Una bona educació afectivosexual serveix de «contrapès» al porno

Internet és la primera font d’informació sobre sexualitat per als joves de 16 a 25 anys, seguit dels amics  i del professorat, com revela un estudi publicat aquest any per l’Observatori de Salut Sexual i Reproductiva de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC). I això pot suposar un problema. «Veure pornografia no et converteix en addicte. Però els joves han de tenir darrere una bona educació sexual per saber que el porno no només no ho explica tot, sinó que és ficció», afirma la sexòloga de Sexducacion, Lupe García, que valora l’anunci de la Conselleria d’Educació d’incloure l’educació sexual obligatòria a les aules a partir dels 3 anys. Tot i així, matisa la importància que hi hagi «molta gent formada» per impartir aquesta assignatura.

Lluitar contra la pornografia és impossible perquè «sempre hi serà». «Per això hem d’acompanyar els menors perquè tinguin una visió crítica sobre el porno. Perquè entenguin que és una cosa per excitar-se puntualment, però no sempre», prossegueix García. Aquesta sexòloga, que treballa amb escoles, instituts i escoles d’educació especial, posa èmfasi que no és el mateix començar a veure porno amb 9 anys que amb 16, per exemple. «Com més edat tingui el consumidor, més capacitat crítica tindrà i menys li influirà», afegeix.

«El porno presenta una sexualitat violenta contra les dones. És mecanicista i fal·locèntric –tot gira al voltant del coit i el penis–, que són contravalors del que ha de ser la bona sexualitat –sensualitat, erotisme, sensibilitat–», assenyala per la seva banda la psicopedagoga experta en assetjament escolar Mirta Lojo. Com García, veu amb bons ulls l’educació sexual a partir dels tres anys («és una reivindicació de fa molt temps»), però demana «transversalitat». «Més que hi hagi una assignatura, hi ha d’haver una formació prèvia de tot el professorat. Això requereix un procés de transformació de totes les persones de l’àmbit educatiu», remarca Lojo.

Formació insuficient

Segons l’estudi de l’Observatori de Salut Sexual i Reproductiva del SEC, el 68,5% dels joves de 16 a 25 anys entrevistats consideren que la formació sobre sexualitat rebuda és insuficient. A més, la majoria (el 34,5%) creuen que els professionals dels centres d’orientació haurien de ser les principals persones que assessorin els joves en matèria de sexualitat.

Notícies relacionades

Així serà l'educació afectivosexual a les escoles catalanes

Catalunya segueix la línia d'Europa en educació sexual

Una bona educació sexual, assegura Mirta Lojo, pot servir per equilibrar aquests valors negatius que, la majoria de les vegades, mostra la pornografia. I, al contrari, quan aquesta formació prèvia no existeix els menors corren el risc d’experimentar una «distorsió de la realitat», així com de les «possibilitats del plaer». A més, assenyala Lojo, el porno habitualment infon valors masclistes, ja que amb freqüència només explica el «desig dels homes». «L’educació afectivosexual, si està ben feta, pot ser un contrapès del porno», insisteix Lojo, que a més opta per treballar aquest tema fins i tot durant el primer cicle d’educació infantil (dels quatre mesos als tres anys), a les anomenades ‘escoles bressol’.

Quant a les violacions ‘en manada’, que es van duplicar el 2018 respecte als anys anteriors, Lojo creu que la pornografia en pot tenir part de responsabilitat, però no tota. «[Aquestes agressions] tenen a veure amb tota la violència a nivell social que hi ha cap a les dones. La veiem, per exemple, en la publicitat, on sovint es menysprea el cos femení. I és molt difícil mantenir una actitud crítica entorn de tot això». La psicopedagoga adverteix que els qui perpetren aquestes violacions ’en grup’ no tenen problemes mentals, sinó que són «fills sans del sistema patriarcal» que es creuen amb el «dret d’agredir individualment o col·lectivament» una dona.