30 maig 2020

Anar al contingut

La Generalitat aprova una millora «de mínims» en serveis de la dependència

Els centres de dia supleixen les retallades però no ho fan les residències als discapacitats

El copagament màxim creix tot i que Afers Socials manté que només afectarà a les rendes més altes

Elisenda Colell

Una persona en cadira de rodes.

Una persona en cadira de rodes. / MARC SÁNCHEZ

La Generalitat ha respost al clamor d’entitats socials, sector empresarial i sindicats, publicant dilluns passat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) una nova ordre de preus que, de mitjana, millora un 1,3% el finançament d’alguns serveis socials. Entre les quals, residències de persones amb discapacitat o centres de dia per a gent gran. No obstant, en diversos serveis aquesta pujada no reverteix les retallades del 2012 i se sosté amb un augment del copagament, mentre que l’aportació que fa el Govern es redueix a mínims. Afers Socials afirma que l’augment de l’aportació de l’usuari només afectarà el 5%, les rendes més altes, tot i que algunes federacions ja han mostrat el seu rebuig.

Des del 2010, les tisorades que afronten les entitats, o empreses, que gestionen serveis socials no han deixat de créixer. L’IPC ha augmentat un 16% a Catalunya en aquest temps però l’aportació de la Generalitat no només s’ha congelat, si no que es va reduir un 3% després de les retallades del govern d’Artur Mas el 2012.

Després de diverses manifestacions i denúncies del sector, Afers Socials va publicar dilluns una nova ordre que actualitza el preu de 26 serveis socials, dels 138 que existeixen. L’aportació dels centres de dia per a persones grans incrementen el cost en un 2,5% i els centres de dia per a discapacitats augmenten un 2,8%, tots dos es posen al nivell del 2010. Però en les residències o llars de persones amb discapacitat els preus pugen només un 1,2%. De mitjana, l’alça és de 504 euros al mes per usuari, hauria de superar els mil euros al mes per situar-nos als nivells del 2010. Es tracta d’un augment «insuficient» per a moltes entitats gestores, que confien en la «bona voluntat» perquè les millores siguin graduals en el temps. «Un primer pas», qualifiquen diverses fonts consultades.

La qüestió del copagament

Aquest petit augment del finançament s’aconsegueix, principalment, amb una pujada del preu fix del copagament, l’aportació màxima que fan els usuaris del servei. De mitjana creix gairebé un 30%, tot i que s’enceba sobretot amb els centres de dia o les residències de discapacitat física amb necessitats de recolzament limitat, on els augments superen el 40%. I en canvi, l’aportació mínima que el Govern fa sí o sí, el mòdul social, cau en tots els casos. De mitjana, el 45%. 

Rendes més altes

Fonts de la Conselleria d’Afers Socials expliquen que aquest augment del copagament només repercutirà en les rendes més altes, que suposen el 5% del total d’usuaris. I és que el mateix sistema de copagament regula l’aportació pública, que calculen que pujarà per al 95% d’usuaris amb menys ingressos. El copagament que paguen els usuaris d’aquests serveis es calcula en funció de la renda, el patrimoni i les càrregues que ha d’assumir la família o la llar. Si els seus ingressos són iguals o més alts que la xifra que proposa el Govern, aquests usuaris n’han d’assumir tot el cost. Si són més baixos, paguen en funció dels diners de què disposen i després la Generalitat n’aporta la resta. Si no poden assumir cap quantitat, el Govern es fa càrrec de tot el cost.

L’argument de l’ONU

Diverses entitats s’han manifestat en contra d’aquesta nova ordre de preus, i, per tant, l’augment del copagament. Així, tant DINCAT, que atén persones amb discapacitat intel·lectual, com COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat), afirmen que, de fet, el copagament no hauria d’existir, i encara menys augmentar. Es recolzen en l’informe que va emetre aquest any la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU que demana que el sistema de copagament s’elimini ja que en serveis bàsics s’ha de garantir el ple accés.

«No estem contents amb aquesta ordre, el que nosaltres reclamem és que s’elimini el copagament, que no és just que les persones amb discapacitat hagin d’assumir aquests costos dels serveis públics», assenyala la gerent del COCARMIMeritxell Queralt, que també considera que els augments plantejats són «insuficients». «Estarem atents per veure si realment només repercuteix en les rendes més altes».

Indignació a l’UGT

Un altre dels sindicats que havia demanat un canvi en les tarifes és l’UGT. Només així els treballadors poden plantejar millores en els seus sous. «És indignant que el Govern no hagi obert una negociació formal», replica la responsable d’Acció Social de l’UGT, Enriqueta Duran. Censura, així mateix, les formes, ja que les entitats només han pogut plantejar al·legacions a través d’un formulari a la web.

Cap millora per als centres de menors

A l’extensa cartera dels serveis socials, en figuren 15 que s’encarreguen de cuidar i protegir la infància. Però cap veu millorat el seu finançament després de la nova ordre de preus. Tampoc els centres on viuen menors tutelats per l’Administració. Uns serveis públics, gestionats majoritàriament per entitats socials i cooperatives, que acumulen retards en els pagaments de la Generalitat i la supervivència dels quals penja d’un fil. Segons ha pogut saber aquest diari, en alguns casos els retards consten des de fa mig any. «Són els serveis que més estan patint, no entenem per què ningú hi planteja una millora dels preus», remarquen fonts de La Confederació, la patronal que representa les entitats socials.

De fet, fa mesos que la negociació per millorar els sous dels treballadors dels centres de menors està estancada. És un peix que es mossega la cua. Si la Generalitat no millora el que paga a les entitats que s’encarreguen d’aquests centres, aquestes no poden aplicar cap millora laboral. I, mentrestant, els educadors protesten per les seves condicions laborals, que –asseguren– afecten directament la seva salut.

Ja hi ha diverses entitats de centres de menors que han hagut de sol·licitar crèdits bancaris per poder finançar aquests serveis. I, en principi, la Generalitat no els tornarà aquestes quantitats. «Estem perdent diners finançant serveis públics», va exposar fa a penes un mes la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia).  

Un dels problemes de fons és que, a l’incrementar-se el nombre de centres de menors, les persones que es dediquen a validar les factures a la Conselleria no donen l’abast. I les factures es paguen amb retard. Un altre problema és que els centres d’emergència per a menors immigrants no consten a la cartera de serveis socials, i d’aquesta manera es podrien quedar fora de qualsevol millora generalitzada aprovada per a aquest sector.