Universal i personal

Barrejar els conceptes «sanitat» i «exposició» a priori pot semblar un plat de digestió pesada, així que aquí va una facècia per fer-ne més fàcil la deglució, tot i que, vagi per davant, que la mostra ‘Universal. La salut a Catalunya’ es digereix sola i sense bicarbonat. Ho avalen les visites rebudes fins ara, molt per sobre de la mitjana de les ofertes del Palau Robert. El cas és que els seus responsables tenien molt clar que el concepte principal a reivindicar en l’exposició era la universalitat del sistema sanitari públic català: tothom, amb independència de la seva procedència, edat, sexe o condició social té dret a ser atès. Per això es va pensar en una instal·lació de radiografies com a punt central de la mostra: una placa no sap de distincions. ¿El problema? La digitalització ha acabat amb les radiografies d’abans i es va haver de recórrer a familiars, veïns, coneguts i altres per poder ajuntar els suports de polièster necessaris per fer-ne la instal·lació. 

La instal·lació de radiografies i la idea d’universalitat ocupen la plaça central d’una exposició que té per objectiu explicar la complexitat del sistema sanitari català quan es compleixen més de quatre dècades del traspàs de competències de salut a la Generalitat i tres de l’inici de gestió del primer Pla de Salut. La impulsa la Conselleria de Salut però no hi ha hagut consignes. «La llibertat per muntar-la ha sigut total», paraula de Quim Torrent, coordinador de la mostra. De fet, al Palau Robert llueixen les bondats del sistema però també les seves carències: el temps d’espera que de vegades requereixen algunes intervencions. Noranta dies les visites mèdiques no urgents; 32 la cirurgia cardíaca i 17 l’oncològica. Però no es tractava de fer balanç del bo i el dolent de la sanitat sinó d’explicar-la: «resumir la seva complexitat sense entrar en tecnicismes». 

Els batecs dels visitants

Tampoc s’ha volgut endinsar en obvietats ni caure en convencions. De manera que el recorregut de l’exposició gira entorn de la persona i comença propagant els batecs dels visitants. N’hi ha prou amb posar el dit índex en un suport perquè agafi el pols i l’expandeixi per tota una sala que té per seva banda sonora el so de les connexions neuronals i el cruiximent dels ossos. «Buscàvem una experiència immersiva, volíem que els espectadors se sentissin protagonistes perquè, en realitat, estem explicant un sistema pensat per cuidar-los i per donar-los una responsabilitat individual i col·lectiva», apunta Torrent. Pacients i professionals (les seves bates formen una altra instal·lació), com a responsables i protagonistes. No en va, conèixer el sistema és utilitzar-lo adequadament. I cuidar-se és sinònim d’utilitzar-lo menys. Vaja, que saber que per a algunes urgències s’ha d’acudir al CAP és evitar el col·lapse dels hospitals, i tenir bons hàbits de salut i de prevenció esquiva en molts casos la malaltia. 

Preguntes i respostes 

Notícies relacionades

L’escola catalana tanca ‘in extremis’ les plantilles de professors amb les últimes adjudicacions

Com aprendre a dir no

El territori i com l’atenció sanitària arriba a tots els punts mereix una altra instal·lació, en aquest cas sonora. Deu àudios revelen com funcionen molts serveis: en un, un helicòpter del SEM s’enlaira per cobrir un accident de trànsit amb cinc ferits a Manlleu; en un altre, una metge visita a domicili una pacient amb insuficiència cardíaca. Hi ha més experiències narrades en viu: una trucada al 061, l’activació d’un codi IAM (per a infarts), una reunió a la conselleria... Però l’exposició, a més d’explicar, també interpel·la el visitant: ¿La vacunació hauria de ser obligatòria? ¿És més important investigar malalties cròniques o mortals? ¿T’agradaria saber com i quan moriràs? Hi ha respostes, en els tres casos el «sí» s’imposa. «Es tracta que la gent pensi, es porti a casa alguna cosa més que les xifres mostrades». 

¿I les xifres? Aquí unes quantes: la diabetis, la hipertensió, el colesterol, la lumbàlgia, i els trastorns respiratoris i d’ansietat són les patologies que més consultes generen. Cada dia es realitzen 1.020 operacions; cada dues hores i mitja es detecta un nou càncer de mama; cada minut s’atenen 131 persones en un CAP i cada 10 segons s’administra una vacuna. La resta, fins al 31 de maig al Palau Robert.