La universitat del segle XXI, ni de ciències ni de lletres

L'Informe Mundial sobre l'Educació Superior recomana flexibilitzar la divisió del coneixement per afrontar nous reptes com el canvi climàtic

La Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb la Carlos III i l'Autònoma de Madrid, oferirà un nou grau de Ciències, Tecnologia i Humanitats

La universitat del segle XXI, ni de ciències ni de lletres
3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas

No només Barcelona i Madrid es disputen el títol de capitals tecnohumanistes, el sistema universitari també es veu obligat a renovar les seves velles estructures per donar resposta a reptes actuals com el canvi climàtic, la revolució digital o la crisi de la democràcia, que ja no admeten respostes úniques.

Amb el títol Humanitats en l’educació superior: generant sinergies entre Ciència, Tecnologia i Humanitats, el setè Informe Mundial sobre l’Educació Superior apressa posar fi a la divisió artificial del coneixement entre ciències i lletres per abordar els problemes conjuntament i des de múltiples perspectives.

«La universitat ha de reflectir la societat actual, no la del segle XIX o XX –afirma el biòleg David Bueno que, juntament amb la filòsofa Marina Garcés i l’enginyer Josep Casanovas formen part del comitè editorial que coordina l’informe–. Això vol dir que ha de ser flexible i fluida. Cada estudiant ha de poder traçar el seu itinerari amb un grau suficient de transdisciplinarietat que li permeti adaptar-se als canvis estructurals, socials i professionals a què s’enfrontarà al llarg de la seva vida».

En les últimes dècades s’han fet grans campanyes de promoció dels estudis coneguts com a STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, en les seves sigles en anglès). Posteriorment, es va afegir al conjunt l’Art i van passar a ser coneguts com a STEAM. Ara, amb la incorporació de l’Ètica, l’acrònim ha quedat fixat com a ESTEAM.

Amb aquest joc de paraules que porta de l’STEM a l’ESTEAM, el cap de la secció d’Educació Superior de la Unesco, Peter J. Wells, avala l’enfocament holístic de l’informe de la Global University Network for Innovation (Guni), que es va presentar el desembre passat a Barcelona. La Guni és una xarxa de 227 membres de 80 països dirigida per Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques .

Fins aquí la teoria a escala mundial. No obstant, a la pràctica aquesta proposta de canvi cultural xoca amb un rígid sistema universitari, en què la separació entre àmbits del coneixement és molt estricta. Una prova és el nou grau de Ciència, Tecnologia i Humanitats que, després de dos anys de gestació per part de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Carlos III i l’Autònoma de Madrid, no podrà començar el curs que ve com estava previst perquè el procés de reconeixement per part dels organismes d’avaluació està sent molt dur.

No es tracta d’etiquetar algunes assignatures tecnocientífiques com a ètiques, ni de reformar les humanitats amb adjectius més propis del màrqueting. Tampoc s’intenta substituir l’especialització. «És qüestió d’abordar els problemes de forma conjunta, de veure com els elements socials i culturals formen part del repte científic i viceversa –explica el físic Xavier Roqué, que des de la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB coordina el nou grau que també impulsen les facultats de Ciència i Biociència–. La idea subjacent és aplicar les eines pròpies de les ciències humanes i socials a l’anàlisi i l’estudi de les ciències i la tecnologia». Aquest enfocament hauria d’enriquir, cita Roqué, debats com el de les anomenades pseudociències o els transgènics.

«L’ésser humà és més que un sac d’ossos i músculs i la ciència no té resposta per a tot –afirma Jorge Molero-Mesa, coordinador de la Unitat d’Història de la Medicina de la UAB–. La història ens permet saber què és el que la ciència ha perdut pel camí i què li impedeix anar més enllà, perquè ara mateix el que estem fent no condueix a la felicitat i al benestar per a tothom».

Notícies relacionades

El nou grau està inspirat en l’educació en les arts liberals dels països anglosaxons, en què els estudiants poden combinar assignatures de diferents graus i obtenir un títol híbrid. Concretament, la iniciativa s’inspira en el model de la disciplina de Ciències Naturals de la universitat de Cambridge (que dins d’un marc de ciències permet cursar matèries humanístiques) i també de l’itinerari de Ciència, Tecnologia i Societat que ofereix Stanford. Roqué assegura que el nou grau té moltes possibilitats laborals en l’àmbit de la cultura científica que es desenvoluparà en els pròxims anys.

Més enllà de les recomanacions, l’Informe Mundial de l’Educació Superior també planteja dures crítiques al «sistema de coneixement hegemònic» dominant a l’acadèmia i a una hiperespecialització enfocada al mercat laboral que no ajuda a respondre la complexitat de l’experiència humana. A l’informe, conceptes com ‘competitivitat’, ‘eficiència’ i ‘rànquing’ són substituïts per paraules com ‘diàleg’, ‘cooperació’ i ‘holístic’.

Temes:

Universitat