Només el 26% de les famílies pobres porten els seus fills a la guarderia

Entre les llars amb més recursos l'escolarització arriba al 62%, per la qual cosa existeix una bretxa social i territorial d'accés

Universalitzar l'educació de 0 a 3 anys comporta un cost de 1.640 milions a l'any per a les administracions, segons Save the Children

zentauroepp18609085 manresa 13 03 2012 guarderia municipal el petit princep los 181111132151

zentauroepp18609085 manresa 13 03 2012 guarderia municipal el petit princep los 181111132151

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Barreres econòmiques, culturals i organitzatives fan que a Espanya només una mica menys de 4 de cada 10 nens menors de 3 anys, concretament el 36,4%, tinguin accés a escoles infantils. I el problema no és que el percentatge global sigui baix, ja que supera el 33% recomanat per la UE, sinó que la seva distribució és desigual socialment i territorialment. De fet, el 62,5% dels nens més rics sí que acudeixen a les guarderies, mentre que només hi va el 26,3% dels més pobres. I no és un problema de voluntat, ja que un terç de les famílies amb nens de 0 a 2 anys expressen que requereixen serveis d’atenció infantil no disponibles. Quant a la desigualtat territorial, si bé a Euskadi l’accés arriba al 52,5%, a Ceuta i a les Canàries és inferior al 20%.

Catalunya, per la seva banda, supera la mitjana, amb un 38,4% dels menors escolaritzats, si bé en els últims anys el ritme de creixement s’ha alentit. Així, de ser l’autonomia líder en el curs 2002-2003, ara se situa al cinquè lloc, a causa de les retallades i que va decaure l’impuls públic, segons l’informe‘On tot comença’,presentat aquest dimarts per Save the Children.

Les barreres

La investigació, duta a terme amb dades quantitatives i mitjançant entrevistes a famílies i professionals, identifica quatre tipus de barreres d’accés a tot Espanya. En primer lloc, les dificultats econòmiques, esmentades pel 52,4% de les llars, segons l’Enquesta de Condicions de Vida del 2016. I és que, a diferència de la resta d’etapes, el primer cicle no és gratuït i les places públiques no cobreixen la demanda. «A algunes famílies no li surten les costes, degut al cost elevat de l’escolarització i el baix salari que rebria el progenitor que cuida els nens en una ocupació precària», va afirmar Carmela del Moral, analista jurídica de Save the Children.

D’altra banda, hi ha barreres burocràtiques, ja que matricular un nen «no és fàcil», la qual cosa allunya les famílies amb menor nivell educatiu o d’origen estranger. El tercer obstacle el provoca la rigidesa en l’organització de les guarderies, que normalment tenen horaris incompatibles amb condicions laborals atípiques o jornades allargades. I, finalment, són les barreres ideologicoculturals. Encara moltes famílies consideren que els seus fills fins als tres anys requereixen atencions que proporcionen millor els progenitors, els avis o un cuidador, una cosa que va unida a la insuficient qualitat d’alguns centres. I és que a Espanya la ràtio alumne-professor, fixada en 13 nens de dos anys per a un només educador, és la més alta de la UE.

Els efectes positius

Malgrat totes aquestes barreres, la investigació incideix quel’educació primerenca és fonamental per motius educatius i socials. Entre els primers destaca que més del 80% del cervell es desenvolupa en aquesta etapa i és més «plàstic» a l’aprenentatge, per això és «més eficaç i barat», segons l’informe, universalitzar l’educació de 0 a 3 anys que després invertir en recolzaments i reforços per als nens més endarrerits. És més, segons va destacar Andrés Conde, director general de l’oenagé, «és una de les millors mesures davant el fracàs escolar», el principal problema del sistema educatiu espanyol. Per exemple, l’escolarització de tres a sis anys ja va reduir un 50% les taxes de repetició de curs.

Notícies relacionades

Afegit a això, entre els motius socials destaca que universalitzar la primera fase educativa ajudaria a reduir les desigualtats i la pobresa, ja que afavoreix que les mares s’incorporin a l’ocupació, facilitaria la conciliació i incrementaria la natalitat.  

El cost

Per tot això, Save the Children ha quantificat que assolir una taxa d’escolarització del 70%, el nivell que té Dinamarca, suposaria 2.190 milions d’euros a l’any, dels quals les famílies podrien assumir fins a un 25%. Per tant, el cost per a les administracions seria de 1.640 milions d’euros, bastant inferior al que implica l’abandonament escolar (17.000 milions a l’any) i la repetició de curs (2.800 milions).

El consens polític, clau en la pròxima legislatura

<span style="font-size: 1.6rem;">De manera inusual, el reforç de la primera etapa d’educació infantil figura en els <strong>programes electorals</strong> de les principals forces polítiques. El <strong>PSOE</strong>, per exemple, ha inclòs la «universalització» a través d’una xarxa de recursos «integrada, pública i gratuïta» entre un dels seus 35 compromisos socials de cara a les eleccions. Els programes de Podem i el PP van en la mateixa línia, mentre que <strong>Ciutadans </strong>proposa impulsar els xecs guarderia per a les famílies més pobres. Per això Save the Children es mostra esperançada que, si per fi s’arriba a un acord d’investidura, la pròxima legislatura comporti «canvis» que reforcin l’educació més primerenca.</span>