Militars al carrer amb 45 anys: «Sents molta impotència»

María Isabel González va entrar a l’Exèrcit amb 27 anys i s’acaba de quedar a l’atur. Fets els 45, com molts altres militars de tropa i marineria, va sortir obligada de les Forces Armades. Vol treballar i sent «molta impotència» perquè no pot i ha de mantenir dos fills amb 645 euros al mes.

La història d’aquesta caporal és la de centenars de militars que, arribats a aquesta edat, passen a la reserva i a cobrar una assignació que no els arriba per passar el mes. Es queixen que encara tenen molta vida laboral per davant i troben «il·lògic» que no se’ls pugui recol·locar dins l’Exèrcit.  [Actualment, com va explicar aquest dimecres EL PERIÓDICO, Interior i Defensa estudien que militars que deixin l’Exèrcit s’integrin a Presons. Es tracta d’un pla que contempla oferir places als que estiguin en els últims 10 anys de files i per als reservistes d’especial disponibilitat].

La situació de González és conseqüència d’una llei aprovada el 2006 que afecta 56.000 militars dels rangs més baixos, un dels reptes a què s’enfronta el nou Executiu i la seva reelegida ministra de Defensa, Margarita Robles. 

Petició per derogar la llei

Aquesta llei de Tropa i Marineria, que les associacions militars demanen derogar, dona a aquests professionals escasses sortides abans de fer-se «més grans»: ascendir a oficials amb pocs llocs i una edat límit per optar-hi, aconseguir la permanència mitjançant un concurs o presentar-se a les quotes reservades a militars en les oposicions dels policies, la Guàrdia Civil i algunes administracions. 

Si no, passen a cobrar aquests 645 euros fins a l’edat de la jubilació. «Em trobo millor amb 45 anys que companys de 20», explica a Efe González, que està preparant les oposicions a funcionària de Presons, per a la qual cosa necessita estudiar vuit hores al dia durant dos anys amb dos adolescents al seu càrrec.

Precisament aquesta setmana s’ha sabut que els ministeris d’Interior i Defensa estan estudiant crear una quota per a reservistes en aquestes oposicions, el que donaria a María Isabel un respir i li facilitaria l’entrada.

Ella ha hagut de canviar de destinació diverses vegades buscant l’estabilitat anhelada. Va passar 15 anys en bases de Lleó, però en el seu desig de permanència es va moure fins a Burgos perquè allà hi havia més places. 

«Em va tocar fer la maleteta amb els meus dos fills», però no va aconseguir treure’s el concurs per quedar-se a l’Exèrcit fins a la jubilació. «Érem 300 o 400 candidats i només hi havia 50 places».

De tornada a Lleó, on ara viu, va acabar la seva carrera. La seva parella, també militar, «està donant-li un cop de mà» i la família fa servir els estalvis. «Tinc molta impotència i ràbia dins meu perquè no ho entenc, no sé per què passa això només amb els militars. Amb els policies, els bombers i els guàrdies civils, no».

La pensió, compatible amb altres feines

Juan Carlos Tamame, president de l’Associació de Tropa i Marineria Espanyola (ATME), il·lustra amb xifres aquesta situació.

Actualment, explica a Efe, hi ha 56.000 militars de tropa i marineria i els últims cinc anys 1.800 s’han quedat al carrer als 45 cobrant la pensió, que és compatible amb altres feines fora de l’Administració.

El problema és que fa dècades que es dediquen a tasques molt específiques. «Hi ha conductors de carros de combat Leopard que valen 23 milions d’euros, ¿què faran aquests soldats quan marxin de les Forces Armades si el que han fet durant 20 anys és conduir un carro?»

Xifres en augment

Per no parlar dels paracaigudistes, els legionaris o els soldats d’infanteria. «Tenen poca cabuda a la societat, a la vida civil».

I el pitjor, avisa, està per arribar, ja que s’espera que a partir del 2023 les xifres augmentin. Aquest any començaran a fer els 45 els que van entrar a la tropa amb el ‘boom’ de plantilla que va començar el 2000 amb la professionalització de l’Exèrcit.

El seu pronòstic és que el 2023 arribaran a aquesta edat 2.000 soldats i molts hauran de sortir de l’Exèrcit; el  2024 uns altres 3.000 i el 2025 uns 4.000 més.

Mariano Casado, de l’Associació Unificada de Militars Espanyols (Aume), veu alguns avenços amb la ministra Robles. Li han vist les orelles al llop, diu, davant l’allau que s’espera. I és que la llei contempla plans de formació i recol·locació que no es compleixen.

Notícies relacionades

Setmana d’inestabilitat a Catalunya: el temps canvia i arriben núvols i tempestes

Missatge al turista: «Extremadura és verda i tot continua igual»

«Ara s’estan fent passos, però s’havien d’haver fet fa 10 anys», opina Casado, que va participar en una comissió parlamentària per abordar el problema, el primer pas per a una reforma legislativa. 

Mentrestant, creu que és necessari facilitar la formació d’aquests militars, obrir places per ells i des de l’«alta política» convèncer les empreses de la seva vàlua per al sector privat.