Anar al contingut

JUDICI PEL CRIM A RODALQUILAR

L'error colossal d'Ana Julia Quezada

La troballa d'una samarreta suposadament de Gabriel Cruz va centrar les sospites sobre la dona

Es va arrogar la representació d'Ángel Cruz, el pare, per conèixer la investigació de primera mà, anticipar-s'hi i incriminar una exparella

Julia Camacho

11/09/2019 La autora confesa de la muerte del niño Gabriel Cruz, Ana Julia Quezada, a la llegada a la Audiencia Provincial de Almería, en la tercera sesión del juicio.

11/09/2019 La autora confesa de la muerte del niño Gabriel Cruz, Ana Julia Quezada, a la llegada a la Audiencia Provincial de Almería, en la tercera sesión del juicio. / Rafael González - Europa Press (Europa Press)

La troballa d’una samarreta que suposadament pertanyia a Gabriel Cruz es va convertir en el punt d’inflexió de la investigació pel crim del petit. Ana Julia Quezada va voler desviar les sospites i centrar-les en una exparella amb la qual havia acabat malament, però va cometre un error que al final es va demostrar colossal perquè va deixar entreveure una sèrie de contradiccions que van acabar situant el focus sobre ella. Així ho van revelar aquest dimecres alguns dels caps policials que van participar en la investigació, i que van ser taxatius al desmuntar la versió victimista de l’acusada. «En cap moment dels 13 dies que va durar la recerca va mostrar penediment, i d’ocasions en va tenir», va sentenciar un d’aquests comandaments, mentre un altre va recordar una de les frases que la van sentir dir: «Tranquil·la, Ana, que a la presó no aniràs».

Els testimonis de la tercera sessió del judici van permetre construir la investigació policial que es va desenvolupar entre el 27 de febrer i l’11 de març del 2018 per localitzar el petit, de vuit anys. «Es buscava un nen viu», van dir, i es va revisar el seu entorn més íntim. Els agents van narrar la desolació de la mare, Patricia Ramírez, aquell primer dia, i com els primers passos es van encaminar cap a l’home que l’assetjava. Però també com, davant de l’abatiment del pare, Ángel Cruz, la seva parella i acusada de la mort del nen, es va arrogar la capacitat de representar-lo. Va costar separar-la fins i tot en la primera entrevista policial. Ana Julia estava sempre pendent d’ell, atenia el seu telèfon i era qui parlava amb els agents que feien d’enllaç amb la família.

«Preguntava sobre les noves dades i per on anava la investigació», va recordar un dels agents, una posició que li va permetre conèixer les indagacions i intentar avançar-s’hi o contaminar-les. Els comandaments van remarcar l’interès d’Ana Julia a buscar el nen pel paratge on residia la seva anterior parella, i com va suggerir que la era seva la furgoneta blanca que alguns veïns van dir que havien vist a Las Hortichuelas el dia de la desaparició. O fins i tot la contundència amb què va assegurar al seu entorn que aquest home «odiava els nens a mort». «Va intentar dirigir la investigació contra ell», cosa que va suposar un desgast de temps, diners i esforç policial.

Aquest afany de culpar l’exparella va resultar incriminatori. Tot i que no va donar massa detalls sobre la samarreta que va trobar el dia 3 «perquè deia que estava nerviosa», l’àvia no va reconèixer la peça, negant que ella l’hagués vestit. I la mare va qüestionar que pogués olorar el nen, per la qual cosa va transmetre els seus dubtes als agents. A més, els va traslladar la seva estranyesa per «la mala cara» que va adoptar l’acusada quan, finalment, la família va rebutjar incrementar la recompensa de 10.000 euros oferta a l’inici.

Una peça seca i sense taques

També als agents els va sorprendre la troballa d’una peça seca i sense taques malgrat les pluges prèvies. «Se’m van posar els cabells de punta perquè m’estava descrivint un pla», va dir un policia quan va conèixer per Ángel com van arribar a aquest punt, registrat el dia abans, com Ana Julia va decidir anar a aquesta zona concreta, el sender i el canyar on buscar.

Quezada era, a més, l’element que acabava d’arribar a l’entorn familiar, i se li va posar seguiment i un micro amb localitzador al cotxe. Es van revisar els seus antecedents, i es van descobrir situacions anòmales i denúncies creuades amb les famílies d’anteriors parelles a Burgos. Tots els que la coneixien parlaven d’una persona «freda, calculadora i materialista» que va intentar aprofitar-se. El cèrcol es va anar estrenyent, especialment al conèixer les estranyes pèrdues del seu telèfon o com l’intercanviava amb altres persones.

Les constants visites a la finca de Rodalquilar, de tot just 10 minuts, també van causar sorpresa. Segons ella, la finca li donava pau. Segons els agents, era un amagatall temporal per al cos, i davant de l’expectació mediàtica i la dificultat de portar-lo a un altre lloc, era la forma que tenia Ana Julia de comprovar que tot seguís bé i cap animal hagués desenterrat el cadàver.