AUDIÈNCIA D'ALMERIA
Ana Julia Quezada, primera dona condemnada a presó permanent revisable
La sentència considera la condemnada autora del delicte d'assassinat de Gabriel Cruz, amb l'agreujant de parentiu
Haurà d'indemnitzar els pares amb 500.000 euros i pagar els costos de la recerca del nen, que ascendeixen a 200.000 euros
GRAFAND211. ALMERÍA, 09/09/2019.- Ana Julia Quezada (c), autora confesa de la muerte de Gabriel Cruz, al comienzo de la vista hoy en la Audiencia de Almería, donde se enfrenta a la pena de prisión permanente revisable por el asesinato del menor. EFE/ Carlos Barba /
L’Audiència d’Almeria ha condemnat a la pena de presó permanent revisable Ana Julia Quezada perl’assassinat del petit Gabriel Cruz, càrrec que va declarar provat el jurat popular del cas. En la sentència, notificada aquest dilluns a les parts, el tribunal considera Quezada autor d’un delicte d’assassinat amb la circumstànciaagreujant de parentiu. Contra la sentència hi ha la possibilitat de recórrer davant de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia en el termini de 10 dies.
La dona també ha sigut condemnada per dos delictes de lesions psíquiques comesos en les persones dels pares del menor a tres anys de presó en la persona del pare, per la concurrència de l’agreujant de parentiu, i a dos anys i nou mesos de presó en la persona de la mare. I per dos delictes contra la integritat moral a un any i sis mesos en la persona del pare, al presentar-se l’agreujant de parentiu, i un any en la persona de la mare.
En concepte deresponsabilitat civil, la sentència l’obliga a abonar perdanys moralsals pares del menor la quantitat de 250.000 euros a cadascun d’ells. Tampoc podrà acostar-se a ells a menys de 500 metres per un període de 30 anys. A més, haurà d’abonar les despeses ocasionades a l’Estat en lestasques de recercadel menor, que ascendeixen a la suma de 200.203 euros.
Agreujant de parentiu
La sentència recull els fets provats per unanimitat pel jurat popular. Així, recorda la relació sentimental de l’acusada amb el pare del menor i com aquesta havia generatconfiança en el menor, ja que estava «íntimament vinculada al seu entorn familiar des que va iniciar la relació amb el seu pare».
Per aquesta raó, el menor va accedir a acudir amb l’acusada a la finca de Rodalquilar. La sentència recull que l’acusada era conscient de la seva superioritat respecte al nen per la diferència d’edat i complexió. Allà en aquesta finca, l’acusada va donar mort al menor de manera «intencionada i sobtada». El menor va morir «com a conseqüència de l’oclusió dels orificis respiratoris, perasfíxia mecànica per sufocació».
La resolució recorda en els fets provats que durant els 11 dies que va durar larecerca del menor, l’acusada «va simular trobar-se afligida i compungida, encoratjant els ànims dels familiars, i generant falses expectatives sobre l’aparició del nen, involucrant-se en les tasques de recerca, desenvolupant una actitud de simulació, fingiment i farsa pública i notòria».
«Vexar els pares»
A més, l’acusada va realitzar tots aquests actes després de la mort del menor «volent i sent conscient que augmentava el sofriment dels pares, menyscabant la seva salut psíquica, i igualment amb ells va voler de manera deliberada vilipendiar, humiliar-los i vexar els dos pares».
Així, la resolució explica que «actes com el fet de col·locar la samarreta del menor sobre unes mates en un canyar, reconegut per l’acusada o el de desenterrar el cos del petit i embolicar-lo en una tovallola, per amagar-lo al seu torn al maleter del seu vehicle, i amb absolut menyspreu cap al menor, el cos del qual sense vida transportava», constitueixen un mal encara més gran per als pares del menor.
Assassinat amb traïdoria
La sentència indica que els fets declarats provats pel jurat popular per unanimitat són legalment constitutius d’un delicte d’assassinat amb traïdoria consumat, dos delictes de lesions psíquiques i dos delictes contra la integritat moral.
Així, respecte al delicte d’assassinat, el jurat va considerar que es va tractar d’una mort astuta, delicte que és castigat amb una pena de presó de 15 a 25 anys, si bé al presentar-se que la víctima és menor de 16 anys, se li ha imposat la pena de presó permanent revisable.
En aquest sentit, la sentència explica la procedència d’aquest pena «ja que la traïdoria apreciada pels membres del Jurat es basa en la forma de comissió delictiva, sorprenent, inopinada, i en la relació de confiança que existia cap a la persona de l’acusada per part del menor». Així, en aquest cas, «hi ha traïdoria amb independència de l’edat del menor. I és procedent la hiperqualificació prevista en l’article 140.1.1 del Codi Penal en atenció, ara sí, a l’edat del petit (8 anys)».
Allunyament durant 30 anys
Notícies relacionadesA més, per aquest delicte, s’imposa a l’acusada la «privació del dret a residir i acudir al terme municipal de Níjar (lloc on s’ha comès el delicte), així com al lloc on resideixen els pares del menor i la seva família, per temps de 30 anys». En el mateix sentit, s’imposa a l’acusada la prohibició d’aproximar-se a menys de 500 metres de la persona, domicili, lloc de treball o qualsevol altre en què es trobin, i prohibició de comunicar-se amb els pares del menor també per un període de 30 anys.
A més, la sentència li imposa una mesura de llibertat vigilada per temps de cinc anys en consideració a l’«entitat i gravetat dels fets, reveladors de l’absència en l’acusada, dels més elementals valors i escrúpols», una vegada complerta la condemna privativa de llibertat.
- La torre de Jesús suma 142,5 metres a falta de coronar-la amb una gran creu
- Moviments empresarials després del procés El consell de Molins decideix tornara ubicar la seu social a Catalunya
- ACCIDENT MORTAL L'autocar sinistrat a França circulava amb la ITV caducada
- Segona ronda L’Espanyol fracassa a Barbastre i diu adeu a la Copa
- El futur passeig de la Mar Bella preveu que la costa de Barcelona retrocedeixi 20 metres