Investigadors de València aconsegueixen els primers genomes complets del coronavirus a Espanya

La Universitat de València (UV) i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica del País Valencià (Fisabio) han obtingut els primers genomes complets del coronavirus SARS-CoV2 a Espanya. 

Els equips d’investigació valencians han aconseguit seqüenciar el genoma complet de tres mostres de pacients infectats pel Covid-19 procedents del laboratori de Microbiologia de l’Hospital Clínic Universitari de València, les primeres seqüències del virus SARS-CoV2 obtingudes a Espanya. 

Segons ha informat la UV en un comunicat, aquesta seqüenciació de genomes complets se suma a l’esforç que s’està fent a nivell mundial a tots els laboratoris per esbrinar quines han sigut les vies de transmissió i com s’estenen els diferents llinatges del virus.

L’anàlisi genòmic ha sigut portat a terme per la Unitat Mixta en Infecció i Salut Pública de la Universitat de València i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica del País Valencià Fisabio, el Grup d’Investigació en Epidemiologia Molecular, tots dos liderats per Fernando González Candelas, catedràtic de Genètica i investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de la Universitat de València i del CSIC, i el Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de Fisabio que coordinen Giuseppe d’Auria i Llúcia Martínez.

Rutes de transmissió diferents

«L’objectiu primordial és identificar amb més fiabilitat els focus i les cadenes de transmissió del coronavirus. La principal conclusió de l’anàlisi de les primeres mostres és que els ceps procedeixen de rutes de transmissió diferents», explica l’investigador Fernando González Candelas.

Les seqüències ja són accessibles a la base de dades de la Iniciativa Gisaid, consorci públic dedicat a l’estudi del virus de la grip (https://www.gisaid.org/); la plataforma Nextstrain, que permet visualitzar la progressió espacial i temporal de la pandèmia a partir dels més de 500 genomes dipositats des del desembre passat per 40 països (https://nextstrain.org/); i la base de dades Genbank de seqüències genètiques del NIH (National Institutes of Health dels Estats Units) (https://www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank).

Els grups formats per personal investigador especialista en virologia, epidemiologia i bioinformàtica han determinat que un dels ceps analitzats està relacionat amb altres ceps europeus (d’Itàlia, Alemanya, Luxemburg, França, Escòcia, Països Baixos, etc.).

«El següent pas serà analitzar seqüències de més mostres de pacients dels hospitals del País Valencià per poder comprovar les vinculacions entre elles i amb les cadenes de transmissió establertes pel personal especialista en epidemiologia», explica Fernando González.

Conèixer les vies d’entrada per controlar l’expansió

L’anàlisi de genomes virals permet conèixer les vies per les quals ha entrat el virus a aquesta comunitat i com es transmet en aquests moments, cosa que ajudarà les autoritats sanitàries a controlar molt millor l’expansió del virus en aquest territori, asseveren des de la universitat valenciana.

A més, la seqüenciació del genoma del virus «permet conèixer les mutacions que ha patit el virus des que va començar l’epidèmia i la conclusió a la qual s’ha arribat després de l’anàlisi realitzada és que, fins ara, no s’ha trobat cap mutació associada a una virulència més elevada, letalitat, o a alguna propietat interessant des del punt de vista clínic».

Les mostres han sigut seqüenciades mitjançant MinIOn, un seqüenciador de tercera generació d’Oxford Nanopore Technologies. La infraestructura utilitzada en la investigació ha sigut possible gràcies al cofinançament de la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) del País Valencià 2014-2020.

Intensa activitat

Notícies relacionades

Catalunya inicia un assaig clínic per reduir el contagi del coronavirus

Els herois porten bata blanca

Aquest avenç forma part de la intensa activitat que s’està desenvolupant al capdavant de la investigació per esbrinar tot el possible sobre el coronavirus i així poder desenvolupar un tractament, vacuna o fàrmac.

Catalunya ha començat un assaig clínic que pretén reduir els contagis. L’estudi reclutarà 195 pacients positius i oferirà tractament als seus 3.000 contactes