28 d’oct 2020

Anar al contingut

Confirmada la sanció a un guàrdia civil que va assetjar una dona per no ser musulmana

El Suprem ratifica els vuit mesos de suspensió imposats a l'agent per increpar la dona per no seguir la religió veritable

Ángeles Vázquez

Un coche de la Guardia Civil en una foto de archivo.

Un coche de la Guardia Civil en una foto de archivo. / RICARD CUGAT (ARCHIVO)

El Tribunal Suprem ha confirmat la sanció de vuit mesos de suspensió d’ocupació a un guàrdia civil de la Comandància de Melilla que, estant de servei, va assetjar i humiliar una cambrera dient-li que es cremaria a l’infern per portar un tatuatge al braç en què es llegia ‘Maktub’ (‘destí’, en àrab), i que tenia el dimoni a dins al no seguir l’Alcorà.

A la cafeteria del recinte portuari de Melilla, el guàrdia civil va recriminar a la dona, a més, la seva manera de vestir i el seu nom, amb  comentaris com que «ploraria llàgrimes de sang» i que «el seu cos no era d’ella, que és deixat per Déu», dins de «manifestacions d’ortodòxia religiosa». Fins i tot li va cridar amb veu alterada que es convertís a l’única religió veritable, que era la musulmana, perquè, si no, se’n penediria el dia del judici final. Després li va dir que no li servís el cafè, perquè ella no era pura, cosa que li va fer patir un atac d’ansietat.

La Sala rebutja el recurs de cassació interposat pel guàrdia civil contra la seva condemna per una falta molt greu d’assetjament per raó de religió o conviccions o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, prevista en l’article 7.4 del Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil. El tribunal no dubta que la «crisi d’ansietat» va ser generada «pels comentaris d’un guàrdia civil de servei i d’uniforme, que, clarament, va oferir una conducta allunyada tant del respecte a causa de les persones, trencant la seva dignitat, com dels més elementals principis que regeixen l’actuació del militar com a servidor públic, i, en fi, de les regles de comportament del guàrdia civil».

El Suprem comparteix la valoració de les proves realitzada pel Tribunal Militar Central, en particular, la declaració «coherent, versemblant i persistent de la denunciant, així com els testimonis de referència de diferents membres de la Guàrdia Civil que van corroborar, sense cap dubte, la seva versió dels fets, tant és així que aquest elenc probatori permetria obviar qualsevol consideració sobre el silenci de l’expedientat».

La sentència indica que el tipus disciplinari aplicat «enquadra justament la conducta sancionada, sense que, sota cap punt de vista, sigui donable considerar cap vulneració del principi de legalitat, al seu vessant de tipicitat, consagrat a l’article 25» de la Constitució. Tant el procediment administratiu com la sentència recorreguda «revelen suficientment les raons que justifiquen la sanció, amb una racional i lògica acomodació a les circumstàncies concurrents, i, finalment, una dosimetria en absolut allunyada d’un elemental principi o criteri de proporcionalitat».

Per això rebutja l’al·legació de vulneracions –drets de presumpció d’innocència, de defensa i a no declarar i principis de legalitat i de proporcionalitat– plantejades en el seu recurs pel guàrdia civil, la sanció del qual ha sigut confirmada en aquesta sentència.