08 d’abr 2020

Anar al contingut

HISTÒRIES EN PRIMERA PERSONA

Els herois porten bata blanca

El personal mèdic, sanitari i d'infermeria treballa contra rellotge per atendre les persones infectades

Els professionals reclamen més recursos humans i econòmics per fer front a la pandèmia

Valentina Raffio

En aquesta lluita per frenar l’expansió del coronavirus, els metges i les infermeres ocupen la primera línia de batalla. Cuidant els pacients infectats. Atenen l’allau de casos sospitosos. Tranquil·litzen qui, sobrepassat per la por, busca ajuda. Són herois i heroïnes de bata blanca que, des de dissabte, disfruten cada nit d’un aplaudiment multitudinari des dels balcons de tot Espanya.

Ara, davant l’evolució incerta de la pandèmia, alguns celebren l’excel·lent tasca dels hospitals i centres sanitaris. D’altres reclamen més recursos econòmics i humans per continuar atenent els pacients. I tots, pràcticament a l’uníson, demanen la col·laboració ciutadana per evitar més contagis. Aquestes són les seves històries.

Isabel Blanco

Pneumòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona

«Tots els professionals sanitaris estem bolcats a ajudar a frenar aquesta crisi. Però ja estan començant a faltar recursos i no ens ho podem permetre. Cada vegada arriben més casos. I els que arriben a l’hospital són greus. Necessitem més material i que sigui de bona qualitat. Algunes de les mascaretes que tenim, i que portem posades durant tot el dia, ens fan úlceres al nas i al front. Molts guants són massa grans i no s’adapten bé a la nostra feina. No demanem per demanar. Però això acaba de començar i necessitem tenir tot el material necessari per atendre els pacients. Per sort, les persones amb malalties respiratòries cròniques no són les que més emmalalteixen. Potser perquè fa anys que insistim en la importància de les vacunes, de la prevenció i, sobretot, de la importància de quedar-se a casa per evitar més contagis. Ara necessitem que aquest missatge cali en la resta de la ciutadania».

Javier Ruiz Moreno

Metge intensivista i coordinador del servei d’urgències de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor

«Estem en una situació complicada. Tenim menys personal per atendre casos més complexos. Els professionals sanitaris, que som igualment població de risc, també estan emmalaltint. I no és fàcil trobar substituts qualificats. Quan hi ha una situació de crisi, com és el cas d’un atemptat, tots els professionals sanitaris ens hi bolquem en cos i ànima. Però aquesta pandèmia no serà una qüestió d’un o dos dies. Necessitem més material, més recursos, més col·laboració per poder atendre tothom que ho necessiti, no avui sinó durant les pròximes setmanes. Tampoc s’ha d’oblidar que tots nosaltres, per més que entenguem de què es tracta aquesta crisi sanitària, estem exposats a una gran càrrega d’estrès. De vegades hem d’explicar als familiars dels possibles infectats que no poden estar en contacte amb els pacients, i això també implica una gran càrrega emocional».

Alda Recas

Presidenta de l’Associació Madrilenya d’Infermeria

«Les infermeres hem creat diferents canals de comunicació per fer front a aquesta crisi. Per explicar de manera directa tots els canvis de protocol. Però també per ajudar-nos a gestionar l’estrès. Els professionals no estem acostumats a aquest tipus de situacions. Molts tenen por de caure malalts i fallar als seus companys. O de portar el virus a casa seva. I amb l’estrès arriben els errors i és llavors quan t’encomanes. Quan col·labores en una missió sanitària internacional, t’acompanya un equip de psicòlegs. Aquí i ara, l’únic recolzament que estem tenint és el dels voluntaris. Tot i així, els sanitaris estan actuant de manera increïble. I això que són els mateixos que porten 10 anys castigats per la falta de recursos».

Jordi Estarlich

Infermer a l’Hospital de Mataró

«A la unitat d’hospitalització de medicina interna, on treballo, atenem les persones amb infeccions que precisen aplicar algun tipus d’aïllament, com poden ser la grip A o B, la varicel·la, la tuberculosi o algun bacteri multiresistent. A aquests, ara cal sumar-hi els nous casos de coronavirus. Treballem en una àrea en què estem en contacte tant amb pacients que han donat positiu com amb casos sospitosos. Estem, literalment, en la primera línia. I quan acabem el nostre torn, també ens dediquem a respondre consultes i dubtes dels nostres amics i familiars que ens arriben per WhatsApp. Durant aquests dies, hem pogut veure que, fins i tot en els moments de més pressió assistencial, el personal sanitari s’ha unit d’una manera espectacular. Tots els professionals de l’hospital estem coordinats. I no només els metges i les infermeres. També el personal d’administració. I el de neteja, gràcies al qual s’estan portant a terme els protocols de desinfecció. Estem lluitant perquè aquesta taca d’oli no es faci més gran».

