La Generalitat desplegarà 92 equips contra els matrimonis forçats

En els últims 10 anys, els Mossos d’Esquadra han rebut 153 denúncies de dones residents a Catalunya que han sigut obligades a casar-se mitjançant amenaces, coaccions o violència física. I més de la meitat eren menors d’edat. El Govern és conscient que aquestes dades són només una petita mostra i vol detectar tots aquests abusos. Per a això, s’ha dotat d’un protocol que, en els pròxims tres anys, crearà 92 unitats de professionals de diferent índole per prevenir, sensibilitzar, detectar casos i acompanyar les víctimes en el procés.

A Catalunya viuen 7.152 joves de 15 a 19 anys els pares dels quals procedeixen de països on es produeixen, de forma més o menys acceptada, els matrimonis forçosos. Però l’any passat només se’n van denunciar 14 casos. «És un tipus de violència masclista que està molt invisibilitzada», ha dit aquest dilluns el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, en la presentació del protocol. «Som davant de la punta de l’iceberg, i el nostre objectiu és evitar tots els que es puguin produir», ha afirmat el secretari d’Igualtat, Oriol Amorós.

L’alerta i la necessitat van sorgir, en part, perquè en els últims anys, mentre el treball amb la comunitat subsahariana ha sigut constant i ha donats els seus fruits, amb persones d’altres regions no ha succeït així: han sorgit casos de dones i nenes amb origen al sud-est asiàtic (com el Vietnam o el Pakistan) o el Marroc que les autoritats no s’esperaven.

Per a això, Afers Socials vol crear 92 taules de coordinació contra la prevenció del matrimoni forçós durant els pròxims tres anys. Aquestes estaran concentrades en comarques i localitats on resideixen els joves originaris dels països on el risc al matrimoni forçós és real. Una part d’aquestes taules de coordinació ja existien en relació amb la mutilació genital femenina, però 20 d’aquestes seran de nova creació.  

«Ens hem inspirat en models com el del Regne Unit, però hem preferit optar per la coordinació des del territori, i no derivar-lo a institucions més elevades», ha afirmat Sonia Parella, sociòloga i membre del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions de la UAB que ha participat en la redacció d’aquest protocol. La tasca ara és formar professors, sanitaris o treballadors socials en la matèria perquè, quan un d’aquests escolti la confessió d’una jove, sigui ell qui coordini la resposta al cas, sempre orientat pels especialistes. 

Aquestes taules de coordinació i detecció estan integrades per policies, docents, serveis socials, membres sanitaris, psicòlegs i equips de detecció i atenció a la infància en risc, entre d’altres. El mateix secretari ha reconegut que les ja existents «necessiten una arrencada», perquè els professionals «exerceixen una altra feina a part de ser a la taula». No obstant, Amorós ha anunciat que han contractat nou personal del departament perquè faci un millor seguiment i doni un impuls més gran a aquest treball al territori.

El protocol detalla els casos en funció del risc: no és el mateix que una noia hagi vist casar-se de forma obligada la seva germana que el fet que es planegi un viatge on aquesta nena s’haurà de casar. I també estableix que en els casos de les menors d’edat s’ha d’activar la Fiscalia de Menors i la DGAIA per si s’ha de procedir a la retirada de la custòdia paterna. 

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Un altre dels reptes és que aquestes dones, una vegada detectat el maltractament, acudeixin al Servei d’Intervenció Especialitzada a Violència Masclista i, al seu torn, accedeixin a una vivenda o una casa d’acollida si ho necessiten. I és que, en aquest sentit, segons han explicat els responsables de la Conselleria, els índexs entre aquestes dones són encara molt baixos en aquests serveis. 

No obstant, en paraules del secretari d’Igualtat, «la millor prevenció és que les noies segueixin l’ensenyament postobligatori, quan estan més apoderades per dir que no». Les dades oficials s’entossudeixen a demostrar que la realitat encara segueix molt lluny del desitjat, perquè els alumnes d’origen estranger registren fins al doble d’abandonament escolar que la resta.