Igualtat vol recuperar la llei que castiga com a delicte l'assetjament de carrer

La norma del 'només sí és sí' proposa multar aquells que facin proposicions intimidatòries a les dones al carrer

La legislació de Podem canvia el paradigma jurídic i acaba amb la distinció entre abús sexual i violació

zentauroepp51720811 irene montero calvo200113144428

zentauroepp51720811 irene montero calvo200113144428 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

L’última llei que va defensar Irene Montero com a portaveu de Podem al Congrés va ser l’anomenada llei del ‘només sí és sí’, que oficialment es denomina de protecció integral de la llibertat sexual i per a l’erradicació de les violències sexuals i que no va veure la llum per l’avanç electoral. Com a ministra d’Igualtat, Montero ha afirmat que la seva intenció és «prioritzar» l’aprovació d’aquesta norma, que acaba amb la polèmica distinció entre abús sexual i violació. Però, a més, incorpora moltes altres mesures noves, com la tipificació per primera vegada com delicte, de caràcter lleu, de l’assetjament sexual als espais públics, ja que cada vegada més dones denuncien que se senten intimidades als carrers, a les discoteques o als mitjans de transport, segons donen compte les xarxes socials.

En concret, la proposició presentada pel partit morat el 2018 preveu que es castigui amb pena de multa de tres a nou mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 50 dies «aquell que es dirigeixi a una persona a la via pública amb proposicions, comportaments o pressions de caràcter sexual o sexista que, sense arribar a constituir un tracte degradant ni atemptat contra la llibertat sexual, creïn per a la víctima una situació intimidatòria». Ara només es penalitza l’assetjament en determinades circumstàncies i quan hi ha un contacte físic, però França, Portugal, Bèlgica i Holanda ja tenen un delicte com el descrit. I la idea de la ministra és que ara es recupero la llei que Podem va treballar amb el moviment feminista i diversos juristes durant mesos.

L’acord PSOE-Podem

Fonts del seu departament, però, avisen que la norma pot tenir algun canvi, ja que fa temps que es va presentar i s’ha de consensuar amb el PSOE. Per no dir que el Govern de coalició no té prou suport i que necessita els grups minoritaris per aprovar les seves iniciatives a les Corts. No obstant, l’acord entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias sí que incorpora el compromís d’aprovar una llei integral contra les violències sexuals, que reformi el Codi Penal per garantir que el consentiment de la víctima sigui clau, per la qual cosa és previsible que la llei de Podem serveixi de base.

El PSOE comparteix, a més, el fet de portar a la legislació penal el ‘només sí és sí’, però la redacció proposada per una comissió d’experts en la seva primera etapa en el Govern, després de les protestes que va generar la sentència de ‘La manada’ que va condemnar els cinc acusats per abús i no violació, va quedar també pendent.

Violacions en grup

La llei de Podem proposa un article únic d’agressió sexual, castigat amb una pena de presó d’1 a 5 anys, a aquell que «realitzi qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment», delicte que es veu atenuat o agreujat en funció de diversos supòsits. Així, s’eleva la pena si el delicte el cometen dues o més persones, és a dir, una violació en grup, o si l’autor és o ha sigut parella de la víctima. En qualsevol cas, la intenció de la norma no és elevar les penes, que a Espanya ja són altes, sinó acabar amb situacions en què es qüestiona la versió de la víctima o es produeixen diferents interpretacions jurídiques.

Però la norma va molt més enllà i suposa un canvi de paradigma, al proposar un conjunt de mesures preventives, formatives, penals i de reparació integral de la víctima, similar a les que ja existeixen per a les dones maltractades per la parella o exparella. De fet, proposa que els tribunals ara especialitzats en la violència contra la dona assumeixin les violacions i es creïn jutjats penals i sales a les audiències provincials especialitzades en violències sexuals.

Assetjament sexual i intimitat

En l’àmbit de la justícia preveu, a més, que les víctimes tinguin assistència jurídica gratuïta, que s’eviti el contacte entre assetjada i agressor i que es gravi la seva declaració, de manera que no hagi de ser repetida en el judici, per evitar la doble victimització de l’afectada. La llei introdueix també la responsabilitat penal de les empreses o persones jurídiques en el delicte d’assetjament sexual i determina que els tribunals protegeixin la intimitat de les damnificades, per mirar d’impedir que es difongui la seva identitat com va succeir amb la víctima de ‘La manada’ de Pamplona.

Notícies relacionades

Partint de la base que la violència sexual no només és una «qüestió individual, sinó social» i que l’agressor, a més de provocar un mal particular, provoca un perjudici «col·lectiu» sobre el conjunt de dones «que reben un missatge d’inseguretat i dominació establert en el gènere», segons diu l’exposició de motius, la llei proposa mesures preventives i formatives a fi de promoure relacions igualitàries. Així, per exemple, preveu que s’incorpori al currículum escolar obligatori l’educació sexual i programes de formació per al personal sanitari, judicial o policial.

Així mateix, garanteix un conjunt de drets, entre els quals el de rebre un ajut econòmic equivalent a sis mesos de subsidi d’atur si la seva renda és inferior al salari mínim. I les afectades podrien acollir-se a aquests drets tot i que no interposin denúncia.