Lamine Yamal dirigeix una golejada amb doblet de Gavi i estrena de Rashford

Gavi va marcar un doblet amb les seves magnífiques arribades i Marcus Rashford va estrenar el seu compte en la segona meitat, després que ho fes Toni Fernández, un altre menor d’edat (17 anys). No va faltar ni va fallar Robert Lewandowski, per descomptat, al tiberi que es va preparar el Barça per acomiadar-se de Corea del Sud i agafar un avió de tornada a Barcelona.

Flick incrustava el joveníssim Dro entre els titulars per comprovar el seu grau d’integració envoltat de futbolistes ja consagrats i la seva capacitat per mantenir el ritme de joc. De les seves qualitats i la seva aptitud el tècnic no en té gaires dubtes en la novetat que més crida l’atenció de l’alineació. La penúltima prova abans del debut de lliga d’aquí a dues setmanes. Només quedarà l’assaig contra el Como de diumenge al Gamper, per al qual es van posar les entrades a la venda al minúscul Estadi Joahn Cruyff (6.000 persones).

Martín, de central i lateral

Per segona vegada, Flick col·locava Gerard Martín de central per ocupar el buit d’Iñigo com a central esquerre, qui sap si buscant un futur recanvi per substituir el basc, absent per fatiga muscular, per un esquerrà. No n’hi ha cap altre (Araujo, Cubarsí, Christensen, Kounde) amb l’esquerra com la cama natural. Iñigo, Fermín i Ferran no van participar en el partit.

Colant-se com a lateral, suplantant les funcions de Balde, amb qui va coincidir a l’equip –fins ara semblaven incompatibles per ocupar la mateixa posició–, es va internar Martín i va trencar la fràgil defensa coreana per servir un caramel a Lewandowski amb una centrada meravellosa.

L’examen de Dro

Dro va jugar els últims 11 minuts de l’amistós contra el Vissel Kobe (va marcar un gol) i no va participar en el segon, així que aquest era l’examen de veritat. Contra el Daegu va exercir d’interior dret, prop de Lamine Yamal i Lewandowski i protegit per Kounde i De Jong.

Als 15 minuts Dro, Pedro Fernández, fill de gallec i filipina, va disposar d’un xut similar al que li va permetre estrenar-se en el debut, però un defensa coreà va interrompre el trajecte cap a la porteria. Ningú l’entorpia quan va fallar a porteria buida una centrada de Balde que el va agafar una mica avançat per executar coordinadament la rematada (minut 39).

Un ensurt amb el 0-0

Dro se’n va anar a la dutxa pensant en l’error que tant l’hauria recompensat i que es va quedar en anècdota davant l’allau d’ocasions que va confeccionar el Barça. Gavi, amb l’aplom dels anys, si que va encertar en les seves incursions a l’àrea per apuntar-se un doblet.

El primer gol de Gavi va ser oportuníssim perquè va arribar segons després que el Daegu hagués malgastat una ocasió d’or a porteria buida. Després de provocar cinc fores de joc en 10 minuts, l’equip local va trencar la línia una vegada. Joan Garcia va sortir al caire de l’àrea a atrapar la pilota i es va apuntar la primera errada: ni la va tocar, i va deixar la porteria lliure per al rematador coreà, que va xutar els núvols.

Més que resolt el duel amb el cuer de la lliga coreana, la segona fase del partit va decaure mentre creixia la pluja en un estadi que ni de lluny es va omplir. Amb un onze renovat per complet, el guió despuntaria amb les accions individuals. Sobretot, d’aquells que miren de despertar l’atenció de Flick, mentre que els ja coneguts juguen amb la facilitat i la serenitat del que creu que no ha d’arriscar en un amistós i sota el diluvi.

Cubarsí demana el canvi

Notícies relacionades

L’Històrics, les pretemporades i una tarda d’estiu: la recepta imperible del futbol català

L’oportunitat de Rashford

Un panorama que va quedar perfectament descrit en la factura dels gols de la segona meitat, quan Olmo posava en avantatge Toni Fernández, un altre menor com Dro, per marcar el 0-4. Toni, com el seu company, només havia disputat 12 minuts, i Rashford rematava plàcidament una centrada rasa d’Eric Garcia.

La satisfacció de Flick es va observar al donar entrada a Diego Kochen, el cinquè porter de la plantilla, perquè pogués debutar en l’últim quart d’hora, abans que Pau Cubarsí enfosquís el rostre de l’entrenador. El central va demanar el canvi al notar una molèstia al bessó de la cama esquerra.