La Cimera de Madrid apressa a accelerar la reducció de CO2 per complir amb París

Europa qualifica el text final com «un petit pas endavant» aconseguit després d'hores en què es va vorejar el fracàs

La cita deixa per a la següent COP la creació dels mercats de carboni en vista del perill que fossin un colador

51386064 60 / OSCAR DEL POZO (AFP)

51386064 60
La ministra de Transición Ecológica, Teresa Ribera, en la revisión del preacuerdo en la Cumbre del Clima

/

3
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

Després de moltes hores en què ha planejat l’ombra del fracàs, la Cimera del Clima de Madrid ha aconseguit tancar un text de declaració final en què manifesta la necessitat urgent que els països augmentin els seus compromisos de reducció d’emissions de CO2 i ho facin l’any que ve, quan han de presentar els seus plans formalment davant de l’ONU. El document afegeix que aquests plans han d’estar dirigits a salvar la bretxa entre els actuals respecte a l’objectiu de París i evitar un augment de temperatura superior a 1,5 º.

La ministra en funcions per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha remarcat que la cimera li «deixa una sensació agredolça», malgrat que s’ha aconseguit aquest compromís a augmentar l’ambició. La ministra ha posat èmfasi en la importància que «tot el desafiament que hem escoltat trasllada que l’acció ha d’estar avalada per la ciència».

«Petit avenç»

Els països partidaris d’intensificar la lluita contra el canvi climàtic, amb la Unió Europea al capdavant, veuen en el text «un petit avenç». «Es tracta d’un petit progrés que podria veure’s com una cosa negativa de des de fora però no crec que ho sigui. Un petit pas no deixa de ser un pas endavant», 

El Ministeri de Transició Ecològica considera, d’altra banda, que amb l’acord «s’estableixen les bases perquè els governs presentin plans més ambiciosos per respondre a l’emergència climàtica».

L’acord ha sigut forjat per la ministra Teresa Ribera en gairebé nou hores de converses que s’han prolongat durant tota la nit. La presidenta xilena de la Conferència, Carolina Schmidt, li va traspassar la majoria de les negociacions després de dos dies d’absolut bloqueig que han convertit la COP25 en la més llarga de la història, amb 43 hores de debats més enllà del previst quan encara queden assumptes per tancar.

 

La victòria parcial de la Xina i l’Índia

El text final no crida explícitament els països a ampliar els plans presentats l’any 2015, com reclamava la Unió Europea. No sigut possible per la tancada oposició dels grans contaminants, com la Xina i l’Índia. Els dos països consideren que ells no necessiten ampliar l’ambició dels seus plans i no volen revisar-la fins a l’any 2023. En aquest sentit, podria dir-se que el document els deixa una via d’escapament però implícitament es dedueix que ho han de fer a l’urgir-los més ambició per al 2020. És el delicat equilibri a què s’ha arribat. 

Un dels observadors de la COP5 ha afirmat que l’acord final «almenys no és un pas enrere respecte a l’Acord de París» com pretenien entre d’altres aquests gegants asiàtics. «S’han salvat els mobles en un context molt difícil creat per l’inici de la retirada dels Estats Units», ha afirmat. 

Des del Govern espanyol es respira una mica d’alegria i sobretot alleujament. S’explicable perquè van viure el moment crític en què la poca traça negociadora de Xile portava la cimera directament al fracàs, per falta d’acord final o per un acord que podia remuntar a la situació de deu anys enrere.

Per a Ribera, «el mandat és clar: el 2020 els països hem de presentar contribucions nacionals més ambicioses que les actuals, és important respondre a les demandes de la gent i de la ciència, i comprometre’ns a fer més i més ràpid», ha dit.

El ministeri afirma que, malgrat els obstacles, el multilateralisme i la ciència s’han imposat en la COP25, l’acord de la qual reivindica que el coneixement científic és l’eix principal que ha d’orientar les decisions contra el canvi climàtic i l’augment de l’ambició dels països i de la resta de sectors.

Notícies relacionades

El document també reconeix que l’acció climàtica ha d’actualitzar-se permanentment partint dels avenços de la ciència, així com el paper del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) en proveir als països del millor coneixement perquè puguin reforçar la seva capacitat de resposta contra l’emergència climàtica, i agraeix els dos informes especials publicats el 2019, sobre ús del sòl i els oceans.

Sense mercats de carboni

L’últim serrell que quedava per resoldre de l’Acord de París, la creació d’un mercat mundial del carboni, tampoc ha pogut resoldre’s a Madrid i ha quedat per a la següent.  Els països s’han emplaçat a treballar en el disseny de mecanismes a la pròxima, la COP26, que se celebrarà a Glasgow. També s’acorda que aquests mecanismes «evitin la doble comptabilitat, que serveixi a l’ambició de l’Acord de París i que garanteixin la integritat ambiental del sistema».