Coronavirus
«Papi, ¡allunya't del centre de gent gran de Valdemoro!»
El mort de la llar de jubilats d'aquest municipi madrileny era un guàrdia civil de 76 anys
zentauroepp52656074 valdemoro200306133929
El tancament del centre municipal de gent gran de Valdemoro va agafar aquest divendres per sorpresa els seus usuaris i fins i tot el forner, que va abandonar a la porta les barres de pa que cada dia acosta a aquest edifici on passava les seves estones lliures el quart mort amb coronavirus d’Espanya, un guàrdia civil jubilat de 76 anys. L’home, amb malalties prèvies, que va morir dijous passat a l’Hospital Infanta Elena solia anar a aquest lloc a fer la partida amb altres companys.
«Em vaig assabentar que havia mort perquè ahir em va trucar un amic i em va dir que havia d’anar al tanatori perquè havia mort aquest senyor», revelava davant l’entrada del geriàtric Elisardo Francés, l’única persona que reconeixia conèixer «de vista» el mort. Del seu nom, se n’havia oblidat, insistia aquest jubilat, que, no obstant, sí que recordava que «era el que s’asseia amb el Simón», un altre dels usuaris del recinte.
La resta de la gent gran que acudien aquest divendres al centre on llegeixen el diari, xerren, ballen, aprenen informàtica i fan cerveses a un euro, topaven estranyats amb les portes tancades. La majoria decidia llavors travessar el carrer i passar el matí jugant a la petanca al parc Duque de Ahumada, aliens a aquesta mort i als altres 19 contagis registrats al centre.
«Vaig saber això del mort amb coronavirus pel meu fill», explicava aquest matí Ángel García, de 76 anys, mentre buscava els primers rajos de sol del dia i desatenia els consells del seu fill. «Em va dir: papi, allunya’t del centre», comentava amb un somriure murri.
A la majoria dels familiars dels avis d’aquest punt de trobada de gent gran els miraven de convèncer que no sortissin al carrer i que, sobretot, no s’acostessin al centre. Alguns van obeir, però van ser també molts els que prenien la decisió de no canviar la seva rutina malgrat la clausura preventiva de l’edifici i improvisar altres entreteniments. «Jo no tinc cap por, si em toca el coronavirus, doncs mala sort», concloïa Ángel García de camí cap al parc on una vintena dels seus amics jugaven a petanca.
Un d’ells, Antonio Romero, de 73 anys, disfrutava inflat amb un llampant jersei vermell de l’atenció que li prestaven els periodistes que van prendre amb les seves càmeres i micròfons el carrer del General Mariátegui de Valdemoro. «Jo ja em vaig fer les proves, perquè vaig tenir grip i els doctors m’han dit que no estic encomanat», presumia amb l’única pena que aquest divendres i fins que es torni a obrir el centre no pot jugar al mus amb els seus companys. Als seus fills, com Ángel García, tampoc els ha fet cas, malgrat que li insistien una vegada i una altra per telèfon que s’allunyés de la zona.
Cervesetes i campionats de petanca
Menys loquaç es mostrava R.H.H, de 74 anys, que demanava somrient que ningú se li acostés a menys d’un metre de distància. «Al centre fem les cervesetes i preparem els nostres campionats de petanca que celebrem els dijous i dissabtes», explicava sense cap temor del contagi del Covid-19, nom científic del virus. «Quan m’arribi l’hora, que arribi», afegia amb la mateixa tranquil·litat que els seus amics de joc.
Matías Gómez, l’únic dels que participaven en la conversa que encara treballa per les nits com a vigilant de seguretat d’un garatge de la capital, no donava crèdit a l’enrenou que aquesta notícia ha provocat en aquest municipi del sud de Madrid. «A veure si ens assabentem de qui són els encomanats», repetia mentre llançava una bola.
El tràfec d’homes grans que passejaven recolzats als seus bastons i abrigats amb gorres pels voltants del geriàtric era continu. De dones, durant les primeres hores d’aquest matí, ni una. «Suposo que estaran fent la compra», argumentava José Antonio Martín, un altre jubilat de la Guàrdia Civil de 66 anys, desconcertat perquè un dels seus amics acabava de marxar del parc «per ordre d’un dels seus fills».
«¡Què diu! Em moro de por»
A escassos metres del centre municipal de gent gran, Gels Hueter, de 66 anys, caminava amb pressa cap a la botiga. Es resistia a parar-se i a parlar, i només ho va fer quan se li va comentar que un dels usuaris del lloc on ella aprèn informàtica havia mort. «¡Què diu! Em moro de por», proclamava decidida a tancar-se a casa i només sortir per fer la compra. L’ensurt va ser més gran quan va saber que l’home havia mort a l’Hospital Infanta Elena de Valdemoro. «¡Per Déu, aquesta tarda he d’anar allà a fer-me una radiografia!», exclamava amb les mans al cap.
Notícies relacionades«No sé per què tenen tanta por», intervenia en la xerrada Daniel Torres, un home de 83 anys que prefereixen passejar a ajuntar-se amb altres avis. «Mai m’ha agradat jugar a cartes», justificava de camí a l’hospital, un recorregut que fa cada dia per mantenir-se en forma.
Amb un mocador de paper al nas s’acostava expectant per l’enrenou periodístic Francisco García, de 72 anys, que dijous passat va dinar al centre de gent gran, on espera tornar aviat. «Tinc una mica de refredat, però no crec que estigui infectat», deia autodiagnosticant-se sense cap temor a la malaltia. «Si em toca, em toca», assegurava. La mateixa teoria defensava Jesús Portores, de 78 anys, poc abans de comprar el pa i sense fer cas tampoc dels consells de la seva filla, que li demanava prudència i que no passegés a prop del centre municipal. Els consells dels familiars queien en sac foradat. La curiositat dels avis va vèncer els precs de prudència dels seus fills.