Teresa Garzón

Metge de família al centre d’atenció primària Turó de Nou Barris de Barcelona

«Si un dia normal solíem visitar entre 35 i 40 pacients, ara s’hi afegeixen una gran quantitat de visites espontànies. Alguns arriben amb una simptomatologia variada. D’altres, amb por i dubtes. Hem hagut d’adaptar la nostra manera d’actuar i l’organització de les nostres agendes, en funció dels recursos i els protocols que han anat dictant les autoritats sanitàries. Els professionals sanitaris sempre estem al peu del canó, però aquests dies encara més. Hem de tenir també un especial agraïment pel personal administratiu, que ens ajuda a desfer i refer les visites i agendes perquè puguem centrar-nos en les visites del dia.  El coronavirus és un repte per a la nostra capacitat d’organització col·lectiva. I ja no només a nivell de col·lectiu sanitari, també com a societat. La prevenció és la millor eina per frenar l’expansió del coronavirus. I en aquest sentit necessitem la consciència i l’ajuda de tothom».

Daniel Orts Gonzálvez

Metge resident de medicina preventiva i salut pública a l’Hospital Clínic de València

«Estem doblant torns, posant-hi totes les hores que podem, fent un esforç sobrehumà per ajudar la gent. I ningú ho discuteix. En el meu cas, part de la meva feina consisteix a trucar els pacients a qui se’ls ha fet la prova de diagnòstic per al coronavirus. Als que han donat negatiu, els expliquem com han d’actuar per evitar els contagis. I als que han donat positiu, també els hem d’explicar com actuar. És una feina complicada, perquè té una part de consultori per a tothom que té dubtes. O por. I perquè t’has de mantenir constantment actualitzat sobre les directrius de salut pública, que canvien contínuament. Per exemple, sobre els criteris per fer el test. Sigui com sigui, crec que aquesta crisi sanitària està demostrant que els professionals sanitaris sempre hi són quan se’ls necessita. I només espero que, quan tot això acabi, també se’ns valori com toqui. I que, d’una vegada per sempre, es millorin les condicions amb què es treballa en la salut pública».

Carla Torrico

Infermera del Grup Quirón especialitzada en cures intensives i quiròfan

«Davant el coronavirus, estem més units que mai. El ritme de treball ha canviat i ha augmentat. D’una banda, estàs exhausta. Però també saps que tot el personal sanitari està actuant amb una responsabilitat i un sentit del deure admirables. És la nostra obligació fer front a qualsevol amenaça contra la salut pública. Cada dia a l’hospital t’aporta moltes històries que t’emportes a casa quan s’acaba el torn. Quan arribo a casa, no puc evitar pensar que ha sigut un dia en què hem contribuït a salvar una vida. O que, malgrat tots els esforços, no hem pogut evitar perdre-la. Com a infermera, ahir vaig plorar d’agraïment per les mostres d’afecte rebudes. Ara, el millor regal que ens poden fer és seguir les recomanacions sanitàries i, sobretot, no sortir al carrer i quedar-se a casa».

Rosa Corcuera

Especialista en medicina intensiva a la unitat de cures intensives de l’Hospital Universitari Sagrat Cor

«Aquesta pandèmia ens ha agafat desprevinguts. Les autoritats han minimitzat el problema de Wuhan i han actuat amb retard. Ara ens arriben cada vegada més casos i estem fent el possible per intentar que tot això no se’ns escapi de les mans. Els professionals sanitaris estem fent tot el que podem per ajudar. Però falten recursos i hem de recórrer a la nostra bona voluntat. Moltes vegades, sobretot quan falta material, ens podem arribar a exposar a possibles contagis per cuidar els nostres pacients. I això no hauria de ser així. Els missatges d’alerta no són per infondre por en la població, sinó perquè entenguin que hem de col·laborar entre tots per frenar els contagis i evitar el col·lapse del sistema sanitari. Si ho aconseguim a temps, ens assegurarem que el sistema sanitari espanyol, considerat el millor d’Europa, pot continuar atenent tothom».