Victoria Rosell, nova delegada del Govern contra la violència masclista

De jutge a jutge. La Delegació del Govern per a la Violència de Gènere passarà d’estar encapçalada per Pilar Llop, exjutge amb amplis coneixements en la matèria que actualment ha sigut elegida per Pedro Sánchez per presidir el Senat, a Victoria Rosell, la magistrada més coneguda d’Unides Podem, a causa del seu enfrontament amb l’exministre del PP José Manuel Soria, que la va acusar de prevaricació, suborn i retard maliciós d’un procés penal en una querella que posteriorment va ser arxivada. Rosell exercirà un dels llocs clau del Ministeri d’Igualtat, que estarà encapçalat per la podemista Irene Montero.

La carrera judicial de Rosell, que va estudiar dret a la Universitat de Valladolid, ha estat lligada a les Canàries, on va exercir des de 1996 com a jutge i magistrada. Quatre anys després, va ser elegida cap de llista de Podem a les illes, per la qual cosa Soria, que en aquell temps era líder regional del PP i també ministre d’Indústria, era un dels seus rivals polítics. El popular, que després es va veure obligat a dimitir per la seva relació amb els ‘papers de Panamà’, va presentar una querella contra ella per prevaricació, suborn i retard maliciós en un dels procediments que va instruir. La causa després va ser arxivada, però va obligar Rosell a abandonar la política durant un temps.

Símbol a Podem

Una vegada exonerada, va tornar a l’esfera pública el 2019, com a símbol intern a Podem que es poden vèncer les anomenades clavegueres de l’Estat, ja que el jutge que va començar la investigació contra ella, Salvador Alba, és el que va ser finalment condemnat per conspirar contra ella. Rosell va encapçalar les llistes de la formació morada per a les eleccions generals a les Canàries i en l’actualitat és diputada.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

Al seu nou lloc, haurà de posar en marxa el paralitzat pacte d’Estat contra la violència masclista, que inclou canvis legals i més de 200 mesures, en un escenari en el qual s’ha produït un repunt de les víctimes mortals, amb 55 assassinades el 2019, quatre més que l’any anterior. Curiosament, Podem no va votar a favor del pacte –que tampoc va rubricar Vox perquè no tenia representació parlamentària– perquè considerava que quedava curt, però després ha sigut un dels seus màxims defensors, així com de la necessitat de reformar els delictes sexuals per blindar que ‘només sí és sí’, amb referència al necessari consentiment de la víctima. Segons Pablo Iglesias, futur vicepresident de Drets Socials, aquest canvi és un dels més urgents que ha d’emprendre el Govern.

Pla de reparació a les víctimes

Així mateix, la formació morada ha aconseguit que s’inclogui en l’acord programàtic la posada en marxa d’un pla de compensació, reparació i recuperació de l’autonomia de les dones que pateixen aquesta violència, si bé no es precisa si seran ajuts finalistes o com s’articularà el mateix, tenint en compte que la dependència econòmica de les seves parelles és un dels motius que fan que moltes víctimes es facin enrere a l’hora de denunciar la seva situació. El 2019, de les 55 assassinades només 11 (el 20%) havien interposat denúncia.