Halloween ressuscita la carbassa espanyola

De ser arraconada com a menjar de pobres la carbassa ha passat a ser un producte en auge. Espanya és cada vegada més líder en la seva producció dins de la Unió Europea, i la implantació mundialde Halloween ha sigut clau en aquesta resurrecció.

Segons l’Eurostat, el 2018 se’n van produir a Espanya 121.000 tones, 6.000 més que l’any anterior, mentre que França, que és el segon productor, va reduir en 1.000 tones la seva xifra i Alemanya, que és el tercer, en 14.000.

«A Espanya treballem millor i a més bon preu», resumeix Vicente Bataller, gerent de Florfruits, una empresa valenciana que fa mig segle que cultiva carbasses i que ha vist com la celebració de la Nit de Vigília de Difunts s’ha convertit en el plat principal de la seva producció.

«Per a nosaltres, Halloween és ja un 40% de la facturació de l’any», explica a EL PERIÓDICO. «Vam començar el 2000 amb un parell de palets i ara venem quatre camions diaris», relata. Del magatzem a la localitat d’Alcàsser surten aquests dies més de mig milió de carbasses i el 80% de la seva producció aquests dies s’exporta, i la llista de països receptors és llarga. «Tot Europa, els Emirats Àrabs, una mica d’Àsia i fins i tot Rússia», desgrana.

Les claus, resumeix, són dues, el màrqueting i el ‘packaging’, d’una banda, i la qualitat de la carbassa de l’altra. «Treballem amb dues varietats, una que és la més decorativa, amb un color molt llampant i que té poca carn i per això és més fàcil per decorar, i una altra, que és la que es fa per a França i per a Espanya, que també és comestible perquè en aquests països es prefereix que tingui els dos usos», assenyala.

L’altra vida

«Halloween cada any creix més, la resta de l’any nosaltres també creixem i, pel que sé, la resta del sector també, però t’has de moure molt, a diferència del novembre quan la gent no mira gaire el preu perquè és una cosa per als nens», explica el gerent d’aquesta empresa familiar.

Durant dècades, la carbassa va ser un menjar habitual a Espanya, però a finals del segle XX el seu consum va caure fins a gairebé ser testimonial. «A mi, quan vaig començar fa 25 anys, em deien que era menjar de pobres, que ja havien menjat prou carbassa després de la guerra civil. Però jo pensava que, sent el sector tan petit, si ho fèiem bé tindríem molta quota de mercat agafada quan agafés volada, i així ha sigut», explica.

Notícies relacionades

Premis APCE 2025: el valor de l’edificació responsable

Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre

Bataller apunta que les noves tendències en l’alimentació, però també les mediambientals, estan ajudant aquest nou auge. «És un molt bon aliment i, a més, no genera residus», recorda. La seva pell gruixuda la deslliura de plàstics per a la seva venda.

El País Valencià és, amb diferència, la regió que més hectàrees dedica a la seva producció. Segons les dades del Ministeri d’Agricultura, van ser 1.797 d’un total estatal de 3.995. De fet, en un lustre gairebé s’ha doblat la superfície dedicada al seu cultiu a Espanya. A Catalunya, per exemple, l’Esyrce estableix que el 2018 va créixer un 30% el nombre d’hectàrees dedicades, fins arribar a les 315.