Les condemnes per maltractament animal i delictes ecològics es disparen en una dècada

Les sentències condemnatòries per delictes contra el medi ambient s’han triplicat des del 2008, al passar de 219 a 773. I dins d’aquest capítol crida especialment l’atenciól’augmentde les condemnes a persones que hanmaltractat els animals, ja sigui de forma particular o organitzada amb baralles de gossos, de galls... Aquest tipus de sancions penals s’han multiplicat per 14 en gairebé una dècada, ja que passen de només 11 el 2008 a 163 el 2017, segons dades de la Fiscalia General de l’Estat recollides enl’avenç del primer estudiestudisobre l’efectivitat del dret penal en la defensa de la natura, que està realitzantSEO BirdLifeamb el suport de la Unió Europea.

Aquesta investigació conclou que en els últims anys hi ha hagut un descens relatiu en lesinfraccions administrativesi un augment progressiu delsdelictes. I això que entorn del 98% dels incompliments de la legislació ambiental encara es cataloguen com a infraccions administratives i només el 2% es tramiten per la via penal.

Tot i així, els delictes contra el medi ambient, ja sigui contra la flora i fauna, ja sigui contra recursos naturals com el mar o els boscos, s’han quadruplicat en l’última dècada, al passar de 130 el 2007 a 606 el 2017, en aquesta ocasió segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest augment dels procediments penals es correspon al seu torn amb l’increment de les sentències.  

Més denúncies

Tot i així, les dades són disperses en diverses fonts i una de les primeres recomanacions de l’estudi és la necessitat d’unificar en una sola estadística tota l’acció judicial en protecció del medi ambient, per poder tenir dades més concloents. Tots els indicadors, però, apunten a aquest creixement dels delictes queDaniel de la Bodega, responsable legal de SEO BirdLife, no atribueix a un augment de la criminalitat, “sinó al fet que la societat és cada vegada mésconscientdel mal que es provoca a la natura idenuncia més». Així mateix, més especialització i capacitació de lesforces de seguretati de les fiscalies ambientals està permetent, segons l’organització ecologista, “un coneixement més gran i esclariment de delictes” que, en molts casos, són molt difícils d’investigar i de buscar responsabilitats.

Segons les dades del Seprona (la unitat especialitzada de la Guàrdia Civil), la majoria de les infraccions penals en l’àmbit de la flora i la fauna són per caça il·legal i maltractament d’animals, mentre que la pesca il·legal i el tràfic il·lícit es mantenen en xifres baixes (17 i 12 infraccions penals aclarides el 2017). De totes maneres, dels dos grups més nombrosos, caça i maltractament, el primer ha baixat el 42% des del 2009, mentre que el segon ha experimentat una pujada superior al 400%, al passar de 128 a 556 infraccions aclarides.

Penes de presó

La mateixa Fiscalia General de l’Estat, en la seva memòria del 2017, ja va reparar en l’“augment significatiu” dels processos judicials per maltractament i de les sentències corresponents i ho va atribuir a l’increment de la“participació ciutadana, i s’apreciaven més nombre de denúnciesd’associacions protectores, de col·legi d’advocats i particulars”. Davant d’això, es va instar els fiscals delegats perquè, en els supòsits més greus, s’oposin a la substitució o suspensió de l’execució de lespenes de presó.

Tot i així, SEO/BirdLife ha detectat que l’increment dels litigis s’ha produït sobretot en els entorns urbans, ja que enl’àmbit rural es continuen “normalitzant” conductes com col·locar esquers enverinats per disminuir el nombre de depredadors i altres conductes delictives. A més, al camp és més difícil que arribin al coneixement de les autoritats determinats comportaments que es fan en zones per on amb prou feines passa ningú. I, quan es té coneixement del succés, de vegades han desaparegut les pistes que portarien al culpable.

La impunitat

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

Per exemple, l’organització ecologista ha documentat que en els últims 20 anys han mort 180.000 animals per esquers enverinats. Tot i així, només s’han acreditat 9.207 delictes dels quals només 80 han acabat en sentència condemnatòria. Això suposa un “nivelld’impunitatinsuportable”, segons De la Bodega, que fins i tot així admet que és el nombre de condemnes més gran del món per aquest delicte i que Espanya té uns mitjans de lluita contra les infraccions contra lanaturaque són una “referència mundial”. Però, d’acord amb el nivell de delinqüència, aquests mitjans són “insuficients” i les forces de seguretat i fiscalies necessiten “més especialització i més mitjans”, fins a aproximar-se a les unitats que lluiten contra el terrorisme o el tràfic de drogues.

De fet, l’objectiu de l’estudi és determinar el caràcter dissuasiu, l’efectivitat i la proporcionalitat de les sancions penals en aquest àmbit, així com el perfil sociològic del delinqüent, per a partir d’allà emetre una sèrie de recomanacions per millorar l’eficàcia en la persecució dels delictes contra la natura. L’informe complet veurà la llum a l’octubre i forma part del projecte LIFE Guardians de la Natura contra el crim ambiental que està finançat per la Unió Europea i els governs de les Canàries, València i el Ministeri per a la Transició Ecològica. Així mateix, la Junta d’Andalusia, la Societat Portuguesa per l’Estudi de les Aus i el Seprona en són socis beneficiaris. En aquest sentit, la idea és crearuna unitat d’intel·ligència dins del Seprona que utilitzi els mitjans tecnològics més avançats.