Anar al contingut

NOVES FORMES DE MOBILITAT

França (també) s'enemista amb el patinet elèctric

Al setembre entrarà en vigor una norma que pretén posar ordre a la circulació d'aquests vehicles

S'han creat associacions de víctimes d'atropellaments d'aquests cicles, que qüestionen la reglamentació

Irene Casado Sánchez

França (també) s'enemista amb el patinet elèctric

CHRISTOPHE PETIT TESSON

Prohibir-ne la circulació per les voreres, limitar-ne la velocitat a 25 quilòmetres per hora, vetar-ne l’ús als menors de 8 anys i regular les seves zones d’estacionament són algunes de les mesures incloses en el decret destinat a regular l’ús dels patinets elèctrics a França. Davant la proliferació sense precedents d’aquesta nova forma de transport i l’absència d’un marc jurídic específic sobre el seu ús, els ministeris de Transports i Interior han intervingut en l’assumpte promovent una nova normativa que entrarà en vigor al setembre. No obstant, malgrat la iniciativa governamental, les associacions de víctimes d’accidents provocats per patinets denuncien la inacció dels poders públics i les dificultats pràctiques que comportaria l’aplicació de la nova reglamentació.

"No ens imaginem a un policia córrer per atrapar un infractor", va ironitzar Arnaud Kielbasa, cofundador de l’Associació Filantròpica Acció contra l’Anarquia Urbana Vector d’Incivilitat (Apacauvi), abans de ser rebut, la setmana passada, en el Ministeri de Transports. "Hem sigut rebuts per diversos polítics i ens hem adonat que existeix una gran ignorància sobre el tema", va insistir Kielbasa, la dona del qual va tenir un accident provocat per un patinet quan portava la seva filla en braços al maig.

L’objectiu de l’associació, la primera creada en defensa de les víctimes d’aquest mitjà de transport, consisteix a alertar les autoritats públiques de la necessitat d’establir una legislació més rígida i, alhora, recolzar les víctimes.

El mal exemple de París

Per posar en evidència la ineficàcia de la normativa ideada per l’Executiu d’Emmanuel Macron, Kielbasa va prendre com a exemple els mesures posades en marxa per l’Ajuntament de París al juny. El consistori va prohibir la circulació i l’estacionament a les voreres dels patinets elèctrics i va establir una sanció de 38 euros a qui violi les normes. No obstant, n’hi ha prou de passejar-se pel centre de la ciutat per apreciar que poc o res ha canviat: els patinets continuen amuntegant-se a les voreres i els usuaris continuen envaint les vies per als vianants. “No hi ha ningú per vetllar per l’aplicació d’aquesta norma i és normal... Hi ha 37.000 patinets... ¿Com es pot pretendre que un policia corri darrere d’un patinet a 25 quilòmetres per hora?”, va ironitzar amb certa frustració el cofundador d’Apacauvi.

Ecologisme qüestionat

El risc d’accident en zones per als vianants i el descontentament dels vianants, obligats a esquivar els patinets abandonats a les voreres, no són les úniques crítiques que hi ha entorn d’aquests dispositius. A França també es qüestiona el seu vessant ecològic. Alguns sectors remarquen, per exemple, que no existeixen filials per reciclar les bateries de liti dels patinets, que la seva vida útil es redueix a 29 dies –segons les dades analitzades per la web britànica Quartz– i que desenes d’aquests dispositius mòbils han sigut trobats a les aigües del riu Sena o al port de Marsella. Davant d’aquest escenari, el seu costat ecoresponsable sembla qüestionable.

La mà d’obra encarregada de recarregar les bateries dels patinets d’ús compartit i de vetllar per l’ordre també planteja serioses qüestions ètiques: els encarregats de recuperar els dispositius a les nits i recarregar-los a casa seva –de vegades, fins i tot, amb generadors de gasolina– reben una ínfima compensació per cada dispositiu, i per això “es barallen com carronyaires per un tros de pa”, lamenta l’associació Apacauvi.

Pels més crítics, la qüestió va més enllà de l’ús, o mal ús, d’aquests dispositius. Es tracta d’una lluita contra el capitalisme desenfrenat i la "uberització" de la societat promoguda per les 'start-ups' de Silicon Valley. Farà falta molt més que un decret per frenar aquesta controvèrsia que traspassa les fronteres franceses, i arriba a tot Europa.