La mort del metge reprovat per alertar del coronavirus desencadena la ira contra el Govern xinès

Més de 1.100 milions de missatges parlaven aquest divendres de Li Wenliang i demanaven una disculpa per haver-lo amenaçat

El doctor, de 33 anys, va morir aquest dijous després d'haver atès setmanes abans una dona encomanada

medico coronavirus / periodico

5
Es llegeix en minuts
Efe / Javier García / Reuters

La mort a causa del coronavirus del doctor a qui la Policia xinesa va reprendre per haver sigut dels primers a alertar de la nova pneumònia va desencadenar aquest divendres una allau de reaccions entre la població, moltes de les quals crítiques amb les autoritats per la seva actitud contra al metge. [Seguiu les últimes notícies del coronavirus, en directe].

Li Wenliang, oftalmòleg de 33 anys, va morir dijous, dia 6, a les vuit de la tarda (hora catalana) a l’Hospital Central de Wuhan, després que l’1 de febrer anunciés que havia sigut encomanat del virus per haver atès setmanes abans una dona afectada de glaucoma.

Va avisar el 30 de desembre

El 30 de desembre Li havia advertit els seus col·legues en un grup de WeChat (el WhatsApp xinès) que al seu hospital havien aïllat set pacients després d’haver sigut diagnosticats d’una pneumònia semblant a la síndrome respiratòria aguda greu (SARS).

Quatre dies després, el doctor va ser convocat per la Policia Local, que el va acusar de «propagar rumors» –cosa que a la Xina pot suposar set anys de presó– i el va fer firmar un escrit reconeixent la seva «equivocació» per poder tornar a casa seva.

Set metges més represos

A set metges els va succeir també una cosa similar a Li, el cas del qual es va convertir en detonador de les crítiques contra les autoritats xineses per impedir una actuació a temps per contenir l’epidèmia.

Tot i que el Tribunal Suprem xinès va criticar fa deu dies la Policia de Wuhan per la seva actuació amb el metge, Li ja estava aleshores encomanat i els casos de coronavirus es comptaven per milers al país.

«Que no hi hagi mentides a l’altre món»

la popular xarxa social xinesa Weibo, similar a Twitter, aquest divendres, eren desenes de milers els missatges que mostraven la seva tristesa i les seves condolences a la família de Li, que deixa un fill de cinc anys i una dona embarassada, i criticaven que se l’hagués castigat en lloc de fer-li cas.

«Hem de recuperar la seva reputació, i el govern s’ha de disculpar-se», afirmava una usuària identificada com a Anye Memo.

«Que no hi hagi mentides a l’altre món, cuidin-se molt els altres set cavallers», deia, per la seva banda, Tushna Juqing, amb referència als altres set metges acusats, com Li, de propagar rumors.

Alguns missatges especialment crítics amb les autoritats van desaparèixer de Weibo al cap de pocs minuts de publicar-se, però d’altres es van mantenir, com el de Laofu-Qingheyikan: «No hi ha disculpes des del Govern, la gent comuna viu en un país que censura. ¡No hi haurà futur si no es canvia el sistema!»

Mas de 1.100 milions de missatges parlaven aquest divendres sobre la mort del doctor a Weibo, i era el segon tema més debatut del dia després de la resposta del governador de la província de Hubei, focus del coronavirus, a la petició d’ajuda dels ciutadans a les xarxes socials.

El Govern de Wuhan, per la seva banda, va emetre un comunicat d’una sola frase en què va retre homenatge a la seva feina «en la primera línia de la lluita contra l’epidèmia» i va oferir les seves condolences a la família.

Peticions de perdó per a la família

«Wuhan realment deu una disculpa a Li Wenliang», va dir Hu Xijin, editor del diari sensacionalista ‘Global Times’, recolzat pel govern, a les xarxes socials. «Els funcionaris de Wuhan i Hubei també deuen una disculpa solemne a la gent de Hubei i aquest país».

La mort de Li va ser un «tràgic recordatori» de com la preocupació de la Xina per mantenir l’estabilitat la porta a suprimir informació vital, va dir Nicholas Bequelin, director regional del sud-est asiàtic per a Amnistia Internacional.

L’agència anticorrupció del Govern xinès va anunciar aquest divendres que enviarà un equip d’investigació a Hubei per portar a terme una «completa investigació» sobre els «assumptes» que denuncien els ciutadans en relació amb Li Wenliang.

En la roda de premsa diària que informa sobre l’epidèmia i preguntada sobre què investigarà concretament aquesta comissió i per les raons que van portar la Policia de Wuhan a reprendre el metge, la portaveu del Ministeri d’Exteriors xinès Hua Chunying, es va limitar a dir que «no es tracta d’un tema diplomàtic».

Xi assegura que l’economia no es veurà afectada

Mentrestant, el president de la Xina, Xi Jinping, va assegurar en una conversa mantinguda amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, que el desenvolupament econòmic del seu país no es veurà afectat a llarg termini per la crisi del coronavirus.

Xi va mostrar confiança en la capacitat de la Xina per superar l’epidèmia i va recordar que Pequín i Washington van firmar recentment la primera fase de l’acord per acabar amb la guerra comercial.

«La tendència de desenvolupament a llarg termini de l’economia xinesa no canviarà», va dir Xi a Trump, segons la televisió estatal CCTV.

Més de 600 morts i 31.000 malalts

En els últims dies, alguns mitjans havien afirmat que la capacitat del gegant asiàtic per complir els compromisos adquirits en aquest acord es veurien en dubte per l’impacte de la malaltia –que fins al moment ha deixat 636 morts i més de 31.000 casos– en l’economia xinesa.

La premsa oficial xinesa va ampliar aquesta informació i va afirmar que Trump va mostrar recolzament a la Xina en la lluita contra el coronavirus i confiança en el desenvolupament de l’economia del país asiàtic, i també va avançar que Washington mantindrà una «actitud calmada» davant de l’epidèmia.

El president xinès va fer servir l’expressió «guerra popular», d’ús recent en la lluita contra el coronavirus, i va reiterar que s’està informant de la situació de manera «oberta, transparent i responsable».

Més diners per a l’escassetat de material a Wuhan

El Govern de Pequín ha aprovat una sèrie de mesures a curt termini per alleujar els efectes de l’epidèmia en l’economia del país, com rebaixes fiscals o reduccions dels costos de finançament.

A més, el Banc Popular Xinès (Banc Central) ha disposat un fons especial de 300.000 milions de iuans (43.000 milions de dòlars o 39.200 milions d’euros) per donar suport als proveïdors d’equipament relacionat amb la lluita contra el coronavirus, com màscares, vestits de protecció i esterilitzadors, les coses que més es necessiten en llocs com Wuhan.

Diversos hospitals d’aquesta ciutat d’11 milions d’habitants, on el virus s’està acarnissant amb més duresa, van informar aquest divendres que precisen urgentment d’equipament mèdic bàsic per combatre l’epidèmia.

Notícies relacionades

Segons les dades oficials, el nombre de casos confirmats va augmentar en les últimes 24 hores en 3.143 fins a 31.161 i el de morts va créixer en 73 fins a 636 persones, mentre que 1.540 pacients han sigut donats d’alta. 

 

Temes:

Coronavirus