Coronavirus: Pares i mares sobreviuen al tancament escolar

Amb una angoixa que voreja el pànic, mares i pares treballadors tiren endavant com poden per compaginar els seus llocs de treball amb el tancament de les escoles a Madrid. No és fàcil. És un problema vital de primer ordre.

La Lourdes, mare de tres fills petits, treballa com a responsable en una botiga de cosmètics. Els seus caps li van oferir la solució següent: «Si no pots venir a treballar, hauràs de gastar dies de vacances». En té 30 a l’any, així que la crisi del coronavirus i el tancament escolar li implicarà quedar-se amb unes mínimes vacances a l’estiu. S’hi ha negat i, al final, amb molta negociació aferrissada, ha aconseguit anar al seu lloc de treball només unes hores al dia.

Alguns pares poden teletreballar. Però teletreballar amb nens pul·lulant a casa és impossible. Impossible per més que el catàleg infantil de Netflix i Filmin sigui bo i extens i els progenitors tinguin uns (cars) auriculars amb eliminació de soroll. «Assumiré que faré molt poques coses de feina. Vaja, salvaré l’expedient i punt. I també tinc clar que el meu fill s’empassarà més dibuixos que en la seva vida», explica l’Eva, advocada i treballadora en un despatx internacional que li ha donat via lliure per teletreballar aquestes dues setmanes de tancament escolar. És mare soltera i habitualment compta amb una estudiant universitària que li dona un cop de mà diversos dies a la setmana. No pot comptar amb ella perquè el pànic en què ha entrat Madrid ha fet que la jove –també sense classes– se’n vagi a casa dels seus pares, en una altra comunitat autònoma. L’Eva ha optat per comprar una consola de segona mà i que el seu fill es capbussi –abans de temps– en el món dels videojocs. «És una cosa que li hagués regalat el Nadal que ve, però veig impossible poder estar a casa i que em deixi tranquil·la almenys una hora per poder fer feina», conclou.

«Treballo en un banc estranger i, tot i que sembli impensable, no tenim cap protocol per teletreballar». L’Álvaro, pare d’un infant de dos anys i una nena de 5, està atabalat però ho té relativament més fàcil: ell i la seva dona –metge, amb jornada només de matí– tenen contractada una cuidadora tot l’any, així que n’hi haurà prou amb fer servir el talonari i allargar-li l’horari.

Notícies relacionades

No hi haurà futbol infantil a Catalunya durant dues setmanes pel coronavirus

Sanitat calcula que la crisi del coronavirus durarà fins a quatre mesos

En moltes escoles, el personal en pràctiques d’infantil s’està oferint a mares i pares que busquen desesperadament una cuidadora. Els seus mòbils són apuntats molt de pressa per, en cas d’urgència, poder trucar a algú i que cuidi a casa la prole.  La María, mare d’un nen de 5 anys, tenia la idea de trucar, però, al final, ha optat per teletreballar –sigui el que sigui això– i deixar el seu fill a cura del porter de la finca, que s’ha ofert a donar un cop de mà «per al que faci falta». La María també va rebre un missatge de la seva mare deixant clar que «la casa de l’àvia estava permanent oberta» per al net. La María, no obstant, no s’atreveix a deixar-l’hi. «Les persones grans tenen més risc, així que toca deixar els avis tranquils», comenta.

¿Cómo teletrabajan las cajeras de supermercado?

Cuando mis compañeras y yo nos enteramos ayer de que iban a suspender las clases decidimos poner este cartel en el portal, ¿sigues la cadena? pic.twitter.com/M3HcrXisUm

— camila piñeyro (@CamilaPinheyro) 10 de marzo de 2020

 La Camila és una estudiant de Relacions Laborals a la Universitat Complutense. I, a més, bona persona. Dimarts a la tarda va baixar al portal de l’edifici on viu i va posar una nota deixant clar als veïns que si algú ho necessitava podia deixar-li els fills perquè els cuidés. De forma altruista. «Gràcies per l’enrenou però no som cap heroïnes. N’hi ha milers i invisibilitzades cuidant dia a dia», va contestar a Twitter.