Najat El Hachmi: «La classe social determina més que la procedència»

¿Què és per a vostè el feminisme?

Feminisme és llibertat, i només pots ser lliure si pots viure en condicions d’igualtat. Si pots anar pel carrer sense tenir por, si pots tenir les mateixes oportunitats laborals que un home... 

¿En quin punt està el moviment feminista?

Estem en un punt molt àlgid, però amb una contraofensiva molt important contra el feminisme des de diferents sectors. De sobte, sembla que en comptes de parlar del masclisme, es parli només dels problemes del feminisme.

¿Qui creu que hi ha darrere d’aquesta contraofensiva?

Són fenòmens diferents. L’ofensiva principal és la del masclisme, això no s’ha d’oblidar, i és la que s’expressa, per exemple, a través dels discursos de l’extrema dreta. En el cas de l’extrema dreta espanyola, és molt coneguda; però ho fa també a través del fonamentalisme islamista. És un moviment de reacció contra l’alliberament de les dones. El fonamentalisme està utilitzant les ‘fake news’ sobre l’islam per blanquejar-lo.

¿‘Fake news’?

Sí, afirmacions de persones que són a les xarxes, a Youtube, que diuen coses com que el vot femení se’l va inventar l’islam. O agafen un passatge concret de l’Alcorà en què es parla de tractar bé les dones, però obvien que parla de tractar bé només les dones, les casades, i no parla de res més; i s’obvien també tots els passatges que parlen de submissió, de com educar les dones perquè siguin obedients... La ‘fake news’ més important que s’ha estès sobre l’islam és que l’islam és feminista. Aquesta és la gran mentida sobre l’islam.

Moltes joves reivindiquen el vel com a gest polític antiracista.

Ho fan, en part, per defensar-se del racisme, però ¡per defensar-se del racisme no s’han de dir mentides sobre què som!. L’islam no és feminista; no ha sigut mai feminista. I el que no em serveix és aquest argumentari que estan utilitzant d’anar a l’època de Mahoma, per dir que l’islam va millorar la situació de les dones, perquè això no s’aguanta per enlloc. A més, no té cap sentit haver d’anar tants segles enrere per defensar els nostres drets al segle XXI. 

Aquestes noies asseguren fer-ho per reivindicar la seva identitat.

La idea que el vel és la teva identitat és una idea que han estès i difós els corrents fonamentalistes, perquè per a les meves àvies el mocador no era identitat. I després, darrere d’aquesta elecció, suposadament voluntària, que no té res de voluntària perquè hi ha una pressió social tremenda perquè et posis el mocador, com a feminista t’has de qüestionar coses. Des del feminisme t’has de qüestionar les coses que et marquen i que et determinen com a dona. ¿Per què aquesta identitat només l’hem de fer visible les dones? ¿I per què a través d’un símbol de discriminació importantíssim?

¿Vostè creu que el mocador mai és voluntari?

El que crec és que no es pot negar la càrrega discriminatòria del mocador, perquè darrere del mocador, el significat últim és que depèn de com vagis vestida els homes es comportaran amb tu d’una manera o d’una altra. L’anomenat feminisme islàmic no és feminisme, perquè parteix de la base d’acceptar el marc general de submissió la dona. Parteix d’aquest marc, i a partir d’allà intenta millorar la situació de la dona, però no trenca amb aquest marc. El mocador forma part d’un sistema que t’obliga a tapar-te, a haver d’arribar verge al matrimoni, a haver de casar-te... Un dels punts de conflicte més important és haver de casar-te, perquè si arribes a certa edat i encara no t’has casat suposes un problema. Suposa també no tenir llibertat sexual, no poder enamorar-te d’algú que no sigui musulmà (si ets una dona, si ets un home, sí). No ens permet viure en parella sense casar-nos. No ens permet ser lesbianes. El mocador és només la punta de l’iceberg d’un sistema molt ben articulat d’opressió sobre els cossos de les dones.

