El canvi climàtic assenta a Espanya el voltor africà

Camuflat entre les colònies de voltors comuns, el voltor de Rüppell, una espècie africana capaç d’assolir les altituds de vol més grans conegudes, ha anat convertint-se en visitant habitual del cel de la península. Tant, que els tècnics de la Conselleria andalusa de Medi Ambient ja diuen que aquesta carronyaire al límit de l’extinció s’ha «implantat» a la regió aprofitant les similituds climàtiques amb el seu hàbitat d’origen. Una arribada gens casual, ja que és precisament una de les espècies que, segons alerten els ornitòlegs des de fa diversos anys, haurien desembarcat a Espanya davant de la pujada de les temperatures com a conseqüència de l’escalfament global. «Les evidències són absolutes i les aus ens han estat alertant des de fa temps gràcies als nostres programes de seguiment, i poden ser una nova evidència del canvi climàtic», va arribar a declarar Asunción Ruiz, directora executiva de Seo BirdLife, durant les marxes pel clima del mes de setembre passat.

L’alerta la va llançar fa dos anys Seo Birdlife. La crisi climàtica no només comporta una pujada progressiva de les temperatures i un augment d’episodis de clima extrem que perjudiquen tots els éssers vius, sinó que «genera impactes a mitjà i llarg termini i transforma progressivament els hàbitats de certes espècies, posant en perill la distribució, la migració i la fenologia d’algunes aus, que es veuen obligades a adaptar-se per no desaparèixer». L’organització citava precisament el canvi a les zones de distribució de diverses espècies d’aus africanes, com el falciot cafre, l’aligot rogenc, el bulbul barbat, el corredor saharià o el voltor de Rüppell (Gyps rueppelli), que troben, al sud d’Espanya un refugi proper per establir fins i tot els seus llocs de cria, com va constatar també la Fundació Migres. Les previsions de Seo/Birdlife assenyalaven llavors que no només anirien arribant cada vegada més aus pròpies del nord de l’Àfrica, sinó que a més a més, en el futur, les espècies més mediterrànies avançarien cap al nord, mentre que es reduiria el nombre de les que estan aïllades a les zones alpines.

Punt de cria

Espanya és tradicionalment zona de pas i d’hivernada per a les aus que segueixen la ruta entre Europa i l’Àfrica. Espècies que fa només unes dècades hivernaven a l’Àfrica ara es queden a Espanya. Alhora, altres que ho feien al nostre país s’han desplaçat més al nord.

Els auguris sobre que Espanya podia deixar de ser zona de pas per convertir-se en punt de cria semblen haver-se confirmat, i els registres dels avistadors ja no parlen, com a començaments dels 90, d’exemplars esporàdics de voltor de Rüppell. Segons l’administració andalusa, malgrat la seva escassetat ja és possible observar aquesta au en muntanyes i abocadors de la comunitat durant tot l’any i en totes les edats, des de juvenils fins a adults, cosa que indica que la seva presència «ja no està lligada necessàriament als períodes migratoris, com passava fins fa poc».

El seu hàbitat original se situa al sud del Sàhara, en una banda que s’estén entre el Senegal i Somàlia, descendint després per l’Àfrica oriental fins a Kenya i el nord de Tanzània. És un voltor sedentari en línies generals, tot i que es registren vagabunderies, dispersions de juvenils i alguns moviments cap al nord durant l’estació de les pluges, almenys a Mali. No obstant això, la mateixa Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) inclou ja al seu mapa oficial de distribució d’aquesta espècie el sud espanyol com una de les seves àrees de residència permanent, i amb la mateixa categoria que les seves zones africanes de reproducció. És més, no es descarta que alguna cria hagi nascut ja al nostre territori, tot i que el fet que només posi un ou i la seva preferència per les ubicacions remotes «dificulten una prospecció minuciosa», expliquen des de la Junta. De moment, afegeixen, sí que s’ha pogut constatar la reproducció del voltor de Rüppell a la zona portuguesa del Tajo Internacional, limítrofa amb Extremadura, i a Castella-la Manxa.

Extinció mundial

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

El voltor de Rüppell, en homenatge al seu descobridor, està catalogat per l’UICN com a espècie «críticament amenaçada», l’últim grau abans de la seva extinció mundial. De la mateixa manera que a altres aus necròfagues africanes, la seva principal amenaça és l’ús de verí, que ha delmat les poblacions en els últims 10 anys. Els experts en vaticinen la desaparició pròxima de no aturar-se a temps el problema del verí a les seves zones de cria, una missió molt complicada en aquestes zones.

La clau de la seva arribada a territori andalús podria estar vinculada, expliquen els experts, a la seva unió amb els grups de voltors comuns europeus que tornen al continent travessant l’Estret de Gibraltar després d’haver romàs una temporada a l’Àfrica. I això malgrat tractar-se d’una espècie sedentària. És comú fins i tot registrar la seva presència quan hi ha carronya de mida gran, ja que conviu amb els abundants voltors comuns, dels quals a Andalusia hi ha 2.900 parelles reproductores. Aquesta facilitat per passar desapercebut es deu que tant en la seva forma com en la seva coloració, el voltor de Rüppell és molt similar al voltor comú (Gyps fulvus), especialment els exemplars joves, tot i que amb certa diferència de mida, ja que el voltor de Rüppell és lleugerament més petit. Això no li impedeix aixecar el vol fins a altituds extraordinàries, i hi ha registres que l’albiren a 11.300 metres.