26 d’oct 2020

Anar al contingut

«Molt poques assignatures et fan pensar sobre la vida»

Gemma Tramullas

«Molt poques assignatures et fan pensar sobre la vida»

A la facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els estudiants aprofiten els últims raigs de sol de la tarda abans de tornar a submergir-se en un mar de números. El Daniel, l’Àlex i la Paula, tres futurs enginyers informàtics amb menció en Computació, s’animen a debatre sobre la convergència entre la ciència, la tecnologia i les humanitats tot i que, avisen, ells ja n’estan convençuts.

Aquesta generació porta l’ètica a l’ADN i el Daniel ha cursat una optativa sobre l’impacte social i mediambiental de la informàtica perquè ho considera una part integral de la seva formació. «Jo estic ratllat pel fet que en la carrera hi hagi tan poques assignatures que et facin pensar sobre la vida –intervé l’Àlex–. M’agradaria aprofundir una mica més en l’origen de les coses, per què són així i quines conseqüències tenen».

El Nacho i la Laia, estudiants de primer d’enginyeria industrial, disfruten de la lectura a l’aire lliure a pocs metres de l’edifici de la biblioteca del campus. Més enllà de la inclusió d’alguna assignatura d’ètica, ell és escèptic davant experiments tecnohumanístics com, per exemple, el grau de Filosofia i Informàtica que des del 2011 ofereix la universitat d’Oxford. «Al final no acabes tocant bé ni el tema humanístic ni el tecnològic –opina–. L’enginyeria industrial ja és molt àmplia i, a més, en el meu cas la filosofia em costa».

No obstant, fins i tot els més escèptics es mostren receptius davant determinades combinacions (encara) imaginàries. Per exemple, un grau d’Intel·ligència Artificial i de Ciències Polítiques: «¡Aquest sí que m’interessaria molt!», salta el Nacho. I no és l’únic. Els graus combinats atraurien molts alumnes de batxillerat amb interessos diversos que a l’hora de triar una carrera xoquen amb la rígida separació entre els àmbits de coneixement.

Al contrari que el Nacho, la Laia sempre ha disfrutat estudiant filosofia. «Vaig fer el batxillerat tecnològic i, tot i que m’agradava, les mates i la química no deixaven de ser la mateixa rutina aplicada a tots els problemes; en canvi, em venia de gust fer classe de filosofia perquè em feia pensar».

La Laia es va decidir finalment per l’enginyeria industrial per les sortides professionals i considera que les humanitats es poden aprendre a casa si un té interès. No obstant, també té present que cada vegada hi ha més professionals de l’àmbit tecnocientífic i per sobresortir és necessari tenir altres habilitats que donen les humanitats.

La sinergia entre diferents àmbits del coneixement existeix des de fa anys a les universitats catalanes, però fins ara es limitava a iniciatives particulars dels professors o a nivells de postgrau. També hi ha experiències com el grau en Filosofia, Política i Economia de la Universitat Pompeu Fabra, que combinen àmbits més afins.

Una de les pioneres a incloure l’ètica en el camp de la robòtica és Carme Torras, professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC): «Els estudiants de Tecnologia no són filòsofs i haurien de conèixer les teories ètiques però des d’un punt de vista pragmàtic», escriu a l’Informe Mundial sobre l’Educació Superior.

Ciència-ficció.

Torras és autora de dues novel·les de ciència-ficció i en fa servir una, La mutació sentimental, per situar els alumnes davant dilemes ètics que els filòsofs han tractat al llarg de la història. Gràcies a l’interès de MIT Press, l’editorial del Massachusetts Institute of Technology, el llibre s’ha traduït a l’anglès amb una sèrie de materials pedagògics que es poden descarregar lliurement des de la web de MIT Press.

Actualment , la novel·la s’està utilitzant en cinc universitats només a Catalunya. A més, el laboratori de robòtica assistencial que dirigeix Torras treballa amb filòsofes com Begoña Román, del Consell de Bioètica.

«Durant molt temps hem estat formant especialistes però, tot i que l’especialització es mantindrà, anem cap a una formació més àmplia –explica Torras–. Necessitem un llenguatge comú per tenir una visió més global». La UPC ha firmat un conveni amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) perquè els estudiants del màster en Enginyeria Industrial cursin crèdits del màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la UOC (i viceversa). Així mateix, ha estrenat el Programa UPCArts, l’objectiu del qual és vincular la tecnociència amb les humanitats i la cultura.

La necessitat d’una formació «més àmplia» no és exclusiva de les tecnociències, sinó que inclou tota la societat. En aquest sentit, destaquen iniciatives com el curs en línia sobre intel·ligència artificial per a tots els públics que diverses institucions finlandeses van posar en marxa el 2018. «La gent s’ha de formar perquè el que no coneixem ens fa por», conclou Torras.

Temes: Universitat