¿Per què creu que a l’esquerra l’incomoda tant el tema?

La societat d’acollida, la resta de persones que no són musulmanes, han decidit que les musulmanes són les que porten mocador i, per tant, no identifiquen com a musulmanes les que no porten vel. I aquest és un problema de la societat d’acollida. Això de posar mocadors en les llistes electorals per donar una imatge d’inclusió i diversitat és tremendament racista, perquè al final el que estàs fent és instrumentalitzar aquesta dona perquè porta mocador; si no portés mocador no et seria igual de vàlida. I t’és igual el que tingui dins del cap, el que t’importa és el que porta a sobre. I per mi això és tremendament racista. La inclusió no es fa amb símbols i amb fotografies, es fa amb polítiques. I en molts casos, tens el mocador a la llista, però no estàs fent polítiques socials d’integració. I aquí a Catalunya des que va començar la crisi no estem fent polítiques, i això tard o d’hora passarà factura. Ens carreguem plans d’entorn, aules d’acollida... 

Vostè és un personatge públic, ¿què li diuen aquests polítics quan els diu tot això a la cara? 

Em diuen que aquesta deriva d’incorporar l’islam és per diversitat i perquè som un país d’acollida. Jo els dic que no poden obviar la càrrega discriminatòria que té una peça com el mocador, que no poden ser indiferents davant del sofriment de tantes nenes que estan vivint situacions de discriminació a l’escola, i no em diuen res. El que més em sorprèn és aquesta indiferència. Aquesta indiferència al saber que hi ha nenes a qui les obliguen a portar el mocador, que és un fenomen nou i molt extrem que no té a veure amb cap tradició cultural d’origen, perquè la majoria de les que som aquí no venim de l’Aràbia Saudita, venim del Marroc, i al Marroc les nenes no portem mocador. L’esquerra vol fer el contrari que fa l’extrema dreta, i com l’extrema dreta és racista i racista contra les persones musulmanes i té una obsessió amb aquesta qüestió, fan el contrari, que és incloure l’islam. Però és incongruent amb la defensa de la laïcitat que se li suposa a l’esquerra. 

Per acabar d’enredar les coses, hi ha l’extrema dreta instrumentalitzant el seu discurs.

Sí, i és també d’una hipocresia enorme, perquè no pots estar suposadament preocupat per la situació de les dones musulmanes per legitimar el teu discurs masclista, i alhora estar dient que no existeix la violència masclista. Però no podem deixar que l’extrema dreta decideixi els debats. Jo no callaré per l’extrema dreta. No podem callar per l’extrema dreta. 

Notícies relacionades

Mabel Lozano: «Yamiled podria ser Ana Orantes; la primera»

Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"

No només no ha callat, sinó que ha publicat un assaig sobre el tema. ‘Sempre han parlat per nosaltres’. En la presentació deia que el llibre buscava obrir un debat necessari. Sis mesos després de la seva publicació, ¿creu que ho ha aconseguit?

Posar el tema sobre la taula, sí, però veig que les noies que batallen contra l’islam estan completament soles, no reben el recolzament de pràcticament ningú i a sobre les acusen de ser promotores de l’odi. Hi ha un tema molt important de què no s’està parlant, que és el de la desigualtat econòmica. És un dels temes més importants a tractar. Parlar de classe social, la classe social determina més que la procedència. S’està dividint persones que pertanyen a la mateixa classe social. ¿Com pots parlar de persones blanques privilegiades a les senyores del teu barri que estan vivint una precarietat tremenda? ¿Aquestes són les dones blanques occidentals que a mi m’oprimeixen? Hem de recordar d’on venim, com a classe. M’agradaria que totes aquestes joves que estan fent una reivindicació de l’islam analitzessin les situacions socioeconòmiques que estan vivint. M’agradaria que articulessin un discurs de classe més que de defensa de la religió.