Les cadiretes infantils de cotxe portaran una alarma 'antiabandonament' a Itàlia

Només falta que ho publiqui el BOE. Llavors serà obligatori a Itàlia que els seients de cotxe per a nens de fins a 4 anys incorporin una alarma per evitar que el conductor s’oblidi del nen. Els anomenen‘dispositius antiabandonament’i la seva incorporació s’ha impulsat després que s’hagin registrat diverses morts per aquesta raó al país.

«No m’he adonat de res, ni l’he vist», relatava la mared’una nena d’Arezzo a qui la policia interrogava sobre el seu oblit sorprenent. Treballa a l’ajuntament d’un poble i hi va amb el cotxe però, de camí, havia de deixar la filla a la llar d’infants. Se’n va oblidar durant tot el torn de feina i al sortir la nena ja era morta.

Amnèsia dissociativa

Andrea Albanese encara carrega amb la culpa per haver oblidatel seu fillLuca,  de 2 anys, al seient de retenció infantil. Quan se’n va recordar, ja era mort. El tribunal la va absoldre per «incapacitat de comprendre» a causa d’una «amnèsia dissociativa», segons van establir els pèrits psiquiàtrics.

Al seient del darrere per a nadons també va morir Jacopo, d’11 mesos, a la província de Peruggia, oblidat pel seu pare. Pocs dies més tard va ser el cas d’Elena, de 2 anys, abandonada durant sis hores mentre el pare impartia classes a la universitat local de Teramo. A Vicenza va morir la Gioia, oblidada per la seva mare en un pàrquing sota el sol. A Grossetto, la nena es va salvar perquè els vianants la van veure dins el cotxe. «Estava segura d’haver-la deixat a la llar d’infants», es va excusar la mare. La llista podria seguir.

Davant els massa nombrosos casos d’‘amnèsia parental’, el 2014 es va presentar al Parlament la primera llei perquè els seients de nadons portessin una alarma. El 2018 es va aprovar i fins i tot es va publicar al BOE, però no va entrar en vigor a causa d’alguns matisos negatius assenyalats per la Unió Europea. Finalment aquest estiu el Consell d’Estat va donar el vistiplau a la nova normativa, que aquesta vegada porta tots els requisits que necessitava.

Entre 35 i 100 euros

Després de firmar el decret que actua la llei, la ministra de Transport, Paola De Micheli, ha promès facilitats fiscals per a la compra d’aquestes alarmes per als seients infantils, amb un preu que als mercats mundials oscil·la entre els 35 i els 100 euros. Una vegada publicat al BOE, l’obligatorietat entrarà en vigor als 15 dies, però els automobilistes podran tenir 120 dies de pròrroga per donar temps a la indústria d’elaborar seients amb les característiques tècniques previstes. Les multes previstes per no portar el dispositiu van dels 81 als 326 eurosa més de la suspensió del carnet de conduir entre 15 dies i 2 mesos als reincidents.

El decret imposa els nous seients per a nens de fins a 4 anys o d’estatura inferior a 1,50 metres. Evidentment, homologats. Els mecanismes d’alarma són diferents, segons el fabricant. Uns registren la presència del nadó a través de sensors i envien un senyal sonor i visual al mòbil del conductor si aquest s’allunya del cotxe. D’altres envien a més un senyal de socors als números d’emergència que hi hagi al telèfon. Un tercer grup d’aparells recorden al xofer, a través del ‘display’, que porten el nadó i demanen confirmació a través del mòbil (fins a 10 metres); en cas de no respondre, envien un SMS als números d’emergència. Un altre artefacte antiabandonament està connectat al coixí del nen quan aquest es mou massa i es desactiva només quan es treu el nadó. D’altres es connecten a la cintura del seient i emeten senyals automàtics verds mentre es viatja o vermells en cas d’oblit.

Problema als EUA

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El problema no és només italià. ‘The Washington Post’ ja havia parlat sobre això quan va redactar que a partir dels anys 90 els casos havien augmentat als EUA i donava la culpa als ‘airbags’, ja que van fer que els nadons haguessin d’anar al darrere, «fora del camp de visió dels pares». Al mateix article se citava un professor de fisiologia molecular segons el qual «sembla que el nivell de pressa del progenitor no té importància», sinó que la desatenció és freuit de l’estrès i la falta de son.

El psiquiatre italià Vincenzo Villari té una altra opinió. «Les accions repetides ens desconnecten de la quotidianitat», afirma. És com «si s’inserís el pilot automàtic [...] que fa perdre el fill i oblidar tot el que més estimes al món». Remarca que «la condemna més greu [d’aquests pares] se la inflingeixen a ells mateixos». «No es tracta d’un oblit qualsevol i no es pot justificar amb l’estrès, sinó com un símptoma més greu», afegeix Massimo Biondi, psiquiatre universitari a Roma.