Mor el fotògraf d'EL PERIÓDICO Francesc Casals

Situat a la faldilla de Montjuïc i amb el Paral·lel i els seus teatres fent frontera amb Ciutat Vella, el Poble-sec ha sigut un barri ple d’artistes com Serrat o Sisa o com l’escriptor i periodista Francisco González Ledesma, Silver Kane, les novel·les del qual sobre pistolers de l’Oest, editades per Bruguera, van fer disfrutar tanta gent. I el Poble-sec també va veure néixer un altre pistoler, però aquesta vegada els seus trets es convertien en fotografies. Em refereixo a Francesc Casals, mort aquest dijous als 57 anys després de mesos lluitant contra una greu malaltia.

A mitjans dels 80 el Francesc va arribar a El Periódico de Catalunya fet un figurí (sempre va ser molt prim i esvelt) amb cara pueril i aviat es va deixar créixer un bigotet per guanyar-se el respecte. Tot i que el bigoti no li feia falta ja que gràcies a la seva professionalitat i el seu caràcter afable el respecte se’l va guanyar des del primer dia.

Les seves primeres col·laboracions van ser per cobrir esdeveniments esportius. Es coneixien tots els camps de segona divisió i sempre em va meravellar com aconseguia que en les seves fotos els partits semblessin dignes de la Champions. Però el diari és una màquina de generar informació i molt aviat el Francesc va començar a donar-nos un cop de mà amb les seves fotos de qualsevol notícia que es produïa. Amb la seva càmera va deixar per a la posteritat el triomf de Miguel Induráin a París, el 1995, en el seu últim Tour victoriós. Dues vegades va seguir la ruta de la ronda francesa amb la seva càmera, ja que va repetir l’experiència el 1996 tot i que en aquest cas no va poder impulsar Induráin cap a la victòria.

El Periódico de Catalunya va ser pioner a incorporar una secció pròpia de fotografia amb el seu cap de secció, el primer a sortir amb informació gràfica en color i també a incorporar una secció d’edició gràfica conduïda per fotògrafs a la qual el Francesc es va incorporar fins a l’actualitat.

El seu caràcter tímid i poc xerraire feia que no ponderés els seus treballs que sí que eren reconeguts pels seus companys. 

De tota manera, un dels seus millors treballs el va fer en equip juntament amb la seva estimada dona Montse: els seus fills David, Òscar i Adrià.

Notícies relacionades

Niubó da carpetazo a la reimplantación general de la sexta hora y apuesta por "medidas más quirúrgicas"

El Hospital Comarcal del Alt Penedès reabre con el traslado de pacientes e incidencias técnicas

Francesc ens deixa un buit enorme, però ens queden els seus treballs i el seu record.

Bon viatge, amic.