Vacances en quarantena a Wuhan

A Wuhan, la setena ciutat xinesa, no li falten raons per reclamar la fama. En l’imaginari nacional persisteix la capbussada de Mao al riu Yantsé, de la qual va treure el vigor per emprendre la Revolució Cultural. Per aquestes aigües van fluir durant segles les mercaderies i idees que la van fer pròspera i moderna i aquestes Tres Gorges que escanyen el seu curs entre muntanyes tallades a ganivet ara atrauen milions de turistes. A Wuhan es va covar la revolta que va destronar la dinastia Qing i avui és un ‘hub’ d’alta tecnologia. Però és probable que Wuhan quedi en la memòria global grapada a un coronavirus.

Els seus 11 milions d’habitants, tants com la suma de catalans, aragonesos i valencians, viuen des de dimecres a la nit en una presó que no accepta visites. Sense trens, avions ni ferris per entrar ni sortir, sense metro ni autobusos per moure’s a la ciutat. És un experiment social sense precedents amb què es pretén embridar l’epidèmia de pneumònia que amenaça amb una crisi global. Ara per ara Wuhan monopolitza el càstig: d’aquí són la majoria dels 600 malalts i els 17 morts.

Les últimes hores abans del tancament van desencadenar el frenesí. Els ciutadans es van amuntegar a les estacions de trens i l’aeroport amb bitllets on fos. I els que es van quedar s’han dedicat a la provisió compulsiva a supermercats en vista de la incertesa de la durada de la l’aïllament i la por del desproveïment. A les gasolineres també, perquè l’automòbil privat és l’única via de moure’s en una ciutat de marges amplis. «Havia escoltat rumors i vaig anar a la botiga corrents, però la vaig veure com sempre. Només he comprat uns aperitius. Són dies complicats. El govern ens dona informació fidel, però molta gent acudeix a les xarxes socials», afirma per telèfon Liu, inversor financer de 35 anys.

Quatre dècades de desenvolupisme

Wuhan és una altra d’aquestes ciutats engrandides durant el desenvolupisme de les últimes quatre dècades, rematadament lletges i impersonals, que en els últims anys s’ha arreglat i dotat de zones verdes. Ocupa el centre d’un eix horitzontal entre Chengdu i Xangai i del vertical que formen Pequín i Hong Kong. I des del seu aeroport surten desenes de rutes internacionals. És, doncs, la llançadora perfecta per a qualsevol virus i Li Bin, director de la Comissió Nacional de Salut, ja havia especulat amb la quarantena dies enrere.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Immobilitzar 11 milions de xinesos és més que una molèstia. Immobilitzar-los en les vigílies de l’Any Nou, quan molts d’ells veuen per única vegada en tot l’any els seus familiars, és traumàtic. Només aquesta concepció confuciana que prioritza el bé comú a l’individual evita una revolta. Cao, oficinista a Pequín, aquest matí mastegava la seva desolació. «He hagut de cancel·lar el meu bitllet de tren a Wuhan quan va esclatar la crisi. I ara els meus pares tampoc poden venir per passar les vacances aquí». El coronavirus també ha arruïnat els plans de Liu. «La meva àvia va morir l’any passat i, com diu la tradició xinesa, tota la família ens volíem reunir per recordar-la. Però molts no poden venir i haurem de conformar-nos amb un acte més íntim».

Moltes ciutats xineses han cancel·lat actes que cada any reuneixen multituds. El rigor és màxim a Wuhan i tant les prohibicions com el sentit comú anticipen unes vacances a casa. «Veurem molta televisió i cuinarem», diu Liu, que s’acomiada amb una frase habitual d’un poble que ha encadenat tragèdies durant dos últims segles: «Sempre arriba la primavera».