Les estafes de criptomonedes afecten sobretot els més grans de 60 anys

El Matías (nom fictici) és un alt funcionari andalús de 62 anys que un dia va veure a X (l’antic Twitter) un anunci per fer inversions en criptomonedes en què prometien una rendibilitat altíssima. Va enviar un missatge i un presumpte account manager va contactar amb ell a l’instant. Va invertir 200 euros i al cap d’una setmana li van tornar des de la plataforma els seus 200 euros més 100 euros més de guanys. "Li van fer creure que havia guanyat un 50% en molt pocs dies. Llavors va començar l’engany", relata Victor López, advocat de LBO Legal, especialitzat en criptoestafes.

La segona vegada li van dir que calia invertir un mínim de 15.000 euros. Veient la rendibilitat aconseguida ho va fer. "Al cap de pocs dies li van enviar una captura de pantalla d’una web fraudulenta en què li feien veure que la seva inversió en una cartera cripto [coneguda com a wallet] creixia al doble", relata López. I així es va veure atrapat a la roda, invertint cada vegada més diners sense poder recuperar els seus suposats guanys fins que va arribar un punt en què li van demanar accés remot al seu ordinador amb l’aplicació Anydesk.

Suposadament era per "ajudar-lo" per tal que ell gestionés la seva pròpia cartera, però el que van fer va ser obtenir el control total sobre la seva banca online. Aquesta va ser ja la seva perdició. "Li van demanar tres microcrèdits a nom seu". En total li van estafar 45.000 euros, que van ser transferits a una wallet a Malta. L’estafa està denunciada, però "els diners serà molt difícil que es puguin recuperar", segons diu el seu advocat.

Augment del 500%

El cas del Matías no és un cas aïllat. El nombre de diligències per estafes comeses online a Espanya s’ha incrementat en un 508,1% entre el 2016 (70.178) i el 2023 (426.744). Només entre el 2023 i el 2024 ha crescut un 14,3% la ciberdelinqüència. És de fet el delicte que més creix, segons l’últim balanç de Criminalitat del Ministeri d’Interior, esperonat en gran part pels fraus en la inversió cripto. Davant "la incidència progressiva" d’aquestes estafes a Espanya, des de la Fiscalia General de l’Estat s’ha demanat, en l’última Memòria Anual, protocols específics. "Resulta ja imprescindible l’elaboració d’un protocol d’actuació per articular adequadament les gestions d’emmagatzematge i, si escau, la realització de les criptomonedes confiscades en ocasió d’investigacions criminals", aprecia la Fiscalia, que ja compta des de fa anys amb una Unitat especialitzada en Criminalitat Informàtica. Fa pocs dies, en col·laboració amb altres fiscalies europees, va ajudar de fet a desarticular una xarxa criminal internacional que va estafar més de 102 milions d’euros amb falses oportunitats d’inversió online a Alemanya, França, Itàlia i Espanya. Es calcula que només a Espanya hi ha més de 20.000 persones estafades durant els últims anys, d’acord amb dues associacions creades per bufets d’advocats per presentar denúncies col·lectives, el despatx Aránguez i Zaballos Abogados, que canalitzen milers de denúncies davant l’Audiència Nacional i diferents jutjats de tot Espanya.

"La punta de l’iceberg"

"És la punta de l’iceberg perquè només denuncien un 10% de les persones afectades", revela Francisco Jiménez, de Zaballos Abogados. És cert que és un delicte que continua creixent de manera imparable. Des de la Fiscalia de Lleida també es va alertar la setmana passada d’aquest increment de les criptoestafes, que, segons fonts de diversos despatxos d’advocats, tenen persones grans entre els seus objectius prioritaris. De fet, entre els 60 i els 75 anys es troba el target principal de les xarxes d’estafadors, que solen operar internacionalment, amb seu principalment al sud-est asiàtic, a l’Àfrica o en paradisos fiscals.

"La gent més gran de 60 anys és població més vulnerable perquè són més grans com per caure en la trampa, però no prou com per no utilitzar la tecnologia i ser-hi més reticents. Solen tenir X, Facebook i altres xarxes socials, però no saben discernir si un anunci és fals o veritable", assenyala López.

Als EUA aquest tipus de delictes s’ha convertit en un problema de gran envergadura. Segons l’FBI, la criptomoneda va estar darrere de la major part de la ciberdelinqüència registrada el 2024. Gairebé 150.000 denúncies van implicar l’ús d’actius digitals, cosa que va suposar 9.300 milions de dòlars en pèrdues, un 66% més que l’any anterior.

"Les pèrdues econòmiques per a una sola persona solen superar amb facilitat els 100.000 euros, ja que moltes víctimes acaben demanant préstecs personals o diners a familiars", revela López, que diu que en els últims mesos s’han multiplicat les consultes que reben sobre delictes de criptos, que no deixa de ser "la clàssica estafa d’inversió disfressada amb un terme de moda per guanyar credibilitat". Segons fonts legals, la clau de l’estafa es produeix en les fases més avançades, quan l’inversor intenta retirar el que ha invertit. Cada intent es bloqueja amb l’excusa que cal abonar un nou "dipòsit de seguretat" per pagar els impostos que han generat els guanys. En aquella última fase, se’ls comunica que els diners "estan en la Blockchain" [llibre de comptabilitat digital descentralitzat que registra transaccions amb criptos] i que el sistema exigeix repetir pagaments fins a completar prou confirmacions per aconseguir alliberar els fons.

"En molts casos, quan el client vol retirar els diners no pot, i llavors li faciliten l’accés a remot al seu ordinador als delinqüents", aprecia Ricardo Oliva, soci director de la firma Algoritmo Legal i advocat expert en regulació dels criptoactius i en criptoestafes transnacionals, que ara mateix representa les víctimes del cas Shirtum, un presumpte frau de tres milions d’euros amb criptomonedes i NFT que va utilitzar d’ham futbolistes d’elit.

Denunciar immediatament

Notícies relacionades

Alerta per pluja intensa a cinc comarques del sud de Catalunya

‘Matança de porcs’

Els estafadors espremen les seves víctimes fins a l’últim cèntim. "En molts casos els estafats compten amb estalvis o amb capacitat per endeutar-se i més enllà dels diners, el mal emocional és devastador, alguns cauen en depressió, medicats amb ansiolítics", comenta López, que relata que molts clients senten "vergonya" per haver sigut enganyats o "tenen por" a explicar-ho als familiars o als amics perquè de vegades han perdut els estalvis de tota la seva vida. Les possibilitats reals d’aconseguir recuperar els diners són molt baixes, ja que les transferències es dispersen ràpidament a través de comptes estrangers a països com Malta, Lituània o el Regne Unit, o a paradisos fiscals, la qual cosa entorpeix enormement la investigació.

Els advocats recomanen denunciar "immediatament" davant la Unitat de Delictes Financers (UDEF) de la Policia Nacional o la Unitat del Crim Organitzat (UOC) de la Guàrdia Civil , guardar totes les proves i contactar amb un despatx especialitzat en dret penal i ciberdelictes per acompanyar durant el procés.