COL·LECTIU VULNERABLE

Els immigrants són tres vegades més pobres que els nascuts a Catalunya

La federació Entitats Catalanes d'Acció Social denuncia que els ajuts socials no arriben a les famílies estrangeres

Un terç dels extracomunitaris cobren menys de 500 euros al mes, un sou que entre les dones és del 40%

AME1530. CÚCUTA (COLOMBIA), 08/06/2019.- Ciudadanos venezolanos cruzan desde su país hacia Colombia este sábado, por el Puente Internacional Simón Bolívar, en Cúcuta (Colombia). Los puentes fronterizos entre el estado venezolano de Táchira y el departamento colombiano de Norte de Santander fueron reabiertos este sábado para el paso de peatones como ordenó la víspera el presidente de ese país, Nicolás Maduro. EFE/ STR

AME1530. CÚCUTA (COLOMBIA), 08/06/2019.- Ciudadanos venezolanos cruzan desde su país hacia Colombia este sábado, por el Puente Internacional Simón Bolívar, en Cúcuta (Colombia). Los puentes fronterizos entre el estado venezolano de Táchira y el departamento colombiano de Norte de Santander fueron reabiertos este sábado para el paso de peatones como ordenó la víspera el presidente de ese país, Nicolás Maduro. EFE/ STR / STR (EFE)

2
Es llegeix en minuts

Els immigrants que viuen a Catalunya registren el triple de pobresa que les persones nascudes aquí. Gairebé la meitat d’ells són pobres, i d’aquests, el 40% treballa però amb sous més que precaris. Aquesta realitat afecta la seva salut i el nivell acadèmic dels seus fills, que abandonen prematurament l’escola en un nombre molt més elevat que els nascuts a Espanya.

Aquests són algunes de les dades que remarca un informe de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) presentat avui i que recull informació de l’Idescat, el Departament de Salut i el d’Educació. L’entitat afirma que les administracions actuen de manera «discriminatòria» perquè no ajuden aquestes famílies. 

Mentre la taxa de risc de pobresa afecta el 14,3% de les persones amb nacionalitat espanyola que viuen a Catalunya, aquesta situació es dispara entre els immigrants, ja que arriba al 47,9%, segons dades de l’Idescat del 2018. Són gairebé 34 punts de diferència, de bretxa, que els ajuts públics no aconsegueixen eixugar. Perquè, si bé els recursos socials que ofereix l’Administració aconsegueixen reduir la pobresa en 13 punts entre els nacionals, en el col·lectiu d’estrangers aquests ajuts només rebaixen la vulnerabilitat en 3 punts. «Els ajuts socials no estan arribant a aquesta població, això és discriminació», ha lamentat Ferran Busquets, responsable de pobresa de la federació. 

Sous pírrics

No obstant, la pobresa entre els immigrants no es dona perquè estiguin a l’atur, ja que el 80% d’ells treballen. El problema és la precarietat laboral. El 60% dels immigrants cobren menys de mil euros al mes un de cada tres percep menys de 500 euros, mentre que entre els espanyols són només un terç els mileuristes i només el 17,5% no arriben als 500 euros mensuals. Les dades s’agreugen entre les dones immigrants, ja que el 40% no arriben a aquests 500 euros. 

La pobresa que pateixen aquestes famílies, segons les dades recopilades per ECAS, repercuteix en la seva salut. Si a l’arribar a Catalunya només un de cada 10 considerava que està en mal estat de salut, quan fa més de 10 anys que estan en la comunitat, el seu malestar es duplica fins al 22% i supera la taxa de mitjana a Catalunya. 

Abandonament escolar

També els fills d’aquestes famílies immigrants tenen problemes, almenys a l’escola. Fa dos anys, segons les dades facilitades per la Conselleria d’Educació, el 8,5% dels nens espanyols no van acabar l’ESO, van abandonar l’escola prematurament. No obstant, entre els nens d’origen africà, magribí o sud-americà la taxa d’abandonament va ser fins a cinc vegades més gran. També es veu en els nens que van a la guarderia: el 85% dels menors estrangers de menys de 2 anys a Barcelona no estan escolaritzats.

Notícies relacionades

«Necessitem canviar la llei d’estrangeria, que els ajuntaments empadronin totes aquestes persones i que els ajuts socials, com la renda garantida, no discriminin segons el temps d’estada a Catalunya», ha criticat Busquets, que també ha reclamat polítiques públiques interculturals que aconsegueixin que aquestes persones puguin involucrar-se en la comunitat i pagar impostos.

El repte és enorme. «Si no aconseguim revertir la situació, aquesta situació de pobresa es transmetrà a les futures generacions», ha lamentat Georgina Marín, investigadora i autora de l’estudi.