París inaugura un passeig dedicat a Neus Català

És una petita rambla situada a la frontera dels districtes XI i XX de París en la qual Neus Català estarà acompanyada per unes altres dues dones  compromeses amb els seus mateixos valors: la resistent Maria Doriath i la militant feminista Maya Surduts.

La combatent republicana catalana que va col·laborar amb la resistència francesa i va sobreviure a l’horror nazi entra en la història de la capital francesa amb la inauguració oficial del passeig que porta el seu nom en un acte ple de referències històriques organitzat aquest divendres per l’ajuntament parisenc en presència d’unes cinquanta persones.

A més de representants locals, membres de la família i de diferents associacions, van acudir a la cerimònia el conseller de Cultura de l’Ambaixada d’Espanya a París, Roberto Varela, el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch i el diputat Joan Josep Nuet.

«Neus hauria apreciat aquest gest. Ser entre feministes i resistents. Com qui es dona cita a les rambles de Barcelona», va dir la regidora de Memòria del consistori parisenc, la comunista Catherine Vieu-Charier, per a qui Català, morta l’abril passat als 103 anys, va ser «una dona lliure, resistent i republicana».

El 1939, durant la Retirada de la qual ara es compleix el 80è aniversari, la infermera de 24 anys Neus Català va travessar el Pirineu amb 180 orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt.

A França va lluitar amb la resistència com a enllaç fins que va ser delatada i deportada el 1944 al camp de concentració de Ravensbrück, on van morir 92.000 dones. «No puc ni vull oblidar», solia repetir Català després de sobreviure a aquesta experiència.

Traslladada al camp de treball de Holleischen, va participar activament en el sabotatge d’armes i quan va acabar la guerra va dirigir el diari Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i va participar en la fundació del Comitè Internacional de Ravensbrück.

La seva filla Margarita Català, que va llegir una carta de l’alcaldessa Ada Colau agraint al consistori parisenc el reconeixement a la seva mare, va destacar la seva integritat i la seva fidelitat als seus ideals.

«Sempre va dir que no canviaria la seva vida per res del món», va assenyalar després de comptar l’anècdota que quan l’acompanyava a les seves reunions clandestines a Barcelona sent una nena passava els microfilmis amagats als bolquers del seu germà.

Homenatge a totes les republicanes

 «El reconeixement de la meva mare és un homenatge a totes les dones republicanes que van lluitar a França», va comentar.

El conseller Bosch va citar Milan Kundera per remarcar que «la lluita de les persones contra el poder és també la lluita de la memòria contra l’oblit» i que «mai un s’ha de doblegar en la lluita per la democràcia, pels drets fonamentals i per la justícia social».

Notícies relacionades

La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»

Catalunya estrena estructura judicial: desapareixen els jutjats unipersonals i arrenquen les oficines de justícia en 561 municipis

Una vegada descoberta la placa, la cerimònia va acabar amb el Cant dels ocells de Pau Casals interpretat per Marina Rossell, arribada directament d’Asunción, on promocionava el seu últim disc.

«No podia faltar. Havia de ser aquí perquè tinc un record meravellós d’amistat i proximitat amb ella i la seva família. El Cant dels ocells és la melodia ideal perquè és un himne a la pau, a la fraternitat i a entendre’ns, una cosa que avui és més necessària que mai», va resumir la cantant.