Absolt un exjugador de l'Arandina i rebaixa de pena per a dos més

El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha absolt un dels exjugadors de l’equip de futbol de l’Arandina  condemnat a 38 anys de presó per agressió sexual a una menor i ha rebaixat la pena de dos encausats més, a qui també se’ls va imposar la mateixa pena, i l’ha deixat ara en quatre anys en un cas i tres anys de presó en l’altre. Aquesta decisió es deu que els magistrats han qualificat els fets com a abús sexual, en lloc d’agressió, alhora que han apreciat les circumstàncies atenuants com la proximitat d’edat i la proximitat en el grau de maduresa amb la víctima.

Els jutges han exculpat totalment el més jove dels exjugadors processats, Raúl Calvo, i ha condemnat Carlos Cuadrado ‘Lucho’ a quatre anys de presó i  Víctor Rodríguez ‘Viti’ a tres anys, a més d’establir el pagament d’una indemnització de forma conjunta i solidària a la menor afectada amb la suma de 10.000 euros.

La sentència afirma que la declaració de la jove, valorada conjuntament amb la resta de les proves, té plena credibilitat pel que fa als fets que van passar al saló del pis dels tres exjugadors el 24 novembre del 2017, però no sobre la forma en què es van produir.

Contradiccions

En aquest sentit, el tribunal no considera provada l’existència d’intimidació, ja que aprecia les contradiccions que es posen de manifest entre la seva declaració, en què va atribuir el que va fer amb els tres condemnats (masturbar-los i practicar-los fel·lacions ) al bloqueig causat per la por, i la conducta observada en els moments anteriors,  en què va intercanviar missatges de contingut sexual amb un i va acceptar acompanyar-lo a casa seva l’endemà. Tampoc quadra la seva versió amb la seva actitud immediatament posterior, en què la víctima va abandonar el saló, per mantenir voluntàriament una relació sexual completa amb un dels acusats en una habitació contigua i després dels fets presumir-ne davant de les seves amistats.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Aquestes contradiccions, segons la resolució, mostren fissures en la credibilitat de la declaració, que tampoc es veu corroborada pels elements perifèrics. Els togats estimen que ni els testimonis que van precisar el que els va relatar la mateixa menor, ni els missatges telefònics encreuats en un primer moment, permeten afirmar que al saló de la casa la víctima actués contra la seva voluntat perquè estava bloquejada per la por, versió que va transmetre després als seus pares i a l’orientadora que la tractava a Madrid.  Per això, els magistrats suprimeixen del relat de fets provats la referència a la intimidació i els ha qualificat com un delicte d’abús sexual a una menor de 16 anys, el consentiment dels quals no té transcendència jurídica a partir de la reforma del Codi Penal del 2015, que va elevar l’edat del consentiment de 13 a 16 anys.

La sentència fixa per als dos condemnats la prohibició de comunicar-se per qualsevol mitjà amb la víctima i d’acostar-se a ella, al seu domicili, centre de treball o educatiu i a qualsevol altre que sigui freqüentat per ella a una distància inferior a 1 quilòmetre durant un període de vuit anys. Els imposa, a més, llibertat vigilada durant cinc anys i inhabilitació especial per a qualsevol professió o ofici, sigui retribuït o no, que comporti contacte regular i directe amb menors d’edat per un temps superior en tres anys al de la durada de les penes de privació de llibertat respectivament imposades.