Els casos de metges amb trastorns mentals i addiccions creixen un 30%

La sobrecàrrega de treball per la falta de personal és darrere d'una part de l'increment

Dels 887 nous casos en dos anys, 147 van ser apartats perquè posaven en risc els pacients

undefined50185362 madrid  02 10 2019  sociedad rueda de prensa de la fpsomc qu191002163942

undefined50185362 madrid 02 10 2019 sociedad rueda de prensa de la fpsomc qu191002163942 / DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Els metges, com qualsevol persona, pateixen problemes psicològics i tenen addiccions. Si bé en el seu cas aquests trastorns poden afectar la vida dels seus pacients. Per això, els col·legis de metges van engegar el 1998 un programa únic a Espanya i referent mundial, que fa atenció als facultatius que tenen malalties mentals o addiccions, buscant que es rehabilitin com més aviat millor perquè puguin tornar a exercir. I el pas dels anys ha evidenciat la necessitat d’aquest servei, ja que la demanda de professionals sanitaris que necessiten ajuda ha augmentat exponencialment. En el binomi 2017-2018, en van ser atesos 877, un 30% més que durant els dos anys precedents, el creixement més gran des del 2011.

Així, en els primers 12 anys van ingressar en el programa 2.415 facultatius, mentre que en els últims vuit la xifra ascendeix a 2.756, cosa que fa un total de 5.171 sanitaris amb trastorn mental i/o addiccions atesos des de 1998, dels quals el 90% s’ha recuperat. Aquestes xifres no suposen que en el col·lectiu mèdic els problemes de salut mental siguin superiors a la resta, ja que la prevalença és del 10% de la població a Espanya, un percentatge similar a la previsió de professionals sanitaris que poden tenir aquest tipus de malalties en la seva vida professional.

La síndrome del metge cremat

Si bé el creixement experimentat en els últims anys preocupa el sector, ja que es pot deure al fet que «el sobreesforç» i la «massificació» en consultes i hospitals provoquin el que es coneix com la síndrome del «metge cremat» i, per tant, augmenti els seus trastorns, segons va exposar el president de l’Organització Mèdica Col·legial, Serafín Romero, en la presentació de les dades. I és que en atenció primària i urgències hi ha dèficit de professionals, a causa de les retallades per les crisis, segons denuncia el col·lectiu des de fa temps. I la situació pot empitjorar si no es pal·lia abans del gran volum de jubilacions previstes.

En aquest context, part de l’augment de la demanda assistencial es podria deure també al fet que les plantilles estan cada vegada més envellides (els metges d’entre 51 i 60 anys són els que presenten més problemes mentals), tot i que hi ha un increment de casos entre els de menys de 30 anys (del 13% al 17% en tres anys), que les escoles i sindicats atribueixen a l’alta competitivitat existent per ingressar en la carrera, les llargues jornades durant la formació o la frustració davant de les expectatives professionals, que porta molts joves acabats de llicenciar a buscar feina a l’estranger.

Augment de les agressions

Finalment, es calcula que l’increment de casos també es pot deure al fet que les agressions a facultatius també creixen o que l’anomenat Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIME) té cada vegada més penetració i, per tant, més afectats que decideixen no ocultar-se i demanar ajuda.

De fet, una de les claus del seu èxit és que és confidencial, ja que igual com la resta de població, els professionals amb problemes mentals tendeixen a silenciar-los i automedicar-se per por de l’estigmatització social. Encara així, el 56% dels professionals atesos en els últims dos anys van sol·licitar ajuda per iniciativa pròpia. La resta van ingressar en el programa gràcies a la informació transmesa per col·legues –que tenen el deure deontològic d’informar-ne–, els psiquiatres o els departaments de riscos laborals.

L’origen, a Barcelona

I és que, segons va explicar Romero, la iniciativa va sorgir a Barcelona després de registrar-se diverses denúncies de males praxis, que els serveis jurídics van detectar que estaven originades per trastorns mentals o addiccions. Davant d’això, el col·legi de metges de la capital catalana va decidir actuar, i el programa s’ha estès a la resta d’Espanya. Si bé amb un finançament heterogeni. Així, mentre Salut l’ha inclòs a la seva cartera de serveis, altres autonomies només en financen una part i de la resta ha d’ocupar-se l’organització mèdica col·legial.

Notícies relacionades

Dels 877 nous diagnosticats entre el 2016 i el 2017, 147 van ser apartats de les seves feines per risc de mala praxi, 56 per conflictes en l’entorn laboral i 15 metges van haver de canviar de centre de treball. La majoria es recuperen després de ser atesos, però un 16% es va veure abocat a una incapacitat permanent o a deixar el seu lloc de treball. Quant als diagnòstics, el 74% patia trastorn mental; un 10%, patologia dual; un 9%, alcoholisme, i un 5%, altres addiccions.

Quant al sexe, les dones (un 58% en els últims dos anys) van començar a superar els homes afectats a partir del 2015.