L'opinió d'un expert
¿Hi ha supercontagiadors del coronavirus de la Xina?
Els factors que expliquen que una persona tingui aquesta capacitat transmissora més elevada poden ser intrínsecs, explica un expert
En qualsevol malaltia infecciosa hi ha supercontagiadors o persones amb una capacitat de transmetre un virus per sobre de la mitjana, i «és molt probable» que el coronavirus també compti amb aquesta figura, diu a Efe Fernando de la Calle, especialista en patologies tropicals i encarregat del primer cas d’Ebola a Espanya, que creu que l’alarma social generada «se’ns està anant una miqueta de les mans».
[Seguiu aquí les últimes notícies en directe sobre el coronavirus].
«Hi ha una alarma de moment desmesurada en la societat. Cal esperar a veure què és el que anem sabent del virus, que coneixem pràcticament des de fa un mes. Estem malacostumats a pensar que la ciència ho sap tot, però quan surt un virus nou, cal esperar a veure com es comporta», remarca a Efe aquest expert.
Fernando de la Calle és adjunt a la direcció de la Unitat de Medicina Tropical i del Viatger de l’Hospital Universitari La Paz-Carlos III de Madrid i fa cinc anys va formar part de l’equip mèdic que va atendre els tres espanyols infectats amb el virus de l’Ebola.
En una entrevista amb l’Agència Efe, afirma que decretar una alerta sanitària com ha fet l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no és més que «posar un focus d’atenció en alguna cosa que no es coneix» i prendre mesures, però això no implica que «hagi de ser catastròfic ni el més mortal que ha existit».
¿Per què no ho va fer des del primer moment amb el coronavirus de Wuhan? Doncs per diversos factors que van més enllà de la seva taxa de mortalitat, com poden ser la seva expansió i l’impacte que està tenint en un territori.
Transmetre tranquil·litat
«És important transmetre tranquil·litat», insisteix De la Calle. I afegeix: «Crec que se’ns està escapant una miqueta de les mans, perquè vivim en una societat en què necessitem informació de seguida, a corre-cuita, i som molt d’extrems, ens costa trobar els punts intermedis: o sembla molt o no sembla res».
De la mateixa manera, la gent tendeix a «obsessionar-se amb la terminologia quan sorgeix un virus nou, com opina que està succeint amb la figura del supercontagiador.
«En qualsevol malaltia infecciosa és un element que sí que existeix i en altres infeccions ha passat», explica l’expert en aquestes patologies, que va formar part de l’equip que va tractar d’Ebola Teresa Romero.
Podria ser el cas de la ciutadana xinesa resident a Xangai que va viatjar a Munic i que va encomanar quatre persones que van estar en contacte amb ella, una de les quals podria, al seu torn, haver transmès el virus al turista alemany que ha donat positiu en coronavirus a Espanya i que està en quarantena a l’illa canària de La Gomera.
No obstant, aclareix De la Calle, «no sabem» amb certesa que aquests casos de supercontagi «estiguin succeint ara». «És probable, però no perquè sigui aquest coronavirus, sinó perquè en moltes malalties infeccioses succeeix», insisteix.
Diversos factors
Els factors que expliquen que una persona tingui aquesta capacitat transmissora més elevada poden ser intrínsecs, derivats del seu sistema immunitari, que fa que porti «més quantitat de virus a la sang, en els seus fluids o en el seu arbre respiratori».
També pot ser a causa de motius epidemiològics que provoquen que «el seu poder disseminador hagi funcionat més que res pel seu comportament social».
De la mateixa manera, hi ha persones amb més sensibilitat a ser encomanades per les seves característiques, «de la seva genètica, de la seva fisonomia, del seu cos, del seu sistema immunitari...».
Com en tota malaltia vírica, el coronavirus, nascut en un mercat de Wuhan, pot no reportar cap símptoma a l’infectat, com li passa al ciutadà alemany ingressat a La Gomera. «L’espectre d’intensitat de símptomes va des dels casos molt lleus, que pot simular un quadro lleu respiratori, fins a la mort», detalla.
Però el que sí que se sap és que el 2019-nCoV presenta un índex de letalitat molt més baix que els seus antecessors, la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) el 2003 i la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS) el 2012: només el 2% dels encomanats han mort, davant el 10% i el 35% dels anteriors.
Altres factors de risc
La meitat del morts presentaven factors de risc com a ara hipertensió, diabetis i malalties pulmonars.
El temps que pot quedar-se al cos és de 14 dies, els mateixos que hauran de quedar aïllats a l’Hospital Gómez Ulla de Madrid els 19 espanyols repatriats de Wuhan. Una mesura que a De la Calle li sembla «suficient per estar tranquils», ja que són persones sanes.
Notícies relacionadesAmb tot, no descarta que pugui saltar algun cas més al nostre país. «Per poder-n’hi haver, n’hi pot haver. És un virus que s’està estenent i ningú pot assegurar que no n’hi hagi», diu.
De la Calle no s’atreveix a vaticinar quan es podrà donar per controlat aquest brot, però de la seva experiència amb altres epidèmies sí que té una cosa clara, i és que «depèn de com es comporti el virus en altres països. Això serà molt canviant i, d’un dia per l’altre, pot canviar tot».
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- PREMIER LEAGUE El City guanya i l’afició demana a Guardiola en català que segueixi
- El repte de la dependència Les filles carreguen més amb la cura dels avis
- LLIGA F (1-8) El Barça torna a lluir-se contra el Madrid CFF en un duel amb polèmica
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar a les empreses Lideratge, la clau de la salut mental a la feina
- Multimèdia | Guerra a Israel i Gaza: així evoluciona el conflicte
- 1,5 petabytes per emetre la Copa Amèrica de vela
- Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial. El procés La sostenibilitat, en l’adn de les empreses