Crisi sanitària internacional

Coronavirus: la tempesta perfecta per als Estats Units

La precarietat laboral i l'absència d'una Sanitat universal compliquen la resposta nord-americana

zentauroepp52679382 medics transport a patient through heavy rain into an ambula200308211344

zentauroepp52679382 medics transport a patient through heavy rain into an ambula200308211344 / DAVID RYDER

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

El mes de gener passat, Osmel Martínez va tornar a Miami després de passar uns dies a la Xina per motius de treball. No es trobava bé. Tenia símptomes de grip, de manera que va acudir a l’hospital per por d’haver contret el coronavirus durant el seu viatge al país asiàtic, on va començar l’epidèmia. Les infermeres el van aïllar en una habitació especial, desinfectada poc abans que entrés, i li van recomanar que se sotmetés a un TAC, segons va informar el ‘Miami Herald’. Martínez tenia assegurança sanitària, però era una d’aquestes assegurances amb baixa cobertura i altíssims copagaments, així que va demanar se li fes abans un examen de sang per estalviar-se costos i comprovar si no es tractava més que d’una simple grip. 

Va tenir sort. Havia sigut una falsa alarma, però dues setmanes després va rebre una carta de la seva assegurança per informar-lo que devia 3.270 dòlars per la seva visita hospitalària. La seva història il·lustra els enormes desafiaments que enfronten els Estats Units a mida que el Covid-19 s’expandeix pel país. L’absència d’una sanitat universal que garanteixi la cobertura de tots els ciutadans i les escasses proteccions laborals amb què compten milions de treballadors han agreujat la capacitat de resposta de l’Administració, ja de per la seva molt criticada per la seva lentitud i la seva aparent improvisació. 

Prop de 40 milions de nord-americans estan subassegurats, com en el cas de Martínez, i 28 milions més ni tan sols tenen assegurança sanitària. 

Una circumstància gens encoratjadora quan ara és més important que la ciutadania es faci les proves del coronavirus quan els apareguin els primers símptomes. «La falta d’assegurança pot provocar que la gent retardi la visita al metge o que simplement no siguin atesos», li va dir al ‘Daily Beast’ Lawrence Gostin, un expert en salut pública de la Universitat de Georgetown. «Això només ajuda a propagar l’epidèmia». Fins diumenge hi havia uns 430 casos confirmats en 30 estats i una vintena de morts. Sis governadors han declarat a més l’estat d’emergència per desmobilitzar fons quants abans i incrementar els seus recursos. 

Costes prohibitius

Però de moment la Casa Blanca no ha adoptat mesures per ajudar aquests més de 70 milions de nord-americans que enfronten costos prohibitius si acudeixen al metge. El paquet de 8.000 milions de dòlars aprovat la setmana passada pel Congrés per fer front al coronavirus no va resoldre el problema, ni tampoc la cruïlla que enfronten els treballadors sense dret a baixa mèdica, prop d’un terç del total, segons dades del Departament de Treball. Els EUA són l’únic país industrialitzat que no garanteix per llei la baixa per malaltia, de manera que milions de persones podrien ser acomiadades si opten per quedar-se a casa com a mesura de precaució. Particularment aquells que treballen al sector dels serveis, on més precàries són les condicions, des dels restaurants, al servei domèstic o la cura dels grans. 

«¿Què passarà amb ells i amb les seves famílies?», es preguntava la diputada demòcrata Rosa DeLauro. L’Administració estudia fórmules per cobrir les factures dels pacients sense assegurança, però de moment no és més que un projecte en potència. «Estem estudiant la situació. Hi ha molta gent sense assegurança», va reconèixer fa uns dies el president Donald Trump. La meitat dels nord-americans tenen menys de 4.500 dòlars en els seus comptes d’estalvis, segons la Reserva Federal, un pírric marge de maniobra per fer front a l’hospitalització o les baixes no pagades. 

A aquestes vulnerabilitats intrínseques del sistema nord-americà, caldria afegir una seriosa descoordinació inicial entre les Administracions i la mala preparació de molts hospitals per fer front al virus. Un informe recent d’un sindicat d’infermers, basat en 6.500 entrevistes als seus professionals en 48 estats, va concloure que només el 44% havien rebut informació de com «reconèixer i respondre als casos» del Covid-19. Un 63% comptava amb màscares homologades en les seves unitats i únicament el 27% disposava de respiradors per purificar l’aire. Un 30% va dir que comptava amb la protecció necessària per prevenir el contagi dels professionals sanitaris. 

Kits de diagnòstic

Notícies relacionades

També hi va haver inicialment problemes amb els kits de diagnòstic del Centre de Control i Prevenció de les Malalties (CDC), l’organisme que ha coordinat la resposta al coronavirus. No només donaven errors o resultats no concloents, d’acord amb ‘The Washington Post’, sinó que es va imposar el criteri d’analitzar únicament a aquells que havien viatjat a la Xina o estat en contacte amb pacients encomanats, cosa que probablement va motivar que molts pacients amb símptomes fossin ignorats.

Per acabar d’agreujar la situació, la Casa Blanca ha estat propagant desinformació. Trump ha dit que qualsevol que necessiti fer-se la prova, té un kit a la seva disposició, mentre el seu assessor econòmic es va atrevir a cantar victòria respecte al virus la setmana passada. «L’hem contingut», va dir Larry Kudlow.