de família del CAP de Capellades al qual pertany el Josep. Una vegada confirmat que segurament es tractava de coronavirus, la doctora va recomanar accentuar l’aïllament, beure molta aigua, prendre vitamina C i paracetamol. Dimecres van comunicar al servei de Stop Covid-19 que la febre i la tos seguien. No els van respondre.
Notícies relacionadesEl Josep i l’Elvira són conscients de la crisi per la qual travessen els serveis mèdics, particularment a Igualada, amb desenes de sanitaris infectats i uns altres 300 d’aïllats. No obstant, l’Elvira denuncia: «L’angoixa la tenim igual, no sabem res. Per a nosaltres, el 061 i la web no serveixen per a res».
Per sort i acudint a contactes, un metge de família d’Igualada ha atès les seves demandes i va seguint el seu cas. Sobretot, tranquil·litzant la parella davant de les lleus variacions que s’han produït en els símptomes i donant pistes sobre el quadro clínic més habitual en el desenvolupament de la malaltia. Amb aquesta breu experiència, ara és l’Elvira qui intenta tranquil·litzar una altra amiga malalta, suposadament del virus perquè en la institució en què treballa se n’ha donat algun cas, i que viu confinada a la seva habitació per no encomanar el seu marit i els dos fills. Des que va trucar diumenge al 061, també espera que algú els telefoni.
