On Catalunya

La protecció del litoral

La llei de costes porta al tancament 12 clubs nàutics de platja

zentauroepp50890675 soc politica191114211200

zentauroepp50890675 soc politica191114211200

5
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

Per la seva ubicació hi ha dos tipus de clubs nàutics, de port i de platja. Mentre els primers estan en terra ferma i protegits per espigons, els segons s’ubiquen al mig de la sorra. Per això aquests últims estan amenaçats per la llei de costes que, per preservar el litoral, limita a 300 metres quadrats les seves dimensions (sense comptar la zona d’embarcacions). «És una superfície insuficient per als equipaments necessaris per a la pràctica de la vela», denuncia la Federació Catalana de Vela. Dotze, d’un total de 63, no poden complir el requisit i hauran de tancar. 

El tancament de clubs de platja ja ha causat aquest any tres víctimes: el Club Nàutic Cabrera de Mar, que va tancar la primavera passada; el Club de Vela Canet de Mar, que ho va fer poc després, i finalment el Club Nàutic Pineda de Mar l’assemblea de socis del qual va aprovar per unanimitat el seu tancament i desmantellament dissabte passat 9 de novembre, fa una setmana. «És una situació crítica per a la vela, tant a nivell competitiu com lúdic –afirma Xavier Torres, president de la FCV. El Club Nàutic Pineda de Mar és el nou afectat d’una llei que deixa de banda milers de persones que disfruten de l’esport a tot el territori. Es tanquen les portes del mar als ciutadans».

Dècades d’història

En la majoria de casos es tracta de clubs amb desenes d’anys d’història (el de Pineda en tenia 29 i el de Cabrera acabava de celebrar el seu 50è aniversari). I en queden vuit més que estan a la corda fluixa: Torredembarra, Cubelles, Castelldefels (el nàutic i el marítim), Sitges, Bétulo, Calella, Vilassar i Base Nàutica Pineda. A mesura que finalitzen les concessions arriben les inspeccions i les primeres multes de 60.000 euros per incompliment de la llei de costes.

El problema es va iniciar el 2013 quan el Ministeri de Transició Ecològica va reformar la llei de costes, promulgada el 1988, que limita l’espai d’aquestes instal·lacions a la sorra a 300 metres quadrats. «En un club es necessiten vestidors, un local per als socis, un bar i lloc per guardar material. I amb aquestes dimensions és impossible. Si almenys haguessin permès que els que ja existeixen puguin continuar igual», lamenta Torres qui, al capdavant de la FCV, s’ha reunit diverses vegades amb representants de la Conselleria de Territori i també del Ministeri de Foment, com la delegada de Costas a Catalunya, María Toledano, per intentar frenar els tancaments anunciats.

La solució de Cabrera és anar-se’n a Premià

«Nosaltres ocupàvem uns 1.500 metres quadrats entre estructures i terrasses i feia 20 anys que no ens renovaven la llicència. Fins que ens van obligar a eliminar 1.200 metres sota amenaça de multa per ocupació il·legal. Vam contractar l'advocat Lluís Recoder, que havia sigut conseller de Territori i ell mateix ens va dir que podíem ajornar uns anys el tancament presentant recursos, però que al final hauríem de marxar», explica Joaquim Borràs, president del Club Nàutic Cabrera de Mar, desmantellat fa uns mesos.

«No podíem seguir. Els socis se’n van si veuen que no hi ha futur i sense ells no tenim diners per continuar. Així que vam buscar algun club que no fos de platja i que fos a prop perquè ens acollissin. I vam arribar a un acord amb el de Premià de Mar, on ens en vam anar uns 30 socis, un centenar de persones si comptem els seus familiars», afegeix Borràs. Aquest club els permet utilitzar les seves instal·lacions al port, mentre les embarcacions de vela estan encallades a la platja limítrofa. «És que les embarcacions d’aquests clubs de platja han de sortir al mar des de la mateixa sorra. No poden maniobrar en un port perquè no tenen timó. Es tracta de patins de vela i taules de ‘windsurf’ i ‘paddle surf’, majoritàriament», puntualitza.

En el cas que algun club de platja no compleixi la nova normativa i es resisteixi al tancament i desmantellant de les seves instal·lacions, els seus presidents s’exposen a respondre amb el seu patrimoni personal a multes de fins a 60.000 euros, com la que els ha arribat als socis del club de Pineda, qui al tancar podran reduir-la. «El que lamentem és que aquesta modificació de llei de costes no afecta de la mateixa mesura els locals de restauració que estan en primera línia de mar, que poden continuar si ja tenien aquestes dimensions abans de la llei, cosa que no permeten als clubs de platja encara sent més antics», critica el president de la federació dels clubs d’espelma.

El difícil futur dels regatistes

Notícies relacionades

Tant Torres com altres aficionats a la vela consultats coincideixen quela desaparició dels petits clubs compromet el futur d’aquest esport nàutic. «Aquests clubs nàutics de platja han sigut planter de grans regatistes catalans que fins i tot han aconseguit medalles olímpiques», diu el president dels clubs de vela. Entre ells hi ha Josep Maria van der Ploeg, del Club Marítim Prat, or olímpic a Barcelona 92 a Finn, i Sandra Azón, del Club Nàutic El Masnou, plata olímpica a Atenes 2004 en 470.

Entre les conseqüències immediates per als pròxims sis mesos, a mesura que vagin tancant la resta de clubs de platja que no poden adaptar-se a la limitació d’espai imposada per Foment, la FCV destaca la pèrdua d’uns 250 llocs de treball i que uns 3.500 socis es quedin sense activitat a tot Catalunya. Fonts de l’administració central aclareixen que la regularització dels clubs depèn de la Generalitat. No obstant la Conselleria de Territori i Sostenabilitat sosté que ha demanat reunions amb la ministra de Transició Ecològica perquè modifiqui la normativa i salvar els clubs de platja sense èxit. 

Un tipus de navegació genuïnament catalana

Tot i que la limitació de l’espai dels clubs nàutics de platja que contempla la llei de costes afecta tot el litoral espanyol, les conseqüències afecten sobretot a Catalunya. I per dos motius. D’una banda, aquests clubs no existeixen al litoral atlàntic ni cantàbric, perquè allà les marees els fan inviables. Les embarcacions lleugeres de vela no es poden encallar a la sorra en aquestes costes ja que la distància a l’aigua varia en desenes de metres en només unes hores, fenomen que no es produeix amb tanta intensitat al mediterrani.

Temes:

Platges