a ciutat vella

El fiscal acusa 58 membres d'una xarxa de narcopisos de Barcelona

El ministeri públic sol·licita fins a vuit anys i mig de presó per tràfic de droga i grup criminal

Els investigadors apunten que la xarxa, vinculada a la màfia dominicana, estava jerarquitzada

zentauroepp45678903 bcn191001172512

zentauroepp45678903 bcn191001172512 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Fiscalia de Barcelona reclama fins a vuit anys i mig de presó per a 58 presumptes integrants d’una xarxa de narcopisos vinculada a una màfia dominicana desarticulada al districte barceloní de Ciutat Vella el 29 d’octubre de l’any passat i que controlaven una quarantena de vivendes ocupades on es venia i consumia droga. En l’operació batejada com a Bacar van participar 700 agents dels Mossos d’Esquadra i 180 de la Guàrdia Urbana

L’acusació pública atribueix als implicats en la trama un delicte de tràfic de drogues, pertinença a grup criminal i, en algun cas, tinença d’armes prohibides. La xarxa, segons apunta la fiscalia, estava formada per diversos grups, amb una estructura jerarquitzada i un repartiment de papers, que gestionaven diversos narcopisos on, almenys entre el febrer i l’octubre del 2018, es venia cocaïna, crac, heroïna i MDMA, a més d’haixix i marihuana.

L’«elevat profit econòmic» producte d’aquest comerç il·legal (en ocasions s’obligava el comprador a comsumir la droga al pis) es compartia «segons les regles de repartiment convingudes» en funció del «protagonisme criminal» de cada un dels components de l’organització. Els acusats, segons el ministeri públic, «van formar» així «un entramat dedicat a ocupar il·lícitament pisos i locals» de Ciutat Vella, on comptaven amb «treballadors» en diferents torns que cobrien les 24 hores del dia i que s’encarregaven de la venda de les substàncies estupefaents o d’anar a buscar-les en petites quantitats per evitar la seva localització si es practicava una entrada i registre.

Estructura organitzada

En un «nivell superior», segons la fiscalia, es trobaven els «responsables» dels narcopisos que controlaven «la quantitat i necessitat de la droga en cada moment» a l’immoble, informaven els seus caps i donaven ordres. Aquestes persones, a més, portaven la comptabilitat dels «guanys econòmics» i els feien arribar als seus «superiors». Per sobre seu hi havia els «caps de domicilis»  que tenien la funció de recaptar els diners per la venda de la droga, resoldre conflictes que demanessin sorgir als locals i buscar noves finques per ocupar-les.

Notícies relacionades

L’acusació també acusa els «subministradors» de les substàncies, que considera «part ensencial» de la trama. Aquests implicats aconseguien la mercaderia i les preparaven o cuinaven perquè estiguessin llestes per al consum. Els sospitosos formaven part de «cèl·lules o grups» que es relacionaven entre si, de manera que no es tractava d’una «estructura estanca, sinó movible». També feien servir mesures de contravigilància per no ser descoberts.

Per donar les oportunes instruccions, els «caps de domicilis» mantenien «continu contacte telefònic» amb la resta dels membres del «col·lectiu». El fiscal precisa que tots els sospitosos es «mostraven molt cautelosos a l’hora de mantenir converses telefòniques» al referir-se a les activitats il·lícites que tenien entre mans, evitant donar dades que poguessin comprometre’ls i utilitzant termes clau per al·ludir als diferents tipus de droga: «blanca», «tou», «periquito» o «coca-coles» per la cocaïna; «marró», «negre», «cervesa», «cafè» o «torrada» per a l’heroïna, o «dur», «tronchi» o «cronchi» per parlar del crac.