Anar al contingut

l'estat del benestar

Catalunya tindrà una única porta d'entrada per a tots els serveis socials

El Govern presenta un nou pla que simplifica la burocràcia i facilita el «contínuum assistencial»

Les entitats donen el vistiplau, però avisen que no serà viable sense un augment del finançament

Beatriz Pérez

Catalunya tindrà una única porta d'entrada per a tots els serveis socials

David Zorrakino - Europa Press

Catalunya comptarà, a partir del pròxim any, amb una única porta d’entrada per a tots els seus serveis socials. Així ho ha anunciat aquest divendres el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, en la presentació del document de bases del ‘Pla estratègic de serveis socials 2020-2024’. Es tracta, en paraules del Govern, d’un «instrument clau de planificació i un full de ruta» per «transformar» el sistema català en els pròxims anys. 

«Aquest pla és fruit d’un treball que vam començar fa temps. S’havia d’abordar aquest debat, de forma clara, per tenir uns millors serveis socials», ha destacat El Homrani. No obstant, el conseller no ha aclarit quin serà el finançament del projecte, ni tampoc si suposarà un increment del pressupost del seu departament.

Les entitats socials, tot i que donen el vistiplau, no amaguen els seus dubtes sobre la seva viabilitat. «Tot i que ens ha agradat molt el que hem escoltat avui, esperàvem més concreció sobre els recursos. Perquè fan falta més recursos econòmics. Ara mateix no tenim pressupostos, la realitat és la que és», assenyala Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector. «Aquest pla ha de dotar-se del pressupost adequat», diu per la seva banda Conchita Peña, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya.

«Contínuum assistencial»

Però quant al contingut, les entitats socials valoren positivament aquest pla estratègic de serveis socials. «Els professionals dels serveis socials treballen amb tots els departaments –Justícia, Educació...–, però moltes vegades no hi ha relació entre les diferents conselleries. La importància d’aquest pla és que incorpora la idea de contínuum assistencial», explica Maria Rosa Monreal, presidenta del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.

Per exemple, de vegades dins d’una família que es troba en risc d’exclusió social es produeix una «incompatibilitat» de prestacions i hi ha algun membre que es queda sense rebre l’ajuda. Aquest pla estratègic solucionarà aquest tipus d’obstacles perquè permetrà tenir una «història social única i compartida», explica Monreal.

Ho diu també Francina Alsina: «Ens agrada aquest pla perquè, a més de posar la persona en el centre, permet avançar en una atenció comunitària, transversal i integral». I en la mateixa línia es posiciona Conchita Peña: «Amb aquest pla els serveis socials surten de l’assistencialisme i es configuren com un dret social». Així, segons Peña, amb aquest pla els treballadors socials deixaran de ser mers «facilitadors de recursos» i es posarà més en valor la seva professió.

Transformació digital

Però, a més, aquest pla preveu una transformació digital per simplificar la burocratització que encara no té el sistema, l’elaboració d’un llibre blanc de les professions socials i els nous perfils professionals emergents del sector. També augmentar la intervenció preventiva en infància i joventut, reforçar les prestacions d’acompanyament en la vida adulta, promoció de l’acollida familiar, i una actualització de la cartera de serveis són altres accions previstes a desenvolupar i concretar en els pròxims mesos.

Aquest nou pla es debatrà durant els pròxims quatre mesos i s’espera que el Govern el pugui aprovar a començaments del pròxim any, previsions, no obstant, que es podrien veure afectades per la situació política a Catalunya i Espanya, tot i que El Homrani ha indicat que treballen amb la perspectiva que estan «en mandat» i se segueix amb normalitat l’acció de govern.

Ràtio de treballadors

Un altre dels punts negatius que perceben les entitats és que aquest pla «remunta» Catalunya a la llei de serveis socials del 2007. És veritat que hi va haver una crisi, però és sempre l’excusa. Aquest pla és una continuació d’aquella llei. Tot i que sí que veig un compromís de posar en marxa de veritat aquesta llei i actualitzar-la», diu per la seva banda Maria Rosa Monreal. Monreal demana, a més, una «revisió diagnòstica» de la ràtio d’educadors socials (tot i que la contractació de més professionals és competència dels municipis i no de la Generalitat), ja que hi ha «punts calents» del territori amb pocs treballadors. «La ràtio hauria de ser també per necessitats socials, no només per habitants», apunta.

Els «reptes principals» del sistema

El conseller El Homrani ha destacat que aquest pla abordarà els «principals reptes» del sistema de serveis socials, com la feminització de la pobresa («cada vegada més la pobresa té cara de dona»), l’envelliment («per aconseguir que la bona notícia que cada vegada hi ha una esperança més gran de vida no es converteixi en una cosa negativa al no donar-li un bon abordatge») i la «diversitat».

El conseller ha afegit que sovint detecten que aquesta diversitat està vinculada a situacions de vulnerabilitat social. Per exemple la discriminació social afecta més a dones, a joves, amb baix nivell formatiu i a estrangers».
Cada vegada som més diversos, en tots els sentits. Però això representa més complexitat, que les polítiques no poden ser rígides», ha explicat. I a més, ha fet una crida a lluitar contra la xenofòbia i l’exclusió social.

«Per ser una societat cohesionada hem de ser respectuosos amb la diversitat», ha destacat El Homrani, i per això ha recordat que és necessari garantir la igualtat d’oportunitats en aquest pla estratègic, per al qual treballen internament per millorar el finançament dels serveis socials bàsics. Ha assegurat que preveu poder ampliar la plantilla de professionals.