Leónov, el cavaller de l'espai

«Em sentia com una gavina estenent les seves ales i volant per sobre de la Terra».

L’autor d’aquestes paraules es diu Aleksei Leónov, un pilot i cosmonauta soviètic nascut el 1934 a Listvianka, un petit assentament rural a la vora del llac Baikal. Menys conegut potser a Europa i els EUA que el seu compatriota Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai exterior, o el nord-americà Neil Armstrong, el primer que va posar un peu sobre la faç de la Lluna, aquest siberià octogenari va ser també el protagonista d’una gesta de similar transcendència. El 1965, transcorreguda una hora i mitja després de l’enlairament de la nau Vosjod-2 del cosmòdrom de Baikonur, Leónov va obrir la resclosa de la càpsula i va culminar amb èxit, durant 12 minuts i 9 segons, el que es convertiria en el primer passeig espacial de la història. 

Divendres, Natalia Filomónova, la seva assistenta, va anunciar a TASS la seva defunció. «Va morir a l’hospital Burdenko després d’una prolongada malaltia», es va limitar a informar de forma escarida. La notícia es va difondre ràpidament per tot el país, provocant una reguera de condolences públiques, mentre els mitjans de comunicació locals li dedicaven amplis reportatges i obituaris. Fins i tot el canal televisiu de la NASA, l’agència espacial nord-americana, va interrompre la transmissió en directe de la sortida a l’espai de dos astronautes nord-americans des del’Estació Espacial Internacional per informar de la defunció. I tot això, en un moment polític en què les relacions entre els EUA i Rússia estan sota mínims.           

Quatre dècades va tardar el cosmonauta Leónov a explicar els principals detalls d’aquella accidentada missió que el faria passar a la posteritat. Va ser en un llibre de memòries, titulat ‘Les dues cares de la Lluna’ i firmat conjuntament amb el també astronauta nord-americà David Scott, un dels 12 individus que ha trepitjat el satèl·lit terraqüi. I els detalls de l’esdeveniment revelats en aquesta obra, publicada el 2006, disten bastant del triomfalisme oficial que va envoltar el fet. De fet, en diversos moments van sorgir greus imprevistos que fins i tot van posar en risc la vida del mateix Leónov i de Pàvel Beliàiev, el segon membre de la tripulació, que esperava dins de la Vosjod-2.

La família desconeixia la missió

En primer lloc, segons rememora el protagonista, mai va poder explicar la comesa de la seva missió a ningú aliè a aquesta, ni tan sols a la seva família. «Quan la Vika, la meva filla de quatre anys, em va veure a la televisió fer els primers passos a l’espai, es va tapar la cara amb les mans i va començar a plorar: ‘¡Què està fent, què està fent! digueu al papa que torni dins’», explica. El seu pare, Arjip, víctima de les repressions estalinistes dels anys 30, tampoc estava content: «¿Per què està actuant com un delinqüent juvenil?, ha de ser castigat», va dir el progenitor del cosmonauta als reporters que s’amuntegaven a l’exterior de casa seva.

Notícies relacionades

La calor extrema agreuja els fogots de la menopausa: més de 12 cops al dia i durant 6 minuts

La Fiscalia de Barcelona investiga una vintena de cuidadores i familiars per abús econòmic d’avis

El moment més complicat de la missió es va produir quan estava a punt de tornar a la nau, fora ja de la càmera, després d’haver rebut ja en directe les felicitacions del secretari general del PCUS, Leonid Bréjnev, desitjant-li en nom del Politburó «un viatge de tornada segur». El siberià va voler reentrar a la nau, però la deformació del seu vestit, que s’havia expandit i reaccionava de forma inesperada a les condicions de l’espai exterior, l’hi impedia. L’única solució era alliberar l’aire a travésd’una vàlvula mentre intentava ficar-se «a través de la resclosa», amb el risc de perdre el coneixement per falta d’oxigen. I ho va fer sense informar el centre de comandament de la gravetat de la situació. «No volia crear nervis a la Terra; a més, jo era l’únic que podia recuperar el control», va recordar en un passatge del llibre.

El retorn a la Terra, hores després del passeig espacial, també va ser accidentat. Els dos cosmonautes van aterrar molt lluny del punt desitjat, en un lloc perdut delsUrals, i van estar esperantuna nit senceraal bosc, enmig del fred i exposats als perills delsossosi elsllopsamb unapistola de supervivènciacom a única defensa, que arribés el rescat.