Quan et toca el Gordo i ets a l'Antàrtida

Un militar espanyol destacat a la missió de l''Hespérides' a l'illa Decepció resulta afavorit amb el 26.590

zentauroepp51487993 191223143935

zentauroepp51487993 191223143935

3
Es llegeix en minuts
María Traspaderne (Efe)

Una boira espessa envolta el vaixell científic ‘Hespérides’, nouvingut a l’Antàrtida. A bord, un militar de Salamanca té dues coses per celebrar: haver pogut embarcar-se en aquesta expedició tan especial i ser un dels pocs espanyols que poden dir que els ha tocat el Gordo.

Comprovi els seus números de la Loteria de Nadal 2019.

«M’ha tocat dues vegades: una a l’haver vingut aquí la missió antàrtica, que és una cosa única, i l’altra, haver sigut agraciat amb la loteria», explica per telèfon a Efe aquest enginyer a bord del barco encarregat d’obrir la base espanyola Gabriel de Castella perquè funcioni a l’estiu austral.

19 militars més i ell han arribat ja a l’illa Decepció, una formació amb forma de c –és l’antic cràter d’un volcà, avui convertit en una badia– on l’‘Hespérides’ està fondejat descarregant tot el material per posar en marxa la base, on després viatjaran científics i investigadors.

Aquest dilluns, explica el militar, no poden encara desembarcar per la boira, que fa disminuir a 15 sota zero la sensació tèrmica, amb una temperatura de 0 graus.

Però les inclemències del temps es porten millor amb uns quants diners a la butxaca. És el cas d’aquest habitant de Salamanca de 36 anys pare de dos nens que avui compta amb 80.000 euros més en el seu compte bancari d’una participació del Gordo.

La va comprar la seva dona a l’escola de judo del fill d’una amiga, i va ser ella qui li va donar la notícia quan va veure que al paper es llegia el número 26.590, un dels Gordos més matiners de la història.

Projecte paral·lel

Quan va sortir la bola del bombo al Teatre Real de Madrid, a l’Antàrtida eren les cinc i deu de la matinada i la seva dona no va voler donar-li la bona notícia per WhatsApp. «Casualment, em vaig dir: ‘Li trucaré’, i quan ho vaig fer estava plorant», explica i afegeix que els 80.000 euros –«menys el que et treu Hisenda»– seran per pagar la hipoteca.

«Al principi no t’ho creus. M’ha costat gairebé un dia sencer assimilar-ho i fer-me’n a la idea», diu aquest membre del Comandament d’Enginyers de Salamanca que no forma part pròpiament de la campanya antàrtica, sinó d’un projecte paral·lel de set militars per reforçar amb un dic la costa que s’està menjant el mar.

Ells set i els altres tretze militars a bord de l’‘Hespérides’ encara no han pogut dedicar gaire temps a celebrar-ho: «La veritat és que ahir va ser un dia complicat, de baixar molt material; els companys han estat bastant lligats... i ho hem celebrat cinc minuts», admet.

Una celebració que, ara per ara, s’ha limitat a abraçades i felicitacions, almenys fins que busquin un buit i una ampolla. «Si trobo alguna ampolla de xampany, que no sé si n’hi ha, obrir-la i celebrar-ho amb els companys: això, sens dubte».

«Un bon any»

Això i, quan torni a casa cap al març, «fer el camí de Santiago», que aquest habitant de Salamanca té pendent recórrer per celebrar el que anomena «un bon any».

Va sortir d’Espanya el dia 11 de desembre i acaba d’arribar a l’illa Decepció, en un viatge que qualifica d’«una preciositat» des que el 16 van salpar de Punta Arenas.

«L’estret de Magallanes és preciós. Arribes aquí i veus la fauna que hi ha, res a veure amb res que has vist abans: les balenes...», resumeix.

Notícies relacionades

Ara, els 20 militars nouvinguts a la base tenen la dura tasca de palejar tota la neu acumulada en els últims mesos per poder accedir als edificis, així com recórrer 800 metres fins al llac Sabatilla per connectar les tuberies i dotar d’aigua la base Gabriel de Castella.

També posar en marxa el grup electrogen per donar llum i guardar tots els aliments que han portat fins allà. Una vegada estigui tot preparat, començaran a arribar els investigadors i treballar en el projecte científic estrella de l’Exèrcit de Terra, tocat, a més, aquest any per la sort.