Col·lapse a la xarxa catalana d'acollida a dones maltractades

Quan una dona pateix algun tipus de violència masclista a Catalunya, hagi denunciat o no, té a la seva disposició una xarxa d’acollida amb educadors, treballadors socials, psicòlegs i vivendes en cas que ella o els seus fills hagin d’abandonar el seu domicili si és necessari. El problema és que l’allau de casos està ocasionant llargues llistes d’espera des de fa mesos. Els ajuntaments demanen fons a la Generalitat, l’Administració competent, i el Govern promet duplicar el nombre d’allotjaments en pocs mesos gràcies als fons que li arribin procedents de l’Estat.

La primera en donar el senyal d’alarma va ser l’escola. Dues alumnes adolescents van explicar als seus professors una situació de control excessiu per part del seu pare. Després d’indagar, els docents es van adonar que els quatre germans i la mare eren sotmesos a pallisses i a una pressió psicològica brutal per part del pare. El centre educatiu va alertar l’ajuntament, que, en primer lloc i de forma urgent, va acollir la família en una pensió. El domicili familiar pertanyia a l’agressor. Passava el mes de juny passat a Esplugues de Llobregat.

Ajuntaments en solitari

«Mentre pagàvem l’allotjament, vam demanar a la Generalitat una casa d’acollida per a aquesta dona i els seus fills, estem parlant d’un cas extrem, i molt urgent», explica l’alcaldessa de la localitat, Pilar Díaz. Van passar els dies, i el Govern no trobava cap lloc. «No hi ha places», va ser l’única resposta obtinguda de la Unitat d’Actuació de Lluita contra la Violència Familiar i Masclista de la Conselleria d’Afers Socials. «Al final, se’n van desentendre, ens van dir que paguéssim nosaltres una casa d’acollida, que costa 9.000 euros al mes», critica l’alcaldessa. El cas es va resoldre al cap de pocs dies, després que el seu partit, el PSC, elevés aquesta situació fins al Parlament. 

És només una història que mostra perfectament què es troben les dones i les seves famílies sense recursos propis quan pateixen maltractament masclista. Ho corrobora una altra alcaldessa, Lídia Muñoz, de Sant Feliu de Llobregat, que parla directament d’«esquerdes en tot el sistema d’atenció a la víctima». Assenyala el Servei d’Intervenció Especialitzada de la Generalitat (SIE) de la comarca, que és a la seva localitat. «Li falten mans», i les seves treballadores ja han fet diverses vagues. Però també constata la falta de vivendes. «Hem estat pagant pensions durant sis mesos per valors que superen els 5.000 euros mentre esperaven plaça en una casa d’acollida d’Afers Socials», es queixa. «Aquestes factures les haurà de pagar la Generalitat, estem assumint les seves competències», afegeix l’alcaldessa. I apunta a la falta de pressupostos i la «paràlisi» de la Generalitat com una de les causes d’aquesta problemàtica. 

De fet, veient la situació, el Consell Comarcal del Baix Llobregat s’ha proposat obrir una casa d’acollida amb fons que vagin ingressant els consistoris interessats. «No és la seva competència, però alguna cosa haurem de fer, som molts ajuntaments els afectats», sentència Muñoz.

Les entitats no donen l’abast

Diverses entitats socials que treballen amb aquestes dones i els seus fills confirmen la gravetat de la situació. «Nosaltres tenim víctimes esperant des de fa sis mesos», confirma Albert Fragi, responsable del programa de famílies i infància de Càritas, que gestiona, una casa per a afectades i un pis d’urgència. La directora general de l’associació In Via, Carme Laorden, que administra una d’aquestes llars, assegura que constantment rep trucades d’ajuntaments a la desesperada, i sempre ha de donar la mateixa resposta: «No hi ha places». Mateixa explicació que constaten la Fundació Surt, l’Associació Prohabitatge, l’Asociación Provivenda...

Segons aquestes oenagés, que tenen consorciats els serveis amb l’administració, el col·lapse es pordueix per diversos motius. «Cada vegada hi ha més dones que denuncien, es detecta més», detalla Laorden. Però la mateixa directora remarca que el gran problema és la sortida. «Hi ha dones que necessiten molt temps per refer la seva vida, formar-se, trobar una feina i arribar a pagar un lloguer per elles mateixes, de vegades amb diversos fills a càrrec». I si les dones no surten del sistema, no en poden entrar d’altres.

«La lògica del sistema capitalista que penalitza les dones, i més si tenen fills, no ens ajuda», assenyala Laura Macaya, de la Fundació Surt. I en el cas de les dones immigrants la situació es complica, bàsicament perquè moltes han viscut aïllades amb el seu agressor i ni tenen papers, ni coneixen la llengua. «En tres anys no podem fer miracles, però no podem deixar ningú al carrer», assenyala la coordinadora de Provivenda a Catalunya, Fermina Gómez. Ells gestionen pisos d’acollida que depenen de Barcelona, i veuen que l’augment de casos provoca que cada vegada l’administració sigui més rígida amb el temps d’estada de les dones.

Però no només noten la tensió les cases d’acollida i els pisos d’inserció. «Ens agradaria poder donar visites amb més freqüència de les que podem donar, la demanda és molt alta i ens veiem obligades a espaiar-les molt més, i això afecta també la recuperació de la víctima», assenyala Gemma Altell, responsable de la comissió d’atenció a dones del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Es refereix, especialment a la xarxa de recursos i atenció especialitzada, que compta amb vuit centres ambulatoris a tot Catalunya de la Generalitat i amb els serveis de desenes de municipals. 

Afers Socials es compromet amb més recursos

La Generalitat és conscient de la situació. «El sistema està tensat», apunta el secretari d’Afers Socials, Francesc Iglesias, que situa la llista d’espera en 30 famílies (dones amb els seus fills) durant tres mesos. Aquest any han pogut obrir dues cases d’acollida, i diu tenir a punt les licitacions per a 10 més, que haurien d’obrir a començaments del 2020. En cas de ser així, Catalunya passaria de tenir vuit cases d’acollida per a 20 famílies a oferir-ne 20 per a 40. 

Notícies relacionades

Javier Albares, metge: «L’ús excessiu de pantalles pot provocar símptomes que portin diagnòstics equivocats de TDAH»

El Govern central ultima un acord amb les Canàries per acollir els menors refugiats

«En un escenari de pressupostos prorrogats és difícil resoldre aquesta situació», justifica el secretari. I de fet explica que part d’aquesta inversió s’ha pogut fer amb els fons del Pacte d’Estat contra la Violència Masclista. «Aquests fons són essencials», explica Iglesias. Per la seva banda, l’Institut Català de les Dones es limita a respondre, en un comunicat, que aquest any ha augmentat la inversió per al Servei d’Informació i Atenció a les Dones, present en els municipis, amb 500.000 euros i constata l’augment de casos detectats gràcies al sistema d’atenció, amb més personal i més ben formats.

«Els polítics s’omplen la boca sobre l’acompanyament a la víctima, però la realitat és que nosaltres necessitem moltíssims més recursos», es queixa Fragi. «Nosaltres també hem sentit sempre molts compromisos, però la realitat és que els ajuntaments estem en solitari, una altra vegada», sentencia l’alcaldessa de Sant Feliu. Mentrestant, les dones i els seus fills continuen esperant en pensions municipals, un recurs, que segons els professionals consultats, «no és el més adequat per a la seva recuperació».