11 jul 2020

Anar al contingut

La lluita per la igualtat

Les condemnes a 'menors masclistes' creixen un 38% en quatre anys

Els experts reclamen serveis d'atenció als adolescents que són violents amb les dones

El 2018 es van registrar gairebé 200 delictes de violència de gènere comesos per menors d'edat

Elisenda Colell

Les condemnes a 'menors masclistes' creixen un 38% en quatre anys

ANGEL GARCIA

El nombre d’adolescents condemnats per delictes de violència de gènere a Catalunya ha crescut un 38% en quatre anys. Si el 2016 van ser 50 els menors condemnats per alguna agressió masclista, el 2019 la xifra va ascendir a 69, sis dels quals van ser privats de llibertat per la gravetat del delicte, segons dades de la Conselleria de Justícia. Experts i entitats consultats per aquest diari remarquen la necessitat de crear una xarxa de serveis preventiva per abordar les violències incipients en els adolescents, trencar el bucle en en què poden veure’s immersos amb les seves parelles i poder aconseguir les zero víctimes en el futur. Una cosa per a la qual encara falta: el 2018 es van registrar 196 delictes de violència de gènere comesos per menors.

«Si em deixes, em suïcido». Aquest és un missatge que durant diversos dies un noi menor d’edat va fer arribar a una altra adolescent que havia sigut la seva parella i amb qui també compartia institut. Els docents van activar les alarmes i van acabar derivant el cas als Mossos d’Esquadra, que no van poder fer cap altra cosa que aplicar una mediació perquè el noi cessés les amenaces. «Ens agradaria haver pogut derivar-lo a algun servei perquè pogués treballar la seva masculinitat i la violència, però és que no existeix; en aquests casos els nois es perden», reconeixia l’agent que va gestionar el cas, fa pocs mesos, en unes xerrades sobre violència masclista adolescent que es van celebrar a Terrassa. Es tracta que mostra la necessitat urgent d’atendre els petits agressors, per evitar que cap dona torni a ser víctima de la violència masclista.

Espiral de violència

«Necessitem tenir ulls a tot arreu, però també serveis que els atenguin: de poc serveix que formem els docents si després no poden derivar el cas a cap expert que pot frenar aquesta espiral violenta dels nois», sentencia Oriol Ginés, president de l’associació Conexus, especialista a tractar homes agressors des de la prespectiva de gènere. A Catalunya només hi ha dos serveis públics que es dediquin a tractar joves i adolescents que puguin desenvolupar algun tipus de violència masclista: el Servei d’Atenció a l’Home Jove (SAH Jove) de l’Ajuntament de Barcelona, i el Servei d’Atenció a l’Home Terres de l’Ebre (SAHTE ), un servei de pocs mesos de vida que neix com un «pla pilot» de l’Institut Català de les Dones.

«De poc serveix formar els docents si no poden derivar el cas a un expert que freni l’espiral violenta dels nois»

Oriol Ginés

Associació Conexus

«Rebem peticions constants d’altres municipis, fins i tot recordo un cas de Lleida», recorda Francesc Alcobet, psicòleg del SAH de Barcelona. L’any passat van atendre 20 joves de 15 a 20 anys, la majoria nascuts a Espanya que no havien sigut denunciats. «No hi ha un perfil; el que sí que veiem és que hi ha joves que necessiten tenir el control de diferents situacions, i la manera de fer-ho és a través de la violència, ja sigui física, psicològica o sexual», detalla Alcobet. Quan un noi s’acosta, o alguna institució alerta d’algun possible cas, els professionals treballen amb l’entorn, fins i tot acompanyant el noi per responsabilitzar-se del que ha passat. Després, miren d’entendre el motiu d’aquest comportament violent cap a les dones, per a més tard donar-los eines per relacionar-se sense utilitzar la violència. «Els adolescents proven de consolidar la seva identitat, i molts nois utilitzen el model imperant, el clàssic home fort, i el reprodueixen en les seves relacions; actuen en funció de com volen ser vistos i tractats», exposa el psicòleg.

De la violència filioparental a la de parella

«La violència és una espiral, si no es deté, només pot augmentar», assenyala Arantxa Herrador, responsable de la Fundación Raíces, especialitzada en violència filioparental, un tipus de violència que l’any passat va registrar més de 300 casos a Catalunya i que amaga una realitat de gènere. «Hem vist que alguns dels nois amb qui treballem desenvolupen també situacions de violència masclista amb les seves parelles», afirma Herrador. Per això, han decidit habilitar un nou servei per abordar també aquestes relacions tòxiques entre els adolescents. Perquè, com confirma Herrador, «amb prou feines» existeixen serveis que tractin els nois que tenen comportaments violents. «Hauríem de poder evitar que aquests delictes s’arribessin a produir», assenyala Herrador. 

L’Associació Conexus també atén nois de 14 a 25 anys que exerceixen violència contra els seus pares. I Ginés afirma que el 80% d’aquests poden desenvolupar pràctiques masclistes en la parella. En altres casos, sostenen diversos especialistes, els adolescents que sotmeten les seves parelles han patit assetjament en la infància, o han viscut violència masclista a la seva llar. 

El 80% dels joves que peguen als seus pares poden acabar desenvolupant pràctiques masclistes en parella

«Els joves tenen relacions molt curtes, i això fa molt més complicat detectar els casos, però ens vam adonar que havíem d’obrir aquest servei perquè s’estava atenent joves adolescents com a víctimes, però perdíem els agressors», afirma Daniela Mansilla, coordinadora de l’oenagé Atzavara, que ha obert el servei pioner a Tortosa. «És molt necessari ajudar i acompanyar les víctimes, però només acabarem amb aquesta xacra quan no hi hagi més agressors», exposa.