Mabel Lozano: «Yamiled podria ser Ana Orantes; la primera»

–¿Anirà a la manifestació aquest diumenge?

–Per descomptat. Però a més em manifestaré per primera vegada, de dues maneres. Un al carrer, com sempre, amb totes les meves germanes, i sobretot amb els grups abolicionistes, i dos, em manifestaré dins del cine, que és una de les grans eines de transformació social. El diumenge 8 estrena ‘Biografia del cadáver de una mujer’. Per tant em manifestaré contra un govern, contra un Estat que no és capaç de protegir les dones en situació de prostitució. 

–¿On la presenta?

–A la Setmana del Cine de Medina del Campo. I és l’estrena mundial. A les cinc de la tarda. 

–¿Què explica a ‘Biografia del cadaver de una mujer’?

–És un documental que mostrarà per què no denuncien les dones. Quan parlem de xifres de tràfic parlem d’unes xifres que són molt escasses i ens preguntem, ¿per què no denuncien les dones? Perquè les coaccions són reals, les amenaces són reals, i hem fet un estudi de dones assassinades en situació de prostitució, moltes d’elles testimonis protegits, que igualment no s’han deslliurat de ser assassinades de les maneres més cruels que et puguis imaginar. Esquarterades vives, cremades, llançades al buit... la llei de testimonis protegits no funciona a Espanya, és com una ratlla a l’aigua, sobretot perquè parlem de dones vulnerables davant màfies. I després com que les dones assassinades en situació de prostitució no són víctimes de violència de gènere, no apareixen els seus noms enlloc. Les seves morts queden impunes. Ningú en sap. Llavors hem fet un estudi de dones assassinades en situació de prostitució des de l’any 2000 i el que hem trobat són coses realment espantoses.

–¿De quantes dones estem parlant?

–N’hem trobat 38, perquè no és fàcil. Hi ha moltes dones que mai de la vida han sigut identificades perquè han sigut cremades vives, calcinades. I no sabem d’on són ni com. I ningú parla dels seus fills. Els seus fills, igual que elles, són ciutadans de segona. La protagonista del documental és una dona assassinada a trets al nostre país. Al nostre país, de vuit trets al cap. Això passa al nostre país. Amb això els proxenetes estan dient, ‘denuncieu, mireu el que us passa’.

–¿Quan va passar, això?

–Va passar el 2009. No va tenir a penes cobertura en premsa. La premsa que el va treure, el titular era ‘prostituta abatuda a trets’, quan era una exvíctima de tràfic, captada a Colòmbia, violada, extorsionada, coaccionada, que havia sigut prou valenta per denunciar el seu proxeneta. El proxeneta va entrar a la presó i des de la presó, a Espanya, va contractar un sicari perquè la matés a trets, a un petit poble de Navarra. Això ha passat al nostre país. Però no només ha passat això. Tots els casos que estem documentant són dones assassinades al nostre país, tres d’elles testimonis protegits. Per proxenetes o per consumidors. Llançades al buit, esquarterades, apallissades. Dones espanyoles, dones marroquines, dominicanes, brasileres...

–Diu que era una exvíctima de tràfic. 

–Sí. Era una dona jove, meravellosa, que havia refet la seva vida. 

–I que no apareix al llistat de víctimes de violència masclista.

–No. Ni ella ni la resta. Cap. Elles són ciutadanes de segona. I molts dels seus fills després són captats per les Maras. Aquesta dona va ser assassinada a trets aquí, davant del seu fill. I l’assassinat es forja des de dins de la presó perquè el proxeneta té diners perquè els seus clubs continuen oberts. I continuen oberts. 

–¿Com pot ser que un cas tan salvatge i tan recent hagi passat tan desapercebut?

–¿Perquè no ens interessa? ¿Perquè a tu, com a periodista, no t’interessa? ¿Perquè al teu cap no li interessa treure’l a la portada perquè està parlant de dones de segona? El tràfic no li interessa a ningú Ara mateix el que interessa és la migració irregular, el trànsit d’immigrants. No interessa el tràfic.

–¿Canviar la llei de testimonis protegits seria un primer pas?

–La llei de testimonis protegits és una llei antiga, arcaica. És una llei en la qual l’advocat del dolent té accés a la documentació. Té accés a veure el nom de la denunciant. Si tu tens accés a això i tens cinc puticlubs oberts generant diners, tu tens diners per coaccionar. Perquè el proxeneta que va matar la Yamiled, la protagonista del documental també en va matar d’altres, a Colòmbia, per la mateixa raó, perquè no denunciés. La guàrdia civil i la policia em deien, no, per venjança, va ser un crim per venjança, però jo els dic, no, va ser un crim per diners. Per diners. Que si denuncien els foten el xiringuito. Però és urgent una llei perquè ningú pugui lucrar-se de la prostitució aliena. Ningú. Perquè acabaríem amb el proxenetisme. Perquè el que estem veient és que les poques que s’atreveixen a denunciar, mira el que els ha passat. Les dones no denuncien perquè les maten. L’últim assassinat va ser la Lili, a Barcelona. I ja s’ha oblidat tothom d’aquest tema. ¿Què passa amb els seus fills? No tenen res. Ningú parla mai de tot el que envolta una víctima de tràfic. Els seus fills.

–¿Confia que aquest govern pugui modificar la normativa per incloure aquestes dones en les llistes de víctimes de violència de gènere?

–Ho veurem. Tinc bastanta esperança, tinc bastanta esperança, però ho han de fer. Aquestes dones avui al no ser víctimes de violència de gènere totes són oblidades. Nosaltres li hem donat una tomba a 38 dones. Amb els seus noms. Dones oblidades, que han sigut víctimes d’un terrible assassinat al nostre país i ningú mai en parlarà.  

Notícies relacionades

Najat El Hachmi: «La classe social determina més que la procedència»

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

–Trenta-vuit assassinats que van ser tractats mediàticament com successos, sense context. Com fa 10 anys es tractaven els assassinats masclistes. ¿Què fa falta perquè fem el click?

–Pot sonar molt pretenciós, però potser, la protagonista de ‘Biografia’, la Yamiled, pot ser la nova Ana Orantes. La primera. Perquè necessitem que siguin allà, i sobretot per la protecció dels seus fills